Pistacia aethiopica

Pistacia aethiopica és una espècie de planta de flor del gènero pistacia, pertanyent a la família Anacardiaceae. Es troba en Etiopia, Kènia, Somàlia, Tanzània, Uganda, i Yemen.

Descripció

És un arbre perennifolio que alcança un tamany de 5-15 (-20) metros d'altura, rara volta és un arbust, a sovint en troncs múltiples; el tronc alcança fins a 0,6 m de diàmetro, té la corfa de color marró negruzco, fisurada. Les fulls composts, aromàtiques, tenen de 4 a 18 folíols, són glabras, en raquis de 10 cm de llarc.

Ecologia

Es troba en els boscs secs de full perenne (a sovint en Juniperus o Olea - Euclea) o en xaraés associats i praderias arboladas, xares de Buxus, boscs caducifolios en Combretum, Acacia i Barkeya en sols de pedra calcàrea, arenisca o basalt, a una altitut de 900-2550 metros.

Usos

Les branques s'utilisen com a raspalls de dents. Produïx una goma de certa importància econòmica, que també s'exporta (Somàlia).

Distribució

Es troba en una localitat coneguda de Jebel Eraf (c. 13° 06’ N x 44° 15’ I), prop de la costa de Yemen, en la Península aràbiga. També localment abundant en el sur d'Etiopia.

Taxonomia

Pistacia aethiopica va ser descrita per John Ongayo Kokwaro i publicat en Kew Bulletin 34: 755. 1980.

Etimologia

Pistacia: nom genèric que segons Umberto Quattrocchi diu que deriva del nom llatío pistacia per a un arbre de pistacho i del grec pistake per a la núcula del pistacho. Abdós paraules aparentment deriven a la seua volta d'un nom persa o àrap antic.

aethiopica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Etiopia.