Anar al contingut

Planificació energètica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Global-energy-substitution.png
Consum d'energia mundial, en un color distint per a cada font d'energia

La planificació energètica o planejament energètic s'entén habitualment com el procés d'elaborar polítiques a mig i llarc determini per a ajudar a guiar el futur d'un sistema energètic local, nacional, regional o inclús mundial.[1] A sovint es porta a terme per actors en poder polític explícit (governs nacionals o regionals, ministeris), pero també pot ser realisada per grans empreses energètiques, d'electricitat o productors de petròleu i gas. La planificació energètica es pot portar a terme en aportacions de diferents parts interessadesː organismes estatals, companyies elèctriques públiques o privades, institucions acadèmiques, consumidors, empresaris i uns atres grups d'interés.[2]

En una atra definició, la planificació energètica és la previsió de les necessitats energètiques futures i de les actuacions per a atendre-les.

Des de 1973, la ciència de la modelació energètica (o modelización energètica), en la que es basa la planificació energètica, s'ha desenrollat significativament. Els models energètics es poden classificar en 3 grups: pronòstic descriptivo, normatiu i futuriste.[3]

La planificació energètica a sovint es porta a terme utilisant enfocaments integrats que consideren tant el recapte de suministraments d'energia com el paper de l'eficiència energètica en la reducció de la demanda (planificació integrada de recursos).[4] La planificació energètica sempre deu tindre en conte la demanda resultant del creiximent de la població i del desenroll econòmic.

Planificació i conceptes de mercat

[editar | editar còdic]

La planificació energètica tradicionalment ha eixercitat un paper important en l'establiment del marc per a la normativa del sector energètic (per eixemple, influint en quin tipo de centrals elèctriques podrien construir-se o quins preus es cobrarien pels combustibles). Pero de 1980 a 2000 molts països han lliberalisat els seus sistemes energètics, de modo que el paper de la planificació energètica s'ha reduït i les decisions s'han deixat cada volta més en mans del mercat. Podria dir-se que açò ha dut a una major competència en el sector energètic, encara que hi ha poca evidència de que açò s'haja traduït en preus de l'energia més baixos per als consumidors.[5] De fet, en alguns casos, la desregulación ha dut a concentracions significatives de poder de mercat, en grans empreses molt rendables que tenen una gran influència en la fixació de preus.

Planificació integrada de recursos

[editar | editar còdic]

Els enfocaments de la planificació energètica depenen de l'agent planificador i de l'alcanç de l'eixercici. Varis conceptes estan molt associats en la planificació energètica. Es considera bàsica la planificació de recursos, és dir, una predicció de quins seran en el futur les fonts d'energia. La planificació energètica pot fer-se suponent que la demanda evolucionarà d'un modo "natural" (creixent), o que es reduirà en posar en marcha mides d'eficiència energètica. La crisis energètica de la década de 1970 va posar fi a un periodo de preus de l'energia relativament estables i una relació estable d'oferta i demanda. Els conceptes de gestió de la demanda energètica, planificació de menor cost i planificació integrada de recursos (IRP per les seues sigles en anglés) varen sorgir en un nou émfasis en la necessitat de reduir la demanda d'energia per mig de noves tecnologies o el simple aforro d'energia.[6][7]

Referències

[editar | editar còdic]