Pierre Vidal
Pierre Vidal (1927–2010) va ser un compositor francés, organiste i musicólogo.
Biografia
[editar | editar còdic]Vidal va ser un autodidacta. Als 16 anys, va tindre classes de piano i orgue en Marcel Dupré durant 4 anys. Després va seguir lliçons en Henri Challan d'harmonia en el Conservatori de París. Va llegir molts llibres sobre música clàssica, especialment els d'Albert Schweitzer i Boris de Schloezer. Es va especialisar escoltant les gravacions de Wilhelm Furtwängler, Willem Mengelberg, Karl Münchinger i Helmut Walcha. Va estar en els concerts de Wanda Landowska i André Marchal. André Jorrand es va convertir en un dels seus alumnes. De 1946 a 1970, va anar l'organiste de l'iglésia Saint-Jean-Baptiste de Belleville. Seguint el consell de Michel Chapuis, es va convertir en professor d'orgue en el Conservatori d'Estrasburc en 1967.
Registres
[editar | editar còdic]Les seues gravacions i els seus llibres seguixen la mateixa llínea sobre la música d'orgue. Les gravacions es reproduïxen en Notre-Dona'm-dones-Blancs-Manteaux en París, en Saint-Maximin en Thionville i en Saint-Andreas d'Hildesheim. Alain Carteyrade ha editat una discografia completa en France Orgue.[1]
Publicacions
[editar | editar còdic]- Bach et la machine orgue (1973) Stil.
- Bach, els Psaumes; Passions, images et structures dans l'œuvre d'orgue (1977) Stil.
- L'origine thématique de « L'Art de la fugue » (1984) La flûte de Pa.
- Musiciens d'Europa, dirigit per Paul-Gilbert Langevin, la Revue Musicale, París, 1986 (contribució).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pierre VIDAL organiste, Musique d'orgue». www.france-orgue.fr. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
Llectures adicionals
[editar | editar còdic]- Alain Pâris, Dictionnaire dones interprètes et de l'interprétation musicale au XXème siècle, París, Éditions Robert Laffont, 1995.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pierre Vidal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.