Platymiscium dimorphandrum

Platymiscium dimorphandrum, hormigo o cristóbal, és una espècie de planta en flor leguminosa de la subfamília Faboideae. És endèmica de Belize, Trinitat i Tobago, Veneçola, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua. És l'arbre emblemàtic del estat Sucre (Veneçola) a on rep el nom de roure.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre que alcança 35 m d'altura, en el tronc d'uns 8 dm de diàmetro, recte, en branques ascendents altes i copa irregular. Corfa externa marcada, clavills allargats, escamosa, grisácea clara a castanyer obscur. Les seues branques en cicatrius de fulls solen ser huecas i habitades per formigas.
Les fulls són agrupades de 5-7, de 7 a 35 cm de llarc (inclou pecíol i base del full compost) en màrgens sancers, àpiç fi, verdosas lluents en el fes, vert groguenques o pàlides en el envés. És caducifolia entre abril i maig.
Les florés són en arracades de 5 a 9 cm de llarc, groguenques, en pétals de 7 mm de llarc.
Frut en baïna llegum de 6 a 8 cm x 2 a 3 cm.
Use
[editar | editar còdic]Artesania: tornejats, escritoris, tallats, anells, bancs, joguets, vasijas, mànecs de gavinets i uns atres.
Decorativa dins de la fusta dura, pero és de fàcil treball en serrar, espalmar, lijar, tornear, ensamblar, tallar, moldurar.
Presenta un mòdul de ruptura i d'elasticitat mijà a alt, contracció mijana, molt durable. Fusta resistent a fongos i insectes.
Es fan adolixques, lambrín, parquet, chapes, mobles, durmientes, i mànecs de ferramentes.
El seu veteado mostra diferències de color per albura i duramen; albura groga, duramen castanyer rojós i ralles obscures; de poca lluentor, inodora, insípida, textura fina i veteado pronunciat. És molt pesada, recomanada per a mànecs de cuchillería, artículs tornejats (deportius i #artesania), instruments musicals, quillas, decoració d'interiors, construccions d'estructures, portes, finestres, ponts, escales, etc.
Artesania fina, pipes i per a mobles.
Us en instruments musicals
[editar | editar còdic]Com a part d'accessoris i fondo en els instruments de violí, viola, violonchelo, contrabajo; en guitarres per a diapasón, costella, fondo, filetes; en jarana i charango per a les clavilles, diapasón, per a tota la peça; per a la lleona: clavilles, diapasón i pont; arpa: costelles i fondo; tecles per a marimba.
Espècie sobreexplotada, li la protegix usant-la com arbre ornamental.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Platymiscium dimorphandrum va ser descrita per (J.D.Smith) Donn.Sm. i publicat en Botanical Gazette 37(3): 208–209. 1904.[1]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Pal de hormigo, quira, granadillo, roure, granadillo; chulul, sanich‘té; subinché, chagane; chagani, hormiguillo, pal de formiga, pal marimba, jocote, marañón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Platymiscium dimorphandrum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de febrer de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090509013818/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?310725 (2 ene 2008)
- Medellín, Manual de Silvicultura Urbana
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Platymiscium.- http://zipcodezoo.com/plants/p/platymiscium_dimorphandrum.asp
- Este artícul conté una traducció derivada de «Platymiscium dimorphandrum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.