Pesta bubónica en Logronyo en el sigle XVI

Representació de la pesta

La pesta de Logronyo va ser un brot de pesta bubónica que va assolar la ciutat espanyola de Logronyo en 1599. S'estima, gràcies a estudis recents, que varen morir 1395 persones de les 4667 que habitaven en la ciutat. Açò no és possible assegurar-ho en rotunditat degut a que encara no s'inscrivien les defunció en les parròquies en la mateixa precisió que en l'actualitat.

Context

La pesta bubónica és una infecció produïda per una bactèria que produïx febra, mal de cap i bossades. En el XVI resulta totalment devastadora, provocant la mort en el 60-80% dels casos. La malaltia actua tan ràpit, que en quatre o sis dies conseguix provocar la mort al pacient entre grans dolors. Es creu que els primers síntomes es varen donar a mitan de maig, alguna cosa que coincidix en el patró de propagació de la malaltia, que era molt més propensa durant l'estiu i solien baixar els casos d'infecció en escomençar l'autumne. En atres ciutats propenques ya s'havien donat síntomes de pesta, inclús causant morts, per lo que les alarmes ya havien botat. Durant eixe estiu, alguns varen morir i uns atres varen fugir, quedant moltes de les ciutats com a pobles fantasmes. Com a mida de prevenció, es prohibia l'entrada als pobles a qualsevol persona procedent d'una zona infectada i als malalts se'ls apartava. El Concejo va establir una multa a tots aquells mesoneros que estajaren en les seues cases a persones forasteres si no ho avisaven al regidor de semana en tres mil maravedíes i vintidós dies de presó. Açò no solament afecta a nivell demogràfic, sino també social, cultura i polític lloc que molta gent tenia por d'infectar-se degut a que haver passat la malaltia no provocava immunitat.

Els fets

El 27 de maig de 1599 alguns meges de la zona varen informar al Concejo sobre la malaltia i els problemes que presentava, no únicament en sí mateixa sino també la falta de llits o medicaments. En l'escrit també s'arrepleguen les característiques més pròpies de la pesta bubónica i la seua forma d'actuar en els pacients. D'esta forma s'intentava que anaren detectables els efectes de la pesta per a aixina actuar en premura. El començ de l'epidèmia és tan forta i ràpit que el Concejo acorda que el Hospital de la Misericòrdia siga buidat, i els malalts són enviats allí i a les cases del Senyor Sant Francisco, les quals varen ser fetes per a vore els bous. La malaltia afectava especialment als més pobres, ya que tenien pijor higiene, malnutrición i en moltes ocasions estaven en contacte en puces, transmitentes i foc de contagi de la dolència. Tot açò no solament va provocar morts, sino també una gran pobrea a la ciutat, ya que les despeses de hospitals i medicament eren cars. La ciutat va demanar diners a Madrit, i encara que este va accedir a enviar-ho, no va ser suficient. Molts dels pacients varen morir de fam abans que de la pròpia malaltia. Es va tractar d'enviar gra i diners en vàries ocasions, tant per part de poblacions propenques com també grans nobles del moment, pero això no va evitar el desastre demogràfic. Respecte al clero, de les quatre órdens religioses establides en Logronyo, molts varen morir. Se'ls va ordenar l'administració dels Sacraments, encara que no aplegaven a temps en moltes ocasions de confessar als malalts abans del sospir final. Alguns dels edificis religiosos varen ser reconvertits en hospitals o estàncies a on els malalts pogueren reposar. El milacre del final de l'epidèmia se li va otorgar a Santa Ana, per lo que la varen convertir en patrona de la ciutat.