Periodo Eratostenià
El Periodo Eratostenià és el periodo més extens en l'escala de temps geològic llunar. Va començar fa 3200 millons d'anys i va finalisar fa 1100 millons d'anys, aproximadament.

El seu nom procedix del cràter Eratosthenes, la formació del qual marca l'inici d'este periodo. La formació del cràter Copérnico marca el seu fi i el començ del Periodo Copernicano. El massiu vulcanisme basàltic que havia caracterisat a l'anterior (Periodo Ímbrico) va disminuir i va aplegar a cessar durant este llarc lapsus de temps llunar. Els fluix de lava llunar més jóvens identificats a partir d'images orbitales s'ubiquen cap a de el final d'este periodo, de modo que pot afirmar-se que des de fa aproximadament 1100 millons d'anys no existix vulcanisme significatiu en la Lluna.[1]
El seu equivalent en la Terra comprén la major part de l'Era Neoarcaica (de l'Eón Arcaic), Era Paleoproterozoica i Era Mesoproterozoica (de l'Eón Proterozoico).
Referències
- ↑ Wilhelms, Don (1987). Geologic History of the Moon, U.S. Geological Survey Professional Paper 1348.