Pesta de l'estany

Archiu:Caps block 0 caps block 1 caps block 2 Two hundred year old medal affected by tin disease.png

Medalla afectada per al pesta de l'estany

L'anomenada pesta del estany és un fenomen molt particular d'este element químic, el qual té una gran sensibilitat davant baixes temperatures. Expost a l'influència d'estes, l'estany “malalta”. En lloc de blanc argénteo adquirix color gris, aumenta de volum (al voltant d'un 26%), comença a trossejar-se i en freqüència es convertix en pols. La terminologia que s'ampra per a denominar a este fenomen, conegut des de fa sigles, és la pesta de l'estany, i també és a voltes cridat llepra o malaltia de l'estany. L'estany "malalt" pot "contagiar" al metal sà, d'ahí la denominació de pesta.

Explicació del fenomen

La pesta de l'estany s'explica sabent que l'estany pur té dos formes alotrópicas, l'estany α (gris), pols no metàlica, semiconductor, d'estructura cúbica i estable a temperatures inferiors a 13,2 °C; i l'estany β (blanc), el normal, metàlic, conductor elèctric, d'estructura tetragonal i estable a temperatures per damunt de 13,2 °C. L'estany α és molt fràgil i té un pes específic més baix que la forma blanca, per lo que la transformació alotrópica α→β es verifica en una reducció del volum important. La transformació inversa β→α es verifica espontàneament a temperatures per baix de la de transició, provocant el fenomen descrit. Este és apreciable per l'aparició de taques grises en l'estany blanc, que són trencadices al tacte i que es propaguen per la peça a mida que se succeïx la transformació, reduint-la finalment a pols. Encara que la pesta es puga començar a formar a qualsevol temperatura menor de 13,2 °C, la majoria dels investigadors estan d'acort en que a eixa temperatura la conversió de l'estany és molt llenta i que la taxa màxima de formació s'alcança entre -30 °C i -40 °C.

Retardantes i acceleradors de la pesta

Hi ha una série de metals que acceleren i uns atres que retardan o eliminen la formació de la pesta de l'estany. Aixina, la transformació es veu accelerada per la presència d'impurees (alumini i zinc), pero pot previndre-se per mig de l'adició de bismut, antimoni, plom o atres metals altament solubles. Per un atre costat, la provabilitat de que els elements menys solubles i que formen intermetálicos en l'estany siguen capaços de suprimir la pesta, és menor. Eixemples de tals metals són l'argent i, en especial, el coure.