Permanganometría
La permanganometría, permanganimetría o permanganatometría[1] és una de les tècniques utilisades en l'anàlisis quantitatiu en química. Es basa en reaccions d'oxidació de reductors pel ion permanganato (valoració redox), ya siga en mijos àcits o alcalinos.[1][2] Implica dos passos, a saber, la valoració del analito en una solució de permanganato de potassi i després l'estandardisació de la solució de permanganato de potassi en una solució estàndar d'oxalato de sodi. La titulació implica manipulacions volumètriques per a preparar les solucions de analito.[3]
Depenent de cóm es realise la titulació, el ion de permanganato es pot reduir a Mnx, a on x és +2, +3, +4 i +6. Usant la permanganometría podem estimar la presència quantitativa de Fe+2 i Mn+2 quan abdós estan presents en una mescla, C2O42−, NO2-, H2O2, etc.
En la majoria dels casos, la permanganometría es realisa en una solució molt àcida en la que es produïx la següent reacció:[4]
El potencial estàndart d'esta reacció electroquímica és:[5]
Io=+1.51 V
lo que demostra que KMnO4 (en un mig àcit) és un agent oxidant molt fort. En este método podem oxidar:
i inclús
- Cl- (IoCl2/Cl - = + 1.36 V) etc.
En un mig àcit dèbil, MnO4, no pot acceptar 5 electrons per a formar Mn+2, esta volta solament accepta 3 electrons i forma MnO2 per la següent reacció electroquímica:
El potencial estàndart és Io = 1.69 V.
I si la solució té una concentració C(NaOH)>1 mol dm−3 es produïx la següent reacció:
Io = + 0.56 V.[6]
En la titulació en mig àcit es formen ions Mn2+ casi incoloros dissolts, mentres que en mig alcalino o neutre, el precipitat pardo obscur dificulta la determinació del punt d'equivalència. Per això, s'ampren en major freqüència les reaccions en mig àcit.[1]
Aplicacions
[editar | editar còdic]La permanganometría pot ser usada en l'anàlisis d'aliments, per eixemple:[1]
- Determinació de calcio en llet.
- Determinació de l'índex de permanganato en vins.
- Determinació de l'índex d'oxidació en vinagres.
Consideracions sobre les solucions de permanganato
[editar | editar còdic]El permanganato conté impurees de productes de reducció, per eixemple MnO2. Ademés, es descompon fàcilment per l'acció dels reductors (amoníac, substàncies orgàniques, que s'introduïxen en l'aigua i en la pols, etc.). Per lo que, la concentració de la solució de KMnO4 disminuïx una volta preparada. És indispensable determinar la seua concentració 7-10 dies despuix d'haver-la preparat, per a que esta siga suficientment estable. No es pot filtrar la solució de KMnO4 per filtres de paper, sino que es deu utilisar cresols de vidre sinterizado o abocar la solució del precipitat MnO2 format per les impurees de l'aigua, per mig d'un sifón. La solució de permanganato es deu conservar en obscuridad o en flascos de vidre obscur.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Héctor, Zumbado Fernández (2020-07-28). Anàlisis químic dels aliments: métodos clàssics (en és), Editorial Universitària (Cuba), p. 153. ISBN 978-959-16-0253-4.
- ↑ Titulacions redox: permanganometría. En: Química Universitària, vol. 1. C. Parameshwara Murthy. Nova Era Internacional, 2008.
- ↑ Louis Rosenfeld. Quatre sigles de química clínica . CRC Press, 1999, p. 130-175.
- ↑ https://books.google.com/books?aneu=XQIIAQAAIAAJ Anàlisis volumètric, Vol 2. Izaak Maurits Kolthoff, Heinrich Menzel, Nathaniel Howell Furman. J. Wiley & Sons, inc., 1929. pàgina 297
- ↑ Table of standard reduction potentials. In: Chemistry and chemical reactivity. John C. Kotz, Paul Treichel, John R. Townsend. Cengage Learning, 2008. ISBN 0-495-38703-7. p. 920
- ↑ Louis Rosenfeld. Quatre sigles de química clínica . CRC Press, 1999, p. 72-75.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Permanganometría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.