Phyllobates aurotaenia
Phyllobates aurotaenia és una espècie d'amfibis de la família dels Dendrobatidae, endèmica de la costa pacífica de Colòmbia. Els indis Noanamá i Emberá la criden kokoï, mentres que en espanyol se li crida Phyllobates aurotaenia. Existixen dos formes de Phyllobates aurotaenia, una de les quals provablement es dega a una hibridació en Phyllobates bicolor.
Considerada junt en Phyllobates bicolor com la segona granota més tòxica del món (Phyllobates terribilis és la més tòxica), Phyllobates aurotaenia va ser estudiada i descrita per primera volta en 1913 pel zoólogo George Albert Boulenger. Este anur, que pot alcançar fins a 35 mm, es troba en les selves tropicals humides dels departaments de Va chocar i Valle del Cauca, a una altitut compresa entre 90 i 1000 m.
A pesar del seu chicotet tamany, els espècimen salvages, que almagasenen batracotoxina, un alcaloide esteroideo, en les glándulas de la seua pell, són mortalment tòxics. El número de Phyllobates aurotaenia i la seua àrea de distribució continuen disminuint, principalment per l'impacte de les activitats del Home en el seu hàbitat natural. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea la considera aixina com una “espècie casi amenaçada” (NT).
Descripció
[editar | editar còdic]Aspectes físics
[editar | editar còdic]Generalitats
[editar | editar còdic]En Phyllobates aurotaenia, hi ha poc dimorfisme sexual, llevat pel que fa al tamany, sent les femelles generalment més grans. Els mascles adults tenen una llongitut màxima, des del morro fins al cloaca, de 32 mm, mentres que les femelles poden medir fins a 35 mmPlantilla:,.
Esta granota, el color de la qual de fondo de la pell és negre, té dos bandes esquena-laterals que partixen de les cuixes i s'unixen en l'extrem del morro. Estes bandes poden ser de color dorat, taronja o verda. Els espècimen propencs a la serranía del Baudó tenen bandes generalment de color vert clar o groc-vert pàlit, mentres que la seua coloració varia entre el groc i el taronja-groc obscur per a aquells propencs a la conca superior del riu Sant Joan[1]. La pell és llaugerament granulosa en l'esquena i plana en la cara ventral i els membres. Les superfícies dorsals dels membres estan esguitades de numeroses i minúscules taques dorades, taronges, blaves o verdes. Ademés, la superfície ventral negra de Phyllobates aurotaenia està coberta, de manera més dispersa que els membres, de taques blaves o verdes. Estes taques són sempre blaves per als espècimen de la serranía del Baudó.[1] En els membres anteriors, els dits, que el seu primer és més llarc que el segon, terminen en discs-ventoses. El tamany de les tíbies representa la mitat de la llongitut del cap i el cos.[2] El morro és truncat, en una regió loreal vertical i un espai interorbital tan ample com la parpalla superior. Els tímpans són poc visibles[2]. Les dents estan presents en els arcs maxilar i premaxilar de la boca. En els machos, els testículs estan despigmentados.
Phyllobates aurotaenia pot ser confosa en les jóvens Phyllobates terribilis quan estes últimes encara són negres en bandes esquena-laterals grogues. No obstant, es distinguix per la presència de taques blaves o verts en la pancha.
Els taperots de Phyllobates aurotaenia tenen un disc oral escotado i un cloaca destre (que s'obri a la dreta).
Hibridació o cline
[editar | editar còdic]Els herpetólogos nortamericans Charles William Myers i Philip Arthur Silverstone-Sopkin han plantejat l'hipòtesis de que podria haver una hibridació, en la conca superior del riu Sant Joan; esta hipòtesis es basa en el tamany intermig i la coloració dels espècimen de Phyllobates que s'han descobert allíPlantilla:,. Estes granotes tenen raer esquena-laterals més amples que a voltes es fusionen en una ralla groc-taronja o roig-taronja per una sufusión dorsal anaranjada. També tenen més taques en la superfície ventral.[1] ‘‘Phyllobates aurotaenia’’ en ralles amples és, en un tamany promig de 32,1 mm, més gran que la de ralles més estretes, en un tamany promig de 26,3 mm.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Phyllobates aurotaenia es considera, junt en Phyllobates bicolor, com la segona granota més tòxica del món, molt per darrere de Phyllobates terribilis.[3] Entre els amfibis, les batracotoxinas estan presents sol en les granotes del gènero ‘’Phyllobates‘’. Estos alcaloides esteroideos són secretados per la pell de la granota quan esta està estressadaPlantilla:,[1]. La batrachotoxina impedix que els nervis transmeten impulsos nerviosos, deixant els músculs en un estat de relaixació i podent aixina provocar una insuficiència cardíaca o una fibrilació.[4] En les granotes de la família Dendrobatidae, este verí és un mecanisme d'autodefensa i per lo tant no s'utilisa per a matar als seus assuts. La noranabasamina, alcaloide de piridina, solament es troba en Phyllobates aurotaenia, Phyllobates bicolor i Phyllobates terribilis.[5]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És endèmica de l'alvertent del Pacífic de la cordillera Occidental (Colòmbia), a altitutés entre 90 i 1000 m.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1976).7
- 53.Consultat el 17 setembre 2013.Plantilla:Pdf.
- ↑ 2,0 2,1 Boulenger 1913.
- ↑ Plantilla:Lliure.
- ↑ Plantilla:Lliure.
- ↑ Grant, Frost, Caldwell, Gagliardo, Haddad, Kok, Means, Noonan, Schargel, & Wheeler, 2006 : ‘‘Phylogenetic systematics of dart-poison frogs and their relatives (Amphibia: Athesphatanura: Dendrobatidae).’’ Bulletin of the American Museum of Natural History, n. 299, Plantilla:Abréviation discrète 1-262 (text complet).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phyllobates aurotaenia.
Wikispecies té un artícul sobre Phyllobates aurotaenia.- Este artícul conté una traducció derivada de «Phyllobates aurotaenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.