Massiç del Montseny
El Montseny és un massiç que forma part de la cordillera Prellitoral catalana en Espanya. Està situat en el llímit de les comarques del Vallés Oriental, La Selva i Osona, com una barrera entre la depressió prellitoral catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guillerías per una fractura. Els seus picos més alts són el Turó de l'Home (1706 m), Els Agudes (1705 m) i el Matagalls (1697 m).
Gran part d'esta serra es correspon en l'espai protegit del parc natural del Montseny, establit en 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des de llavors.
En el Massiç del Montseny es troben comunitats vegetals típiques dels tres grans biomas europeus: el mediterràneu, el eurosiberiano i el boreoalpino. cal destacar que el bosc natural d'avets del Montseny és el més meridional de tota Europa. Per estes característiques, en 1978 l'UNESCO ho va declarar Reserva de la Biosfera.
En el cim del Turó de l'Home se situa una estació meteorològica i anteriorment un destacament militar que va ser compartit en l'Eixèrcit dels Estats Units fins a 2001.
Cims
[editar | editar còdic]
Per la seua altitut, destaquen dos grans conjunts montanyosos. En la mitat oriental, el del Turó de l'Home (1705,8 m) i Els Agudes (1705,4 m), que constituïxen els cims més alts del massiç i baix els quals s'obri la vall de Santa Fe del Montseny.
| Cims del massiç | Altura (m s. n. m.) |
|---|---|
| Turó de l'Home | 1705,8 |
| Els Agudes | 1705,4 |
| Matagalls | 1697,2 |
| Turó de l'Home Mort | 1677'9 |
| Turó del Catiu d'or | 1676 |
| Puig Sesolles | 1667,3 |
| Puig Sacarbassa | 1658,8 |
| Turó de la Bandera | 1658,3 |
| Turó Gros | 1640,2 |
| Puig Sacreu | 1626,2 |
| Turó Sesportadores | 1603,3 |
| Turó del Mig | 1581,8 |
| Turó de Morera | 1576,6 |
| Turó Gros d'en Pujol | 1551,1 |
| Turó Gros | 1540,6 |
| Turó de Sant
Marçal | align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 1528,1 | |
| Turó del Faig Sec | 1487,0 |
| Montllobar | 1460,2 |
| Turó de Sant
Segimon | align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 1407,2 | |
| Turó de Castellar | 1400,4 |
| Turó d'en Bessa | 1393,3 |
| Turó del Pla de la Barraca | 1382,5 |
| Puig Drau | 1345,5 |
| Turó de Sant Miquel | 1339,2 |
| El Sui | 1318,5 |
| Turó de Morou | 1311,7 |
| Turó dels Esqueis | 1316,8 |
| Turó del Socarrat | 1302,6 |
| Roca Roja | 1293,3 |
| Cim del Pou Nou | 1291,4 |
| Turó dels Queredes | 1287,5 |
| Turó del Faig de la Bandera | 1285,6 |
| Turó del Poniol | 1279,3 |
| Turó del Samont | 1272,5 |
| Pedres Blanques | 1270,5 |
| Turó de la Torre | 1269,0 |
| Turó de la Terma d'en Plans | 1265,2 |
| Turó del Pou d'en Sala | 1264,8 |
| Roc de la Guardiola | 1252,8 |
| Turó del Convent | 1247,8 |
| Turó dels Dalles | 1244,1 |
| Turó de l'Alzina Rodona | 1241,0 |
| Turó d'en Cuc | 1236,8 |
| Turó dels Maçaners | 1231,6 |
| Roques de Santa Helena | 1227,4 |
| Turó de l'Oriol | 1224,1 |
| Turó de la Mosquera | 1216,3 |
| Turó del Pi Novell | 1215,4 |
| Turó de la Ventosa | 1214,7 |
| Turó dels Ginebrons | 1207,6 |
| Turó del Roquet | 1187,8 |
| Turó de la Moixa | 1187* |
| Puig Porquer | 1178,8 |
| Roca Llancers | 1171,1 |
| Castellfitó | 1166,3 |
| Turó del Prat Fondo | 1165,9 |
| Turó de la Cova | 1101,3 |
| Matagalls Xic | 1068,6 |
| Turó de Més Amunt | 1065,4 |
| Turó de Tagamanent | 1055,9 |
| Turó dels Païsses | 1051,9 |
| Turó del Mig | 1038,9 |
| Turó de la Moixera | 1038,9 |
| Turó de Palestrins | 1025,9 |
| Turó de l'Oratori | 1024,8 |
| Turó dels Calabruixes | 1020,7 |
| Turó de Sant
Elies | align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 998,9 | |
| Puig Castellar | 980,8 |
| La Cuassa | 967,1 |
| El Turonet | 966,7 |
| Puig Cornador | 859,7 |
| Turó de l'Alzina Rodona | 795,4 |
| Turó de la Fontanella | 780,8 |
| Puig Cogull | 780,7 |
| Turó Saparera | 761,2 |
| Turó de la Coll de Murtra | 730,7 |
Excursionisme
[editar | editar còdic]La varietat de paisages i la riquea humana i ecològica varen espolejar els primers excursionistes a pujar al Montseny, pero va anar sobretot en l'arribada del ferrocarril als pobles de l'entorn que es va incrementar el número de visitants en el Montseny, que anaven per a fer excursions pels cims i, en hivern, per a practicar deports de neu.
Cada més de maig es fa la Travessia del Montseny, una caminada d'uns 48 quilómetros entre Aiguafreda i Gualba que passa pels cims més emblemàtics del massiç.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 18. B-38.667-2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo del Montseny» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.