Anar al contingut

Plaça Stanislas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Plaça Stanislas

La plaça Stanislas es troba ubicada en la ciutat de Nancy, a l'est de França, en la regió de la Lorena. Està declarada, junt en les places de la Carrière i d'Alliance de la mateixa ciutat, Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco des de 1983.

Història

[editar | editar còdic]

La plaça va ser un proyecte major en el planejament urbanístic imaginat per Estanislao I Leszczynski, duc de Lorena i anterior rei de Polònia-Lituània, com una forma d'unir l'antiga ciutat medieval de Nancy i la nova ciutat construïda per Carlos III en el XVII. La plaça seria també una plau royale en honor del seu gendre, el rei de França Luis XV. El disseny unia dos bells edificis que ya existien, el Hôtel de Ville, hui centrat en la seua gran plaça, i el Hôtel du Gouvernement. La sèu del govern municipal i la sèu del govern ducal[1] quedaven front a front com a complements a través d'una série d'espais urbans racionals, simètrics, i aixina i tot variats i sense parangón en l'Europa de la seua época.

La plaça i els edificis que la rodejaven, unificats per la seua orde colossal, varen ser dissenyats per l'arquitecte real Emmanuel Héré de Corny (1705-63). La construcció va començar en març de 1752 i va acabar en novembre de 1755. En el seu inici va ser nomenada Plaça Real Luis XV i va ser una de les primeres places reals de França. Barthélémy Guibal i Paul-Louis Cyfflé varen crear una estàtua de bronze de Luis XV, que es va alçar en el mig de la plaça fins que va ser llevada durant la Revolució i reemplaçada en una simple figura alada. La plaça va ser rebatejada en el nom de Plau du Peuple («Plaça del Poble»), i més vesprada Plau Napoléon («Plaça Napoleón»). En 1831, una estàtua de bronze de Stanisław (Stanislas en francés) va ser colocada en el mig de la plaça, des de llavors coneguda com la Plau Stanislas («Plaça Estanislao»), en honor a l'últim duc de la Lorena que la va edificar i que va realisar grans obres de beneficencia en Nancy, ciutat que va adoptar i va embellir.

La plaça ha segut usada sempre per a reunions i festivitats públiques, pero ha patit vàries remodelacions a lo llarc de la seua història, servint inclús com a aparcament entre 1958 i 1983. Va ser restaurada en (2004-2005) pel seu aniversari 250 ocasió que va donar lloc a un any de celebracions en tota la ciutat nomenat Li temps dones lumières («El temps de les llums»). Esta gran restauració es va inspirar en els plans originals de el XVIII. El proyecte de dèu mesos va costar aproximadament 9 millons d'euros.[2] L'inauguració de la nova Plaça Stanislas en maig de 2005 va coincidir en el 250.º aniversari de la plaça.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els arquitectes Emmanuel Héré i Jacques-François Blondel varen ser els encarregats del seu disseny, té unes proporcions de (106 x 124 M) i està rodejada pels seus cantons d'una herrería monumental recobertes de fulls d'or i que varen ser obra de l'escultor Jean Lamour, en el seu centre a on abans s'alçava la majestuosa estàtua de Luis XV hui s'alça l'estàtua en bronze de Stanislas Leszczyński obra del premi de Roma Jacquot de peu en una mà alçada senyalant l'arc de triumfo que també el va construir per al seu gendre.

La plaça és el centre neuràlgic i històric de Nancy la rodegen importants edificis que ademés formen part del seu conjunt com:

  • L’Hotel de Ville, (Ajuntament).
  • L'Hotel de la reina
  • El Teatre de l'Opera
  • El Museu de Belles arts


La plaça real hui plaça Stanislas de Nancy és més que una simple plaça, és un conjunt arquitectònic únic en la seua época que reagrupava en un centre les més importants institucions obrint-se com un corredor a través de la plaça de la Carrière entre la nova ciutat i la ciutat medieval.

Panorama aprés la rénovation 2004-2005
Panorama aprés la rénovation 2004-2005


Referències

[editar | editar còdic]
  1. El governador, de fet, havia segut elegit pels ministres de Luis XV.
  2. El presupost final per a tota l'operació de dos anys «Nancy 2005, li temps dones Lumières», incloent la restauració de la Plau Stanislas i festivitats associades, va anar de 9,45 millons d'euros (al voltant de la mitat proporcionats per fondos municipals i locals, l'atra mitat per fondos regionals, nacionals i privats) [1]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]