Anar al contingut

Pfaffia glomerata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
batatilla (Pfaffia glomerata)


La batatilla,[1] batatita, batatilla de don Antonio, Ka'á pari-mirí, corango de batata[2] o ginseng brasiler (Pfaffia glomerata) és una espècie botànica de planta medicinal perenne[3] endèmica d'Argentina,[4] Bolívia,[5] Brasil (en el Tancat i el Gran Pantanal), Guyana, Veneçola, Guayana Francesa, Paraguay i Surinam.[6]



Descripció

[editar | editar còdic]

La raïl principal dona raïls laterals, plagiótropas, i ulls formant brots aéreus de renovales. De la raïl principal es genera un desenroll secundari important: un meristema lateral produïx corfa xilemática cap a fòra, i teixit conjuntiu i cambium vascular cap a dins. Quan es produïx cambium vascular, l'meristema lateral de fòra d'este tendix a permanéixer quiescente, i retorna a la gemació quan el cambium vascular intern permaneix menys actiu. La presència de molt parènquima en almidó en l'estructura hipersómica de raïl en Pfaffia glomerata, és una bona adaptació a la condició xérica.[7]

Us medicinal

[editar | editar còdic]

És una herbàcea en poques exigències en sol i clima, creix en mates, en camps i a lo llarc de cursos de rius. Molt coneguda comercialment com batatilla i “ginseng de Brasil”, per la seua raïl pareguda a un humà com a pansa en la raïl del ginseng asiàtic, llevat eixa semblança res de parentesc hi ha en el "ginseng coreà" (famílies botàniques distintes, químicament també).

Àmpliament usada en general i pels pobles originaris, coneguda com “paratodo”. Popularment usada per a aumentar la força muscular; estimular gana; diminuir temors; inhibix creiximent de cèlules tumorals; en irregularitats circulatòries, estress, anèmia. Millora funcions cerebrals.

Constituents químics

[editar | editar còdic]

Rubrosterona, àcit oleanólico, b-glucopiranosil oleanolato, saponinas, àcit pfáfico (inhibidor de tumors i cèlules malignes), ecdisterona, alantoína (cicatrizante), estigmasterol, germani (oxigenación celular), sitolesterol, i b-ecdisona.

Propietats medicinals

[editar | editar còdic]

Afrodisíaca, analgésica, ansiolítica, anticancerígena, antidiabética, antiinflamatoria, antimicrobiana, antioxidant, anti-reumática, antitérmica, antitumoral, cicatrizante, estimulant de circulació perifèrica, estimulant de sistema limfàtic, hipocolesterolémica, imunoestimulante, leucocitogénica, miorrelajante, rejuvenecedora, revitalizante, tranquilizante, tònica general.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per (Spreng.) Pedersen i publicat en Darwiniana 14: 450–453. 1967.[9]

Sinonímia

Alternanthera glauca
Gomphrena dunaliana Moq.
Gomphrena glauca
Gomphrena luzulaeflora
Gomphrena stenophylla
Iresine glomerata Spreng.
Iresine luzuliflora
Mogiphanes dunaliana
Mogiphanes glauca
Pfaffia divergens

Pfaffia dunaliana
Pfaffia glabrescens
Pfaffia glauca
Pfaffia iresinoides
Pfaffia luzulaeflora
Pfaffia vana S.Moore
Pfaffia stenophylla
Sertuernera glauca
Sertuernera luzulaeflora
Sertuernera luzuliflora Mart.[10]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ [1]
  2. ↑ [2]
  3. ↑ Marques L.C., Galvao S.M., Espinola I., Dias R.F., Mattei R., Oliveira M.G., De Araujo Carlini I.L. Psychopharmacological assessment de raïls de Pfaffia glomerata (extract BNT-08) en rosegadors Phytother Res. 2004 Jul;18(7):566-72.
  4. ↑ Pfaffia glomerata [3] archivat en Wayback Machine. at Sistema d'Informació de Biodiversitat [4] archivat en Wayback Machine.
  5. ↑ Pfaffia stenophylla at Bolívia Checklist on www.efloras.org
  6. ↑ «Pfaffia glomerata information from NPGS/GRIN». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2014. Consultat el 26 d'octubre de 2007.
  7. ↑ Acta Botanica Brasilica - Secondary and unusual growth in main root of Pfaffia gnaphalioides (L. Fil.) Mart. (Amaranthaceae)
  8. ↑ Fitoterápico Ginseng Brasileiro, Pffafia glomerata em comprimits
  9. ↑ «Pfaffia glomerata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de giner de 2015.
  10. ↑ Pfaffia glomerata Sistema d'Informació de Biodiversitat [5] archivat en Wayback Machine.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Burkart, A. I., ed. 1969. Flora ilustrada d'Entre Rios. Ed. INTA Bs. As.
  2. Cabrera, A. L. 1967. Glinus L. [Aizoaceae]. 4(3): 176–177. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Buenos Aires. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. Quadrat, G. A. 1988. Grans de polen de Amaranthaceae del nordest argentí. II. Gènero Pfaffia. Bol. Soc. Argent. Bot. 25: 385–394.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Nee, M. H. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae i Caryophyllidae. 2: 1–209. In M. H. Nee (ed.) Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Fundació Amics de la Naturalea, Santa Creu.
  7. Pedersen, T. M. 1987. Amaranthaceae, Caryophyllaceae. 3: 160–203. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  8. Pedersen, T.M. 1967. Studies in South American Amaranthaceae. Darwiniana 14(2–3): 430–462+.
  9. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  10. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pfaffia_glomerata&oldid=600481»