Pelagornis sandersi

Archiu:Pelagornis miocaenus.jpg

Pelagornis sandersi (Pelagornis sandersi)

Pelagornis sandersi és una espècie d'au marina extinta de la família Pelagornithidae. En una envergadura alar de 6,1 m a 7,4 m és la major au voladora trobada fins ara, el doble de tamany que el albatros viager, l'espècie d'au voladora més gran que viu en l'actualitat. Els seus restants fòssils daten de fa 25 millons d'anys, durant el Oligoceno.

En este sentit, suplantaria a l'au més gran anteriorment coneguda, Argentavis magnificens (la qual també està extinta). L'envergadura de A. magnificens sense les seues plomes seria d'uns 4 metros, mentres que la de P. sandersi seria prop d'1.2 metros més llarga. Els restants fòssils de P. sandersi daten de fa uns 25 millons d'anys, durant l'época del Chattiense del Oligoceno.

Alguns científics varen expressar la seua sorpresa davant l'idea de que esta espècie de fet poguera volar, ya que, en entre 22 i 40 kg (48 i 88 lb), podria ser considerada com a massa pesada per a la teoria predominant sobre els mecanismes pels quals volen les aus. Donen Ksepka del National Evolutionary Synthesis Center en Durham (Carolina del Nort), qui va descriure a esta espècie, pensa que era capaç de volar en part pel seu cos relativament menut i les seues ales sumament allargades, i degut a que, com els albatros, passava molt del seu temps sobre l'oceà, en a on l'au podia deixar-se dur per les corrents dels vents que s'eleven des de l'oceà per a mantindre's en vol.