Plana de Vic
La Plana de Vic[1][2] o Plana de Vic[3] (el seu nom oficial [4]) és una depressió allargada en direcció nort-sur que constituïx el núcleu central de la comarca d'Osona de la província de Barcelona (Catalunya). La ciutat de Vic, situada en el seu centre, és la seua localitat més important.
El riu Ter i els seus afluents en la seua acció erosiva, molt més profunda en la part d'alce que en la de ponent, varen originar la Plana de Vic, que té una superfície de 600 km².
Es troba totalment rodejada de montanyes, les del Ripollés i la Garrocha en el nort; les Guillerías a l'est; el Montseny al surest; el Moyanés i el Llusanés cap a l'oest, quedant tancada per un anell de serres.
Geografia física
La Plana de Vic, considerada estrictament, és una conca d'erosió d'uns 30 km de llongitut per 10 km d'esgambi, estesa de nort a sur sobre un terreny de margas grisos azulades. Té una altura mija de 500 m, que oscila entre els 400 i els 600 m. Pel nort, tanquen la Plana els primers relleus pirenaics, les serres de Vinyoles, Bellmunt i Curull, que s'enllacen pel nordest en el Cabrerés i la cordillera Travessera. Per l'est, es troba el massiç de les Guillerías, tallat pel riu Ter, que troba per ahí la seua eixida de la Plana. Pel sur, tanca la comarca el massiç del Montseny, pel que s'obri pas el riu Congost, i per l'oest, la serra de Collsuspina i els altiplanos del Moyanés i el Llusanés.[5]
Els materials que conformen el centre i sur de la Plana de Vic pertanyen a la Depressió Central Catalana o Depressió de l'Ebre, que les seues característiques estan definides pels relleus en costeres sobre una base del Eoceno (calcàrees en Tavertet i areniscas en Folgarolas, Tona, Voltregá i Collsuspina) i glacis cuaternario en el fondo de la Plana. En l'extrem sur afloren els esquistos del Montseny, entre Seva i Viladrau.[6]
L'element més característic de la Plana són les margas blaves en algunes elevació d'arenisca en Orís, en Tona i en Bellmunt, en abundància de Nummulites. Les margas alcancen la seua màxima gruixa en el nort, fins a 400 m, i s'aprimen cap al sur en forma de falca.
La Plana de Vic és una part de la vall del riu Ter a la seua eixida del Pirineu, que es desplaça de nort a sur durant un tram i gira cap a l'est a l'altura de Manlleu per a dirigir-se a Roda de Ter i travessar el massiç de les Guillerías, a on es troba el pantà de Sau.
Durant el Eoceno (entre 35 i 50 millons d'anys), la Plana de Vic era una mar somero i càlit en un clima humit, que s'aprecia pels restants d'algues, el carbonat càlcic i les àrees roges que es troben en les vores de la conca. L'àrea de major profunditat se situava en el nort, i allí és a on els sediment són més espessos, per les aportacions pirenaiques per mig del riu Ter. Els primers sediment es caracterisen per la presència de calcàrees arenenques massives de Nummulites. Més tart, es va iniciar la sedimentació margosa en el centre de la Plana, i fa uns 35-40 millons d'anys, en una sedimentació detrítica i calcárea, i finalment argila i areniscas, es va iniciar el tancament de la conca marina.[7]
En esta zona, el riu Ter rep com a afluents, pel nordest, el riu Ges, per l'oest, el Sorreig, i pel sur, el riu Gurri, que rep al riu Meder.
Clima
El clima de la Plana de Vic és submediterráneo humit de tendència continental, de transició entre el clima mediterràneu i el de l'Europa Central.[8] En ser una depressió rodejada de montanyes de més de mil metros d'altitut, sol patir de boires freqüents en hivern, sobretot en les zones baixes (Vic, Roda de Ter, Manlleu) i fortes gelades quan es produïx una invasió de masses d'aire àrtiques o siberianas seguida d'una situació de calma meteorològica. Per la mateixa raó, les temperatures són més altes en estiu que en les zones que la rodegen.[9]
La temperatura mija anual de la Plana oscila entorn a 12 °C, en una mija en giner d'uns 3 °C, molt més baixa que l'entorn mediterràneu. Les temperatures oscilen entre els 35-37 °C dels dies més calorosos de l'estiu, i els -10 °C dels més frets de l'hivern. En un any extraordinari, com 1956, en febrer, es varen alcançar els -16 °C en Manlleu. Els dies de gelada, en la segona mitat del sigle passat, oscilaven entre els 80 i 90 de mija a l'any. L'inversió tèrmica pot produir diferències de temperatura de fins a 20 graus entre el fondo de la Plana i les montanyes que la rodegen. Les boires podien durar més de trenta dies sense alçar-se a finals abans del canvi climàtic.
Les precipitacions han variat, en la década de 1970 es calculaven 650-700 mm de mija.[10] A principis del XX, en Manlleu oscilaven entre 800 i 850 mm, pero són irregulars i alguns anys baixen de 600 mm. El canvi climàtic fa que els periodos de pluges abundants i les sequies se succeïxquen, provocant danys en la vegetació. Els anticiclones són menys abundants que fa uns anys. Les boires i les gelades extremes són menys freqüents, aixina com les tormentes de convecció causades pels oragets marins en situacions d'estabilitat.
Referències
- ↑ Plantilla:Cita Celdrán
- ↑ Bibliografia geològica sobre la Plana de Vic
- ↑ Ministeri d'Agricultura (Espanya). «Raça equí asnal CATALANA». Consultat el 2025-03-05. «Adaptabilitat a ambients específics [...] en les Depressió Centrals (Plana de Vic i Plana de Lleida).»
- ↑ Institut Geogràfic Nacional (Espanya). «IBERPIX Ortofotos i cartografia» (en ca). Consultat el 2025-03-05.
- ↑ http://www.xtec.cat/~tcasado/osona.htm
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2015. Consultat el 6 de maig de 2015.
- ↑ https://geol00.geol.uniovi.es/BGA/Volumen1965/V1965-09.PDF
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 6 de maig de 2015.
- ↑ https://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/144770/196590
- ↑ Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i el Ripgollés, Volum I, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plana de Vic» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.