Phrynosoma orbiculare
El camalleó de montanya, plora sanc o sapo cornudo (Phrynosoma orbiculare) és una espècie de fardacho de la família Phrynosomatidae. Té cos rechoncho i tamany de 8 a 12 cm en gran cantitat d'espines o banyes vistoses des de cap a coa. És endèmica de Mèxic i es distribuïx principalment en les xares del Altiplano Central Mexicà. El seu nom ve del llatí orbis que significa circular. Es considera amenaçat (A) per la Norma Oficial Mexicana 059 de SEMARNAT. I en preocupació menor (LC) per la llesta roja de la IUCN. Sol ser capturada per a vendre's com a mascota, pero no sobreviu al captiveri sense els contes correctes.[1][2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]En Mèxic se li coneix com a camalleó plora sanc, dragoncito, fals camalleó o lagartija cornuda. Encara que no són camalleons, sino lagartijas i s'agrupen en la família Phrynosomatidae. És una lagartija de tamany mijà, els adults presenten una llongitut hocico cloaca (LHC) de 78.2 a 89.8 mm. Presenten un color dorsal grisáceo o pardo obscur, en la regió del occipucio un parell de taques negres i en mig taques clares difusas. La regió ventral és groc clara, en varis punts obscurs i escamas suaus i taques negres en la regió pesctoral-abdominal. 13 poros femorales en cada cama.
Superfície dorsal del cos, coa, regió femoral i tibial cobertes per escamas granulars. Escamas grans, aquilladas o en forma d'espina. Són de cos aplanado dorsoventralmente, tenen un renc de escamas contínues en forma d'espines suaus en la part lateral del cos. Dos banyes occipitals curts, tres banyes temporals en cada costat, dels quals l'extern és més menut.[1]
Comportament
[editar | editar còdic]Estes lagartijas, que depenen d'energies externes de calor per a realisar les seues funcions vitals, són principalment actives pels matins i les vesprades. Quan es torna ardent el sol busquen llocs en ombra per a descansar i regular la seua temperatura; per les nits retornen al seu refugi que pot trobar-se en branques, clots en la terra o baix pedres. Estan adaptades a ambients que són càlits i secs, inclús a climes frets. La reproducció és de tipo sexual i la ventrada d'una femella varia depenent de l'espècie. L'alimentació d'estos animals és una de les seues característiques més sobreixents: s'han especialisat en formigues que constituïxen 70 % del volum de la seua dieta; alguns, com el cas del camalleó cornudo real, poden consumir fins a 300 formigues. També s'alimenten d'atres invertebrats com a termites, grills, escarabats i aranyes en els que complementen la seua dieta. Per lo general, busquen als seus assuts en àrees obertes movent-se en silenci, o simplement les esperen, encara que també se'ls ha vist prop dels formiguers. Quan divisen al seu assut, els fardachos cornudos l'atrapen ràpidament en la seua llengua pegajosa per a després engolir-la. No obstant, este depredador de formigues pot convertir-se a la seua volta en assut fàcil, puix quan està a la caça s'expon als seus depredadors més comuns: coyots, serps, fardes, gossos, gats i aus de rapa, com a falcons i zopilotes.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Distribució històrica
[editar | editar còdic]L'espècie presenta una distribució restringida a la República Mexicana, des de nort en l'estat de Chihuahua, Colima, Durango, Nou #León, fins al sur este de la planicie Mexicana, passant per la Ciutat de Mèxic, Estat de Mèxic, Guanajuato, Hidalgo, Jalisco, Querétaro, Michoacán, Morelos, Pobla, Sant Luis Potosí, Tlaxcala, Veracruz i Zacatecas (Smith and Taylor, 1950; Reeve, 1952; Hodges, 1998).[1]
Distribució actual
