Perlicultura
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
La perlicultura és l'activitat econòmica dedicada al cultiu d'ostres perleras (Pinctada), aixina com el procés industrial de transformació de les perles per a la seua venda al públic. Certs moluscs marins produïxen nacre de forma natural, un material lluent i dur. En insertar-los, be siga per implant o per cirugia, menuts núcleus esfèrics en el seu interior, els recobrixen completament produint esferes de nacre.
Història
[editar | editar còdic]La perlicultura sorgix en la seua forma més primitiva en China en el VI en les anomenades «perles de Buda».[1] En Occident, un dels primers en estudiar la formació de perles va ser Carlos Linneo en 1790.
A finals de el XIX el biòlec marí William Saville-Kent, d'orige anglés pero heretat en el nort Austràlia, estudia formes rendables de producció de perla de Pinctada maxima creant les primeres granges en gàbies i métodos d'inserció i recolecció que més tart reprendria i patentarien els japonesos To Kichi Nishikawa, Tatsuhei Mise i especialment Mikimoto Kōkichi.
Processe
[editar | editar còdic]Les perles cultivades en el mercat hui es poden dividir en dos categories. La primera categoria són les perles cultivades en contes, incloses les de Akoya, les mars del Sur, Tahití i la perla gran i moderna d'aigua dolça, la perla de Edison. Estes perles es cultiven en gònades i, per lo general, es cultiva una perla al mateix temps. Açò llimita la cantitat de perles en un periodo de collita. Les perles de Akoya es cullen generalment una volta a l'any, les de Tahití i Mar del Sur de 2 a 4 anys, i les de Edison de 2 a 7 anys. Este procés de perlicultura va ser desenrollat per primera volta pel biòlec britànic Saville-Kent, qui va passar l'informació a Tatsuhei Mise i Tokichi Nishikawa.[2]
La segona categoria inclou les perles cultivades en aigua dolça sense perles, com les perles Biwa o les chinenques. A mida que creixen en el mant, a on en cada ala es poden implantar fins a 25 esgalls, estes perles són molt més freqüents i saturen per complet el mercat. S'ha produït una millora impressionant en la calitat en els últims dèu anys quan es comparen els antics cudols en forma de gra d'arròs en les perles casi redones de hui. En els últims dos anys s'han produït grans perles nucleadas en contes redons casi perfectes de fins a 15 mm de diàmetro en lluentor metàlica.
El conte del núcleu en una perla cultivada en contes és generalment una esfera polida feta de closca de clòchina d'aigua dolça. Junt en un menut tros de teixit del mant d'un atre molusc (closca donant) que servix com a catalisador del sac perlado, s'implanta quirúrgicament en la gònada (orgue reproductor) d'un molusc d'aigua salada. En la perlicultura d'aigua dolça, en la majoria dels casos solament s'usa el tros de teixit i s'inserta en el mant carnoso del bivalvat hoste. Ostres de perles de Tahití [3] i de la Mar del Sur, també conegudes com Pinctada maxima i Pinctada margaritifera, que sobreviuen a la cirugia posterior per a extraure la perla terminada, a sovint s'implanten perles noves i més grans com a part del mateix procediment i després es tornen a l'aigua durant atres 2-3 anys de creiximent. Un procés experimental que utilisa un núcleu RFID permet rastrejar la procedència de perles cultivades.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ XIII Congrés de l'Associació d'Investigadors de la Mar de Corts.doi:10.13140/RG.2.2.34875.67367.Consultat el 2021-02-24.
- ↑ «Breakthrough discovery of the pearl cultivating technique down under» (en en). Antique Jewelry Investor. Consultat el 2021-02-24.
- ↑ «La cultura de les Perles de Tahití en Polinèsia Francesa» (en és). Taaroa Perles de Tahití. Consultat el 2025-07-05.
- ↑ «The enthusiasts out to reviu pearl farming in Hong Kong waters» (en en). South China Morning Post. Consultat el 2021-02-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perlicultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.