El Periodo Eratostenià és el periodo més extens en l'escala de temps geològic llunar. Va començar fa 3200 millons d'anys i va finalisar fa 1100 millons d'anys, aproximadament.

Cràter Eratóstenes.

El seu nom procedix del cràter Eratosthenes, la formació del qual marca l'inici d'este periodo. La formació del cràter Copérnico marca el seu fi i el començ del Periodo Copernicano. El massiu vulcanisme basàltic que havia caracterisat a l'anterior (Periodo Ímbrico) va disminuir i va aplegar a cessar durant este llarc lapsus de temps llunar. Els fluix de lava llunar més jóvens identificats a partir d'images orbitales s'ubiquen cap a de el final d'este periodo, de modo que pot afirmar-se que des de fa aproximadament 1100 millons d'anys no existix vulcanisme significatiu en la Lluna.[1]

El seu equivalent en la Terra comprén la major part de l'Era Neoarcaica (de l'Eón Arcaic), Era Paleoproterozoica i Era Mesoproterozoica (de l'Eón Proterozoico).


Referències

  1. ↑ Wilhelms, Don (1987). Geologic History of the Moon, U.S. Geological Survey Professional Paper 1348.