Plagiobasis centauroides

Plagiobasis és un gènero monotípic de plantes en flors de la família de les asteráceas. La seua única espècie, Plagiobasis centauroides, és originària d'Àsia.

Descripció

Són herbas que alcancen un tamany de 20-60 (-80) cm d'altura. El talle erecto, poc ramificat damunt de la mitat, glabro estriado. Els fulls grossos, el marge glabro, marcadament dentadas. Fulls basals pecioladas, pecíol de 2-5 cm, llim elíptic a obovado, 4-6 x 1,5-2 cm, base atenuada, àpiç obtús a agut. Fulls del talle sésiles, oblongas a lanceoladas, base cuneada a redonejada, àpiç agut. Pocs capitells, corimbosos a paniculados i laxos. Involucre globoso a voltes ovado, d'1-2.5 cm de diàmetro. Filarios en 4 o 5 files, verda i groc-vert, àpiç de cuiro, a voltes en tenyida de color púrpura o en una taca obscura triangular o semilunar; bràcteas exteriors i mijos suborbiculares, ovadas, o oblongas, 5-15 × 4-7 mm, àpiç redonejat; filarios interior i més interns elíptics a linear-lanceolados, de 15-19 x 1,5-5 mm. Corola d'1.6-2 cm. Aquenio café, estretament elipsoide-cilíndric, de 5-6 × 1-1,5 mm, esparcidamente pubescente i glabrescentes, no estriada, àpiç redonejats. Vilanos blancs, de 5-7 mm. Fl. i fr. Juliol-octubre.

Distribució i hàbitat

Les zones àrides, zones de grava, a una altitut de 800 metros, en Xinjiang (Junggar Pendi, Tian Shan) en China i en Kazakhstan i Kirguizistan.

Taxonomia

Plagiobasis centauroides va ser descrita per Alexander Gustav von Schrenk i publicat en Bulletin de la Classe Physico-Mathématique de l'Académie Impériale dones Sciences de Saint-Pétersbourg 3: 109. 1845.

Sinonímia

• Plagiobasis dshungaricus Iljin