Planta de tractament de Vitelma
La planta de tractament de Vitelma es troba localisada en el barri Sant Cristóbal de la ciutat de Bogotà. Va ser dissenyada en la década dels anys trenta de el XX i inaugurada el 6 d'agost de 1938, quan la ciutat tenia una població de 325 650 habitants, durant el govern del president Alfonso López Pumarejo.
Pel gran tamany actual de la ciutat i l'existència d'atres plantes de tractament en tecnologia més recent, la planta va deixar de produir aigua des d'abril de 2003, i va ser convertida en museu des d'agost de 2009 conservant molt de les seues instalacions originals com a pisos en marbre, barandas en bronze, equips i decorats.
Història
[editar | editar còdic]A principis de la década de 1930 la ciutat de Bogotà no contava en un sistema de suministrament d'aigua potable confiable, per lo que en freqüència es presentaven problemes d'escassea i contaminació de l'aigua. Per a solucionar este problema la ciutat requeria més de 7 millons de pesos de l'época per a construir un nou aqüeducte compost per un embassament, una aducción, una conducció i la planta de tractament, pero solament contava en 2 millons de pesos.
Per esta situació el Govern Nacional en cap d'Enrique Olaya Herrera va finançar el proyecte de construcció de la planta entre 1933 i 1938 a través del Ministeri d'Obres Públiques hui cridat Ministeri de Transport. Va fer els estudis per a la construcció de la planta de tractament d'aigües Vitelma l'ingenier Francisco Wiesner Roce, la primera que va operar en la ciutat.[1]
L'existència d'esta planta canvie la calitat de l'aigua de la ciutat i de Colòmbia, ya que va ser la primera planta de tractament moderna construïda en el país , permetent als usuaris deixar d'utilisar aigua contaminada dels diferents rius que creuaven la ciutat per aigua de bona calitat i desinfectada en clor, lo que va millorar l'higiene dels ciutadans en permetre'ls banyar-se més a sovint.
En 1988 la planta va ser declarada Patrimoni Històric i Artístic de la Nació, gràcies a la qual cosa ha segut conservada en condicions molt similars a les originals i va estar en funcionament fins a abril de 2003.
Característiques
[editar | editar còdic]La planta és propietat de l'Empresa d'Aqüeducte i Aigüeral de Bogotà, i té una capacitat de producció d'aigua de 90 000 m³/dia que equival aproximadament a 1 m³/s.
La captació d'aigua va ser inicialment planejada en el Riu Tunjuelo en la zona de la Regadera ubicat a 8 km al sur de Usme, que es troba 200 m més alt que Vitelma. En este punt la conca del riu té un àrea afluent de 16 000 ha i un cabal mig de 3 m³/s pero que es pot reduir a 0.15 m³/s en la temporada seca. Com a conseqüència d'esta situació es va fer necessària la construcció de l'Embassament la Regadera.
El disseny va ser realisat per la firma Fuller & Everett, en la interventoría de Chester M Everett i Geo C. Búnquer. Mentres que les obres de construcció varen ser realisades per la firma colombiana Llop Guerrero & Sanz de Santamaría. La represa de la Regadera per Sanders Engineering Corpo i la Canonada de conducció per Lock Pipe Co.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Les iniciatives que varen fer gran a Bogotà» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2023-09-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planta de tratamiento de Vitelma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.