Pharmacos

El pharmakos (en grec, φαρμακός) és un rito de purificació que s'amprava en freqüència en l'Antiga Grècia. Per a combatre una calamitat, una persona era triada i arrastrada fòra de la ciutat, i a voltes li la matava. Esta víctima sacrificial, inocent en sí mateixa, era considerada un chivo expiatorio, carregada en tots els mals de la ciutat. La seua expulsió devia permetre porgar la ciutat del mal que l'afligia, d'a on l'ambigüitat del terme, que podia significar tant «remei» com a «verí».

El pharmakos ha segut objecte d'estudi per part de varis filòsofs moderns. Jacques Derrida ha analisat en La pharmacie de Platon els significats oposts del terme. René Girard ho ha amprat com un dels fonaments de la seua teoria del chivo expiatorio en La violence et li sacré. En l'obra Mits Grecs I l'escritor Robert Greus postula la possibilitat que el rito del phármaco emplumado, que era una persona que anava en un parament de perdiu i a la qual feyen botar des de lo alt d'un risc, poguera ser l'orige del mit d'Ícaro junt en un ritual anàlec d'un ball cretense sobre la pintura d'una pista traçada en el sol en forma laberíntica.