Planificació (recursos hídrics)

La planificació de l'us dels recursos hídrics és un tema que està prenent cada volta més importància, considerant que l'aigua és, en una gran part del planeta, un recurs escàs. Alguns cientistas socials parlen inclús de possibles guerres futures per l'accés a l'aigua. Per lo tant és plenament justificat qualsevol esforç per usar-ho millor, i si possible reutilisar-ho.

En pensar-se en la planificació de l'us dels recursos hídrics, considerant-se que les obres involucrades, com represas, perímetros de rec, sistemes d'abastiment d'aigua potable, per a citar solament alguns eixemples, tenen un periodo de construcció de varis anys, i una vida útil d'alguns decénios, es deu pensar en una planificació a llarc determini, lo que es denomina també com a planificació estratègica.

L'unitat territorial de planificació

Des de fa menys de quatre décades, pels anys xixanta, els planificadores varen començar a pensar en la conca hidrogràfica, com en l'unitat natural per a estudiar l'us adequat dels recursos hídrics. Des de llavors este concepte s'ha anat paulatinament consolidat, i actualment, cada volta més països, estan crendo, per mijos llegislatius les cridades "Autoritats de Conca", les que tenen autoritat per a decidir i otorgar concessions temporals per a l'us de l'aigua, establint: punt de captació, cabal autorisat, punt de devolució, calitat de l'aigua en el punt de devolució i cost de l'aigua.

Hi ha no obstant excepcions a esta regla, són els aixina cridats transvase de conca, és dir l'aigua que és produïda en una conca, es traspassa a una conca veïna. Hi ha, en Amèrica del Sur dos situacions importants a on açò es dona: el primer cas és en la cordillera dels Vages, a on en la alvertent de l'Atlàntic les precipitacions són significativament majors que en la alvertent del Pacífic, particularment al sur de la frontera Equador-Perú. En esta zona existixen vàries àrees de rec importants que busquen part de l'aigua en les altures de la cordillera, del costat del versante Atlàntic, per a regar terres en la costa peruana. El segon cas són les grans metròpolis, en particular Sant Pablo en el Brasil, que, per a consum humà, usa aigua produïda en conques veïnes.

Prioritats d'us

Per a analisar el problema de les prioritats de l'us de l'aigua, deuen considerar-se les tres formes d'usar l'aigua:

• Primer: L'aigua és "consumida", per aixina dir-ho, "desapareix", és el cas del rec, a on, depenent de l'eficiència d'est, una part important de l'aigua retirada per al rec és evapotranspirada per les plantes, tornant d'esta forma a l'atmòsfera, i una atra part és almagasenada en els vegetals. Una part, generalment menor, torna al caixer d'orige, en una secció situada aigües avall de la pren, esta és l'aigua drenada, la que generalment està prou contaminada en nutrients i agrotóxicos. Un atre eixemple d'este tipo d'us és quan es capta l'aigua per a consum humà, en este cas la devolució, en forma d'aigües servides és de l'orde del 20%.
• Segon: L'aigua és usada sense alterar la cantitat disponible, casos típics són la navegació interior, l'aigua deu estar allí, pero no es consumix, i no es contamina o es contamina poc, i la generació hidroelèctrica, en este cas l'aigua pot ser desviada en una secció del riu i ser tornada al mateix varis km aigües avall, pero també pot ser tornada al caixer d'un riu en una conca veïna, en este cas considerant la conca originària si hi hauria un consum.
• Tercer: L'aigua és usada com refrigerante o diluente de càrregues poluidoras. En este cas la cantitat de l'aigua no s'altera, pero s'altera la seua calitat.

Tornant a les prioritats d'us, és generalment admesa la següent escala de prioritats, que pot variar de país a país:

1. Consume humà, com aigua potable;
2. Rec;
3. Generació hidroelèctrica, en casos particulars quan competix en l'us d'espai d'almagasenament en els embassaments d'us múltiple;
4. Us industrial i mineria;
5. Dilució de poluentes;