Pla General de Contabilitat de 1990

El Pla General de Contabilitat de 1990 va ser el text llegal que va regular la contabilitat de les empreses en Espanya des de 1990 fins a 31 de decembre any 2007 en que va ser substituït per un nou pla aprovat per Real Decret 1514/2007 i vigent en l'actualitat.

El pla de 1990 va ser aprovat pel Real Decret 1643/90, per a adaptar-se a la normativa contable europea i elaborar un text contable flexible i obert.

Principis contables

Els Principis contables o Principis de contabilitat generalment acceptats (PCGA) són normes contables emeses per institucions en autoritat reconeguda, derivades de la pràctica més freqüent i, per tant, més recomanables. Són regles extretes de la pròpia pràctica, avalades per la seua habitualidad, respalades per un organisme solvent, ampli grau de difusió i orientades cap al compliment d'un objectiu contable concret” Tenen com a objectiu fonamental guiar als professionals de la contabilitat en el procés d'elaboració de l'informació financera i interpretació dels fets contables objecte de registre, suponent, a lo manco des d'un punt de vista teòric una guia per a l'interpretació i solució del registre dels fets contables. Si acodim a l'àmbit de el PGC s'establix clarament que es consideren principis i normes de contabilitat generalment acceptats els establits en:

• a) Còdic de Comerç i la restant llegislació mercantil
• b) El PGC i les seues adaptacions sectorials
• c) Les normes de desenroll que, en matèria contable, establixca en el seu cas el ICAC.
• d) La demés llegislació que siga específicament aplicable.

Este esquema deixa obert l'us de criteris o normes de contabilitat de l'àmbit comunitari, de manera directa, a través de reglaments comunitaris, o de manera indirecta, prèvia adaptació de la normativa nacional. Més en concret, el nostre Dret Mercantil (PGC) establix que l'aplicació dels principis contables inclosos en el mateix deuen conduir a que els Contes Anuals, formulades en claritat, expressen l'image fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa. Ademés devem considerar que:

1. Quan l'aplicació dels principis contables establits en esta norma no siguen suficients per a que els contes anuals expressen l'image fidel, deurà suministrar-se en la Memòria les explicacions necessàries sobre principis contables aplicats adicionals.
2. En aquells casos excepcionals en els que l'aplicació d'un principi contable o de qualsevol atres normes siguen incompatibles en l'image fidel que deuen mostrar els contes anuals es considerarà improcedent dita aplicació.
3. En els casos de conflicte entre principis contables obligatoris deurà prevaldre el que millor conduïxca a que els contes anuals expressen l'image fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Són de seguiment obligatori per a tots els empresaris.

• Principi de Prudència. Únicament es contabilisaran els beneficis realisats a la data de tancament de l'eixercici. Pel contrari, els riscs previsibles i les pèrdues eventuals en orige en l'eixercici o en un atre anterior deuran contabilisar-se tan pronte siguen conegudes; a estos efectes es distinguiran les reversibles o potencials de les realisades o irreversibles.

En conseqüència, en realisar dit tancament es tindran presents tots els riscs i pèrdues previsibles, qualsevol que siga el seu orige. Quan tals riscs i pèrdues anaren coneguts entre la data de tancament de l'eixercici i aquella en que s'establixen els contes anuals, sense perjuí del seu reflex en el balanç i conte de pèrdues i guanys, deurà facilitar-se complida informació de tots ells en la memòria. Igualment es tindran presents tota classe de depreciació, tant si el resultat de l'eixercici anara positiu com a negatiu. El principi de prudència té caràcter preferencial sobre els demés principis.

• Principi d'empresa en funcionament. Es considerarà que la gestió de l'empresa té pràcticament una duració illimitada. En conseqüència, l'aplicació dels principis contables no anirà encaminada a determinar el valor del patrimoni a efectes de la seua alienació global o parcial ni l'import resultant en cas de liquidació..

• Principi de registre. Els fets econòmics deuen registrar-se quan naixquen els drets o obligacions que els mateixos originen.

• Principi de preu d'adquisició. Com a norma general, tots els bens i drets es contabilisaran pel seu preu d'adquisició o cost de producció. El principi del preu d'adquisició deurà respectar-se sempre, llevat quan s'autorisen, per disposició llegal, rectificacions al mateix; en este cas, deurà facilitar-se complida informació en la Memòria.

• Principi del devinc. L'imputació d'ingressos i despeses deurà fer-se en funció de la corrent real de bens i servicis que els mateixos representen en independència del moment en que es produïxca la corrent monetària o financera derivat d'ells.

• Principi de correlació d'ingressos i despeses. El resultat de l'eixercici estarà constituït pels ingressos de dit periodo menys les despeses del mateix realisats per a l'obtenció d'aquells, aixina com els beneficis i quebrantos no relacionats clarament en l'activitat de l'empresa.

• Principi de no compensació. En cap cas podran compensar-se les partides de l'actiu i del passiu del balanç, ni les de despeses i ingressos que integren el conte de pèrdues i guanys, establits en els models dels contes anuals. Es valoraran separadament els elements integrants de les distintes partides de l'actiu i del passiu.

• Principi d'uniformitat. Adoptat un criteri en l'aplicació dels principis contables dins de les alternatives que, en el seu cas, estos permeten, deurà mantindre's a lo llarc del temps i aplicar-se a tots els elements patrimonials que tinguen les mateixes característiques, en tant no s'alteren els supòsits que varen motivar l'elecció de dit criteri. D'alterara els supòsits, podrà modificar-se el criteri adoptat en el seu dia; pero en tal cas, estes circumstàncies ser faran constar en la Memòria, indicant la seua incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els contes anuals.

• Principi d'importància relativa. Podrà admetre's que no s'apliquen estrictament alguns dels principis contables sempre i quan l'importància relativa en térmens quantitatius de la variació que tal fet produïxca siga escassament significativa i, en conseqüència, no altere els contes anuals com a expressió de l'image fidel.

Valoració d'actius

El principi de prudència implica una valoració conservadora dels actius. Des de Luca Pacioli (1446-1517) açò s'ha concretat en triar la més baixa de dos valoracions:

• 1. Preu d'adquisició/històric o
• 2. Valor de mercat.

Açò ajuda a complir en l'objectiu bàsic de conservació del capital. No obstant des de les NIC/IFRS 2003 esta pràctica s'ha vist atacada pel concepte de valor raonable (fair value) i s'ha impost la valoració a preu de mercat (mark-to-market). El resultat en alguns casos (per eixemple en el mercat immobiliari) és que en lloc de la tradicional valoració constant o escalonada a la baixa, la valoració d'actius s'ha estat comportant de forma escalonada creixent, especialment perque s'han relaixat/flexibilisat les normes de valoració just quan els actius han escomençat a caure.

Vore també

• Pla General de Contabilitat (Espanya)
• Pla General de Contabilitat de 1973
• Pla General de Contabilitat de 2007