Pedro Marbán

Pedro Marbán (Tiedra, 8 de giner de 1653 - Loreto, 28 de novembre de 1713) va ser un misionero jesuïta espanyol, fundador de vàries de les missions de Moxos en la Real Audiència de Charcas part de l'actual territori de Bolívia. La província de Marbán en el departament de Beni, en Bolívia va ser nomenada en el seu honor.

Bibliografia

Pedro Marbán va nàixer en Tiedra, en l'actual província de Valladolit, el 8 de giner de 1653. Marbán va perdre a la seua mare a una edat primerenca, quedant baix el conte d'una tia. El seu pare ho va enviar a estudiar a Villagarcía i, despuix de completar les humanitats, ho va dirigir a Salamanca, a on contava en la presència d'algun parent. En esta ciutat va decidir ingressar a la Companyia de Jesús i, despuix de l'aprovació de la seua vocació, es va traslladar al Noviciado de Villagarcía. Va realisar els seus estudis d'arts en Soria i, en concloure'ls, va ser enviat a Bilbao per a ensenyar gramàtica. Posteriorment, va continuar la seua formació en Valladolit, a on va estudiar teologia. Ahí va solicitar ser enviat a Amèrica com a misionero. En el seu quart any, Juan de Ribadeneira va aplegar a Espanya com a procurador i va convocar a Marbán a Sevilla, a on s'organisava l'expedició.

Ya en Llima, se li va encomanar viajar a Santa Creu de la Serra, en la Real Audiència de Charcas, acompanyat pel pare Cipriano Barace i José del Castell. A principis de 1675, els tres misionero varen mamprendre el seu viage cap al riu Mamoré en els plans de Moxos. En maig de 1675, com a part de la missió liderada per Marbán, els misionero varen aplegar al port del riu Guapay (actual riu Gran), a l'est de Santa Creu de la Serra. Allí varen trobar canoas dels mojeños, pero per la seua fragilitat, varen decidir no utilisar-les per a transportar la seua càrrega. José del Castell, acompanyat d'un intérpret mojeño, va viajar per a solicitar canoas més adequades i va conseguir convéncer als cacics mojeños de rebre als jesuïtes, organisant una floteta en remeros. Estes varen aplegar al port en juny, permetent a Marbán i el seu equip continuar en la seua llabor evangelizadora.

A fins de juny de 1675, Pedro Marbán i els seus companyers misionero varen embarcar en el riu Guapay i varen començar la seua expedició cap al riu Mamoré. Despuix d'onze dies de navegació, varen alcançar el primer assentament mojeño, marcant l'inici de la llabor evangelizadora de Marbán en els plans de Moxos. Ahí varen conseguir contactar en els maremonos, un dels numerosos pobles mojeños. L'ardu i extens recorregut va culminar en la fundació del poble de Nostra Senyora de Loreto el 25 de març de 1682, marcant l'inici de les missions jesuíticas de Moxos. Els jesuïtes varen introduir les primeres 86 caps de ganado en Moxos, com a part dels seus esforços per desenrollar la regió, recolzats pels maremonos.

Marbán va ser designat com a superior de la missió de Moxos des de 1681 fins a 1700. Durant la seua administració es varen establir dèu reduccions a l'oest del riu Mamoré. Va participar activament en l'ensenyança d'oficis com la fabricació de violins, la albañilería, la sastrería i la sabateria. Ademés, va integrar les tradicions culturals mojeñas i espanyoles en compondre vores religioses en llatí, castellà i mojeño.

En 1701 va escriure el Art de la llengua moxa, en el seu vocabulari i cathecismo, que va ser reeditada en Leipzig en 1895. Este document va ser propost per l'equip d'investigadors del Museu Nacional d'Etnografia i Folklore (MUSEF), institució depenent de la Fundació Cultural del Banc Central de Bolívia (FCBCB), per a ser inclós en el programa Memòria del Món de l'Unesco. En 2023 va ser declarat Memòria del Món.

Despuix de més de tres décades de permanència en la regió de Moxos, va fallir en Loreto en l'any 1713.

Vore també

• Cipriano Barace
• Govern polític i militar de Moxos
• Missions jesuíticas de Moxos
• Missions jesuïtes de Chiquitos
• Baures
• Itonamas

Enllaços externs

• Art de la llengua moxa, en el seu vocabulari i cathecismo - Pedro Marbán
• Perfil de Pedro Marbán - Real Acadèmia de l'Història