Anar al contingut

Plaça de bous d'Alacant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Plaça de bous d'Alacant

La plaça de bous d'Alacant és un coser taurí situat en la ciutat espanyola d'Alacant. És una plaça de segona categoria segons el Real Decret que organisa les places de bous en tres categories en funció de l'antiguetat, tradició, tamany i números de festejos anuals.[1] Aixina mateix, és una de les places en funcionament més antigues de la Comunitat Valenciana.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Porta gran d'el coser alacantí
Erro al crear miniatura:
Rode de la plaça de bous

La primera correguda de bous celebrada en Alacant de la que es tenen senyes es va celebrar en l'any 1700 per a commemorar el centenari de la conversió en colegiata de l'actual concatedral de Sant Nicolás.[3] Des de principis del sigle Plantilla:SIGLE, les corregudes en Alacant es realisaven en diversos llocs, com la plaça de la Mar o la de Sant Francisco, construint-se en 1839 una plaça provisional de fusta en el Barranquet.[2]

La plaça de bous d'Alacant va ser construïda originalment en 1848 segons el proyecte de l'arquitecte Emilio Jover, pero no va ser fins a 1888 quan, despuix de la reforma de José Guardiola Va picar, la plaça va cobrar més importància, passant a tindre casi 16 000 assents per a una ciutat que llavors tenia 19 000 habitants.[4] La seua inauguració va tindre lloc els dies 15 al 17 de juny del mateix any, torejant "Lagartijo", "Guerrita" i "Lagartija".[3] La plaça està dividida en tendits en el primer pis, grades en el segon, i nayes i andanades en el tercer, té aforament per a 15 235 espectadors. Està situada front a la plaça d'Espanya.

Agarrada mortal

[editar | editar còdic]

Encara sent una plaça prou antiga i en molts events a lo llarc dels anys, la plaça de bous d'Alacant tan sol ha tingut que plorar la mort d'un torero, el destre sevillà Manuel Díaz, també conegut com "Minut Chic". Estos fets varen ocórrer el 3 de setembre de 1911. El bou que va matar a Manuel Díaz era de la ganaderia de "Flores", i el seu nom, "Faccioso".

Guerra Civil

[editar | editar còdic]

En la pren de la ciutat per les tropes franquistes, la plaça es va convertir durant algunes semanes en camp de concentració de presoners republicans, concretament fins a maig de 1939.[5] Diversos testimonis parlen de traus de presos a qualsevol hora del dia per a ser represaliados,[6] tasca en la que els elements falangistes utilisaven inclús a chiquets per a que identificaren a aquells als que es volia fusilar.[7]

Museu Taurí

[editar | editar còdic]

Ubicat en la pròpia plaça de bous, el Museu Taurí d'Alacant conta en 357 m² distribuïts en una sala principal d'exposició, una biblioteca en 700 volums, una sala de conferències i un espai audiovisual. La seua colecció permanent rendix homenage a grans figures locals com Vicente Blau L'Esme, José Mari Manzanares, Francisco Antón Pacorro i Luis Francisco Esplá.[8][9]

Atres events

[editar | editar còdic]

Al marge de la seua activitat principal taurina, la plaça és també freqüent escenari de concerts, mítins polítics i espectàculs deportius, destacant la final de la Copa del Generalísimo de Bàsquet de 1952 i la semifinal de la Copa Davis de tenis de 2004, ademés de ser escenari de l'elecció de la Bellea del Foc de les Fogueres de Sant Joan.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Plaça de bous d'Alacant». Portal Taurí. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2012. Consultat el 18 de març de 2012.
  2. 2,0 2,1 Jaén i Urban, G. (director), Martínez Medina, A., Oliva Meyer, J., Oliver Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. i Calduch Cervera, J. (1999). Guia d'Arquitectura de la Província d'Alacant (en espanyol), Alacant, Espanya: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant, pp. 314. ISBN 84-7784-353-8.
  3. 3,0 3,1 Amat Vidal, L. (2008). Alacant, carrer avall (en espanyol), Alacant, Espanya: Agrupació cultural de Fogueres especials d'Alacant, pp. 16-17.
  4. Martínez López, M. (2001). Edificis Emblemàtics d'Alacant (en espanyol), Alacant, Espanya: Editorial Club Universitari, pp. 148. ISBN 84-8454-344-7.
  5. Carlos Hernández de Miguel. «Camp de concentració d'Alacant».
  6. Hernández de Miguel (2019). Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, p. 219. ISBN 978-84-666-6478-3.
  7. Canelobre.(31-32)
  8. «El Museu Taurí». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 29 d'abril de 2026.
  9. «Museu Taurí». Alacant City & Beach. Consultat el 29 d'abril de 2026.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons