Anar al contingut

Pericoptus truncatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pericoptus truncatus (Pericoptus truncatus)


Pericoptus truncatus és un escarabat de l'arena de la família Scarabaeidae. És natiu de Nova Zelanda i es troba en diverses plages en la costa de Nova Zelanda. El seu nom en māori (cultura indígena de la zona) és ngungutawa.

L'adult passa les hores de llum del dia enterrat en la arena, i emergix per la nit per a volar entorn en busca de reproducció i menjar. Deixa rastres obvis en l'arena per on camina. La femella enterra els ous profundament en la arena i les grans larves blanques a sovint poden ser trobades baix leños en la costa, encara que s'alimenten de raïls de plantes de les dunes.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Thomas Broun va descriure l'espècie com:


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Pericoptus truncatus viu en àrees costeres arenenques a on abunda la fusta flotant, des de Plaja de les Noranta Milles (Victoria) a la baïa Surat, prop de Bluff.[2] L'escarabat i les seues larves habiten l'àrea que s'estén des de la marca de pleamar fins a les dunes de la plaja. No solen aparéixer en les dunes de l'interior de l'illa.

Les larves, les bues i els adults són comuns entre les raïls de l'herba Ammophila i davall o dins de fusta en descomposició. Els escarabats poden ser trobats en profunditats de fins a 1.2 m baix terra.[2]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les larves de Pericoptus truncatus tenen una associació desconeguda en els àcars Mumulaelaps ammochostos, els quals s'han trobat sobre la pell de les larves. L'associació provablement no és paràsita i ha segut sugerit que l'àcar de fet pot alimentar-se d'atres àcars i els nemátodos perjudicials per a les larves.[3]

Amenaces

[editar | editar còdic]

Una espècie no nativa d'avespa de la família Scoliidae, Radumeris tasmaniensis ha segut trobada en les afores de Northland, Illa Nort, Nova Zelanda. Açò ha provocat preocupació puix R. tasmaniensis és una espècie paràsita de les larves d'escarabat. L'avespa femella pica a la larva d'escarabat en un verí paralisant per a posteriorment posar els seus ous en el seu interior. La larva d'avespa eclosiona en l'interior de la larva d'escarabat i s'alimenta llentament fins a alcançar la seua etapa adulta.[1]

Paràsits

[editar | editar còdic]

En certes époques s'ha observat a les larves de Pericoptus truncatus sumergir-se en l'arena saturada de sal marina en la zona de bajamar i despuix d'un temps retornen a les dunes d'arena. Este comportament comunament s'ha observat en la nit, puix potser busca evitar depredadors diürns com les aus. Es creu que les larves d'escarabat porten a terme esta operació per a desfer-se dels seus paràsits.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Parkinson, Brian; Horne, {{{nom2}}} (2007). , Auckland: New Holland, p. 73. ISBN 978-1-86966-151-9.
  2. 2,0 2,1 «Ecology, Life History and Redistribution of Pericoptus truncatus (Fabricius)».Transactions of the Royal Society of New Zealand: Zoology.3(3)
    17–32.
  3. «A new epizoic laelapid mite from the New Zealand sand scarab Pericoptus truncatus larvae and its isotopic ecology».New Zealand Journal of Zoology.39(3)
    187–199.ISSN 0301-4223.doi:10.1080/03014223.2011.628997.
  4. Dona-li, Patrick S. (1956). , Canterbury University.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]