Anar al contingut

Pisonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pisonia

Pisonia és un gènero de plantes de la família Nyctaginaceae. Algunes espècies, per eixemple Pisonia brunoniana de Nova Zelanda, illa Norfolk, Hawái, Pisonia umbellifera, i possiblement Pisonia grandis molt distribuïda en la regió tropical Indo-Pacífica, es referixen a arbres atrapapájaros, pels seus pegajosas llavors.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbusts, arbres o trepadoras leñosas, freqüentment armades en espines, brots espolonados curts freqüentment presents; plantes dioiques. Fulls oposts o subopuestas (alternes), sanceres, pecioladas. Inflorescència axilars o terminals en curts brots espolonados axilars, cims paniculadas, a voltes capituliformes, umbeliformes o corimbiformes, flors pediceladas, 1–3 bractéolas chicotetes sobre el pedicel i no directament en la base del càliç; flors estaminadas en el càliç rotáceo, campanulado o tubular, en (4) 5 llops chicotets, estams 5–10, desiguals, connados en la base, exertos, pistilodio present; flors pistiladas comunament molt més chicotetes que les estaminadas, el tubo del càliç més angost que el de les estaminadas, en 5 llops chicotets, estaminodios presents, freqüentment formant un disc dentado baix, adnado a la base estipitiforme de l'ovari tan alt com este últim i en anteres no funcionals, ovari estretit en la base, estigma fimbriado, exerto. Antocarpo coriáceo (en Nicaragua) o carnoso, part apical lliure del càliç comunament retinguda, superfície en bandes llongitudinals d'1 o varis rencs de glàndules pediculadas.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1026. 1753.[1][2]

Etimologia

Pisonia: nom genèric que va ser nomenada pel físic i naturaliste holandés Willem Pis (1611-1678)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Pisonia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de setembre de 2013.
  2. Pisonia en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  6. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  7. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Nyctaginaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 174–192.
  8. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  9. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.