Pinus arizonica

El Pi groc, pi d'Arizona (Pinus arizonica[1]), és un pi mijà del nort de Mèxic, surest d'Arizona, suroest de Nou Mèxic, i oest de Texas en EE. UU. és un arbre de fins a 35 m d'alt en copa piramidal oberta o redona en arbres madurs. És molt abundant en Estats Units. En Mèxic en Sonora, Chihuahua, Coahuila i Durango, Sinaloa i Zacatecas. Per una atra part també es troba en Nou #León i Tamaulipas, a l'atre costat de l'altiplà del nort de Mèxic. Habita entre els 1300 a 3000 metros d'altitut. El Pi d'Arizona habita al Nort de Mèxic en varis estats, en cada estat conviu en atres pins.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre que alcança 25-35 m d'altura, en 1.2 m de diàmetro de tronc. Les acículas estan en paquets fasciculares de 3 4 o 5, sent 5 el més prevaleciente. Esta variabilitat pot ser un signe d'hibridació en el seu estret parent Pinus ponderosa: 7-17 cm ´ 1-1.2(--1.5) mm. Les branques són majorment purpúreas a roig pardas, usualment glaucas. Els brots llaugerament resinosos. Els cons de polen són majorment grocs. Els cons de llavors són freqüentment asimètrics, 5-8 cm; apófisis en base abaxial en freqüència fortament alçats, freqüentment mamilados; umbo baixa, àmpliament piramidal, i agut o en molt curt apiculus. El cos seminal de 3-4mm; alados de 15 mm. 2 n =24. Cons simples, apareados, o en grups de tres, i de 5-11 cm de llongitut.
En el passat, s'havia pensat que era una variant del pi ponderosa, per alguns botànics, pero li'l reconeix com una sp. distintiva per moltes autoritats.
Varietats
[editar | editar còdic]Es descriuen dos varietats, possiblement millor tractades com sp distintes; vore Pinus ponderosa per la taula de caràcters:
- Pinus arizonica var. arizonica, en la Serra Mare Occidental d'Arizona al sur de Durango
- Pinus arizonica var stormiae, en la Serra Mare Oriental en el parc nacional de Big Bend en Texas al sur de Sant Luis Potosí.
Un atre pi emparentat, Pinus cooperi) és també considerada com una varietat del pi d'Arizona per alguns autors, com Pinus arizonica var. cooperi, pero atres autors la reconeixen com una sp., més estretament emparentada en Pinus hartwegii.
Este pi és una font important de fusta per a la construcció; i, és molt talada per a llenya. Extensives tales ha reduït l'amplitut dels seus boscs, particularment en Mèxic.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus radiata va ser descrita per George Engelmann i publicat en Report Upon United States Geographical Surveys West of the One Hundredth Meridian, in Charge of First Lieut. Geo. M. Wheeler... vol. 6, Botany 6: 260. 1878.[2]
Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[3]
arizonica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Arizona.
- Pinus ponderosa subsp. arizonica (Engelm.) A.I.Murray
- Pinus ponderosa var. arizonica (Engelm.) Shaw
- var. ornelasii (Martínez) ined.
- Pinus cooperi C.I.Blanco
- Pinus cooperi var. ornelasii (Martínez) Blanco
- Pinus lutea C.I.Blanc ex Martínez
- Pinus lutea var. ornelasii Martínez
- var. stormiae Martínez
- Pinus ponderosa var. stormiae (Martínez) Chiula
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pinus arizonica». Consultat el 8 d'abril de 2020,.
- ↑ «Pinus arizonica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Pinus arizonica». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus arizonica en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
- Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
- Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pinus arizonica.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus arizonica.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus arizonica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.