Peñón dels Banys

Archiu:FILE 0

Glifo trobat en els còdexs Azcatitlán i Mendoza del poble Peñón dels Banys que significa "menut cerro"

Archiu:FILE 1

Capella colonial dels XVIII coneguda per Crist del Peñón

El Peñón dels Banys és una formació rocosa situada al norest de l'alcaldia Venustiano Carranza (Ciutat de Mèxic) i és un dels dos pobles originaris de la demarcació.

Abans de l'arribada dels conquistadors espanyols en Mèxic, era un illot en el Llac de Texcoco, a on recorria el ric Consulat cap al nort passant per la vila de Guadalupe i d'ahí cap a Chapultepec, pero va anar ràpidament unit a terra ferma quan 40 anys despuix de la pren de Tenochtitlan es varen iniciar les obres arquitectòniques que donarien lloc a la Ciutat de Mèxic, entre elles la desaparició del propi llac. Un atre camí de valor històric és l'avinguda del Peñón, que recorria des del cerro cap a Tlatelolco, ya que històricament el poblat del Peñón era de Tlatelolco.

El Cerro del Peñón dels Banys era conegut en l'época prehispánica com el “Tepetzinco” (Cerrito), zona de recree i relaixació per les seues aigües termals per les classes gobernant, com el Tlatoani Moctezuma, hi havia construccions ya que era considerat un lloc sagrat.

Ya aproximadament en el XVIII es va construir una capella, al costat d'a on brotaven les aigües termals. Actualment encara permaneixen un retaule dedicat a la Verge de Guadalupe i una figura de pasta de canya de dacsa, coneguda com el “Crist del Peñón”. A estos banys acodien personalitats com Maximiliano i Carlota, dò Porfirio Díaz i dò Manuel Romero Rubio, sogre d'este últim, qui va remodelar la construcció creant fastuosas instalacions, com a habitacions de cavall restaurant i salons per a events, tot la qual cosa ha segut demolit.

El Poble Peñón era un lloc singular per tractar-se d'una formació rocosa predominant en un paisage pla i en ell existien manantiales d'aigües termals que eren usats com a banys en supostes propietats curativas. El peñón és famós perque es tracta d'un lloc ocupat per homínits prehistòrics. De fet, en les seues rodalies es varen trobar els restants fòssils coneguts com la Dòna del Peñón, en una antiguetat d'al voltant de 12,500 anys (datada en l'any 2000 en el método de carbono-14).^{cita requerida}

El lloc també és famós perque va ser visitat a l'inici de el XIX per naturalistes destacats com Andrés Manuel del Riu i el baró Alexander von Humboldt, qui va analisar la composició mineral de les seues aigües termals. Atres viagers importants tals com la marquesa Calderón de la Barca varen visitar el lloc i varen descriure profusamente els seus manantiales termals.^{cita requerida}

En este lloc es recrea anualment, com a part del folclore local, la batalla del 5 de maig, que va enfrontar al eixèrcit mexicà en el francés i a on els francesos varen ser derrotats. Actualment s'ubica a poc metros l'Aeroport Internacional de la Ciutat de Mèxic i en ell es localisen algunes de les seues instalacions de telecomunicacions i radar.^{cita requerida}

En el Poble Peñón dels banys va nàixer, en els anys 1950–1960, una tendència a musicalizar els events socials com bodes, quinze anys, etcétera. A estos se'ls va cridar “Sonideros”. Un dels primers va ser el “Sò Arcoíris” de Pablo Perea; conten que viajava molt a varis països suramericans i Colòmbia en busca de novetats musicals per a després convertir-les en Mèxic en verdaders èxits, i per eixa raó el Peñón dels Banys era conegut com “Colòmbia Chiquita”. Un atre sò icònic lo era “El Cristalito Porfis” de Porfirio Cabrera i molts més que es varen ser creant en vàries colónies populars de la Ciutat de Mèxic a imitació de “Els Sonideros del Peñón”.^{cita requerida}

cal mencionar que actualment el Peñón dels Banys seguix contant en el servici dels banys medicinals, fent d'este poble un lloc digne