Pezosiren
Pezosiren és un gènero extint de sirenio primitiu descrit a partir d'un esquelet fòssil trobat en Jamaica, descrit en 2001 per Daryl Domning,[1] paleontòlec de mamífers en la Universitat d'Howard en Washington D. C.. Es creu que va viure fa 50 millons d'anys, provablement duent un estil de vida amfibi similar al d'un hipopótam, i és un perfecte eixemple d'una forma transicional entre un mamífer terrestre i un de marí.[2]
Posseïa un cràneu i una forma corporal semblada a la de molts dels sirenios moderns, com els manatíés i els dugonés, pero també tenia quatre pates ben desenrollades en peus i mans, encara adaptats per a caminar en terra.
Descobriment
[editar | editar còdic]En la década de 1990 es varen trobar fòssils de vertebrats en depòsits llacustres en Seven Rivers en Jamaica per Daryl Domning et al.. El lloc és ric en fòssils, i alberga centenars d'ossos de varis vertebrats aquàtics, un rinoceront primitiu, i possiblement un primat. En 2001 Domning va descriure un sirenio primitiu d'este lloc denominant-ho Pezosiren portelli, basat en un esquelet casi complet. És el primer sirenio cuadrúpedo conegut, sent transicional entre els sirenios marins i els terrestres. Pezosiren posseïa quatre extremitats per a anar per terra pero en les dents, cràneu i costellas típics dels sirenios aquàtics "normals". Les seues pesades costelles, que proveïen llastre, indicant que passava part del seu temps en l'aigua. El lloc Seven Rivers no solament és un dels molt rars eixemples d'un depòsit fòssil que no és una caverna en les Antilles, sino que és el més antic descobert fins ara, datant de finals del Eoceno Inferior o principis del Eoceno Mig. L'edat de la formació va ser atribuïda per Robinson en 1988.[3]
La presència d'este mamífer amfibi en Jamaica pot ser evidència d'un pont terrestre que en el Eoceno conectava a Norteamérica, l'Arc mexicà, el Bloc Chortis, el sorgiment de Nicaragua i Jamaica. Independentment de l'orige d'este sirenio, no va tindre major impacte en l'història dels mamífers antillanos, degut a que Jamaica va quedar sumergida poc despuix i en ella el seu biota terrestre. El restant de la fauna fòssil associada consistix majorment en vertebrats aquàtics —peixos, crocodilianos i tortugues— i una espècie de rinocerótido (Hyrachyus).
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nature.Nature Publishing Group.413(6856)
- 625–627.doi:10.1038/35098072.Consultat el 24 de setembre de 2010.
- ↑ Prothero, Donald R. 2007. Evolution: What the Fossils Say and Why It Matters. With original illustrations by Carl Buell. New York, Columbia University Press.
- ↑ Journal of the Geological Society of Jamaica.24
- 49–67.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic](paleontologia en general, no sobre Pezosiren)
- After the Dinosaurs: The Age of Mammals (Life of the Past) by Donald R. Prothero
- Marine Mammals: Evolutionary Biology by Annalisa Berta, James L. Sumich, and Kit M. Kovacs
- Vertebrate Palaeontology by Michael J. Benton
- The Beginning of the Age of Mammals by Kenneth D. Rose
- The Origin and Evolution of Mammals (Oxford Biology) by T. S. Kemp
- Horns, Tusks, and Flippers: The Evolution of Hoofed Mammals by Donald R. Prothero and Robert M. Schoch
- The Rise of Placental Mammals: Origins and Relationships of the Major Extant Clades by Kenneth D. Rose and J. David Archibald
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Pezosiren.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pezosiren.