Anar al contingut

Penestes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els penestes o penestas (en grec antic: οἱ Πενέστης, hoi Penéstês) eren una població de dependents tesalios, l'estatus social dels quals era comparable al dels hilotas d'Esparta.

Segons la tradició eren descendents dels aqueos somesos pels nous nouvinguts, originaris de Tesprotia. En el llibre III de la seua Història de Eubea, Arquémaco,[1] un autor de el III, estima que es tractava de beocios que:

es varen entregar als tesalios com a esclaus, segons un acort en virtut del com ni li'ls duria fòra del territori ni li'ls mataria, i ells treballarien la terra per als atres i els donarien a canvi tributs (...) els que varen permanéixer (...) varen rebre el nom de menéstai,[2] i en l'actualitat el nom de penéstai
Conservat en Ateneu, Convit dels erudits vaig vore.264 B

Les terres tesalias eren riques i extenses: els lots de terra eren de bones dimensions. El pagament de la contribució fa supondre que els penestes disponien lliurement del restant i que podien posseir bens. Arquémaco afirma que molts són més rics que els seus amos tesalios. Alguns penestes, cridats latreis, realisaven funcions domèstiques i a canvi rebien un salari.

Filócrates afirma que també se'ls cridava thettalikétia (siervo dels tesalios).[3]

Dionisio de Halicarnaso expon (II, 9) que són colpejats quan es resistixen a obedir i que, de manera general, són tractats com els esclaus comprats. Sembla que varen ser menys numerosos que els tesalios lliures.

En un passage de Demóstenes apareix que els penestes acompanyaven en ocasions als seus amos a la batalla i lluitaven a cavall, com a cavallers o vassalls. Esta circumstància no és sorprenent, donada la fama de la cavalleria tesalia. Els penestes tesalios recorden en alguna mida als ilotas laconios, els qui es varen alçar en armes contra els seus amos. També existien penestes entre els macedonios.

Una atra característica dels ilotas, que tornem a trobar en atres parts, és que es troba atestat l'ocupació de penestas (en Tesalia) i de mariandinios (en Heraclea) per a la guerra. Estos eren reclutats també per a la companyia en el combat hoplita espartano, com a infanteria llaugera en la guerra del Peloponeso de el V

Referències

[editar | editar còdic]
  1. FGrH 424, fr.1.
  2. Del grec antic méno, permanéixer.
  3. Ateneu, Convit dels erudits vaig vore.264 A

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Esta entrada incorpora text de domini públic originalment de:Smith, William (ed.). 1870. Diccionari de Grec, Biografies Romanes, i Mitologia.


Referències

[editar | editar còdic]