[editar | editar còdic]Encara que es desconeix el número de poblacions actuals, pels registres de colegues i presentacions en congressos nacionals de herpetología, encara es localisa en la majoria dels estats que a continuació es mencionen: Chihuahua, Colima, Durango, Nou #León, Districte Federal, Estat de Mèxic, Guanajuato, Hidalgo, Jalisco, Querétaro, Michoacán, Morelos, Pobla, Sant Luis Potosí, Tlaxcala, Veracruz i Zacatecas, no obstant, presenten #densitat poblacionals baixes.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en zones obertes, entre plantes arbustivas crasas, pastures, yucas i plantes herbáceas (Montanucci, 1981).[1]
Microambiente
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba sobre el sol, en zones a on abunden plantes arbustivas, pastures, yucas i plantes herbáceas.[1]
Macroclima
[editar | editar còdic]Habita en zones semidesérticas (Davis, 1953), i s'ha registrat per a zones de clima templat en altituts que van des dels 1371, fins als 3352 metros (Montanucci, 1981; Castro-Franco, 2002).[1]
Amenaces
[editar | editar còdic]Factors de risc
[editar | editar còdic]Destrucció de l'hàbitat per la conversió a zones de cultiu, pastoreig i urbanisació (Rodríguez-Romero, Hernández-Gallecs i Méndez de la Creu, 2002, personal), estes lagartijas són considerades com a espècie altament subjecta a captura per al seu comerç com a mascota.[1]
Situació actual de l'hàbitat sobre les necessitats de l'espècie
[editar | editar còdic]La principal amenaça per a esta espècie de lagartija, és la destrucció o fragmentació del seu hàbitat per diferents factors com l'agricultura, pastoreig i urbanisació; la depredación per aus i mamífers domèstics també representa un factor de risc.[1]
Ecologia
[editar | editar còdic]Són lacertilios vivípars. Els machos presenten aparent activitat espermatogenica en febrer i les femelles provablement tenen folículs vitelogénicos en agost, també es reporten crío en agost (Davis and Smith, 1953; Fitch, 1970; Castro-Franco, 2002). No obstant lo anterior, es desconeixen més detalls d'atres aspectes de l'història de vida de l'espècie (Rodríguez-Romero, Hernández-Gallecs i Méndez de la Creu, 2002 personal).[1]
Rellevància de l'espècie
[editar | editar còdic]És important perque és una de les poques lagartijas del gènero que habita zones desérticas i templades en modo reproductor vivípar al que es va derivar en atres reptils. Ademés de ser utilisades com a mascotes. Els pobles indígenes de Mesoamérica tenien una relació especial en les espècies del gènero Phrynosoma, alguns li atribuïen el símbol de la força, uns atres pensaven que curava malalties, perque representaven als vells. Actualment és una espècie protegida. Dels sis tipos de camalleó fals viuen en zones desérticas de Chihuahua a Chiapas i existien des de fa tres millons d'anys (documentat per fòssils). La seua dieta consistix bàsicament d'insectes, en especial formigues, les que capturen en la seua llengua pegajosa.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Méndez de la Creu, F., Hernández Gallecs, O. i Rodríguez Romero, F. 2003. Ficha tècnica de Phrynosoma orbiculare. En: Méndez de la Creu, F. (compilador). Elaboració de fiches de 5 espècies de lacertilios: PROY-NOM-059-ECOL-2000. Departament de Zoologia, Institut de Biologia, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Bases de senyes SNIB-CONABIO. Proyecte No. W033. Mèxic, D.F.
- ↑ . Consultat el dimarts 03 de març de 2020.
- ↑ Mendoza-Quijano, F., Vázquez Díaz, J. & Quintero Díaz, G.I. 2007. Phrynosoma orbiculare . The IUCN Ret List of Threatened Species 2007: i.T64079A12734405. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2007.RLTS.T64079A12734405.en. Downloaded on 03 March 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phrynosoma orbiculare.
Wikispecies té un artícul sobre Phrynosoma orbiculare.- Horned Lizards (anglés)
- Els camalleons de Mèxic en revista Mèxic Desconegut [1] archivat en Wayback Machine.
- [2](Phrynosoma orbiculare).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phrynosoma orbiculare» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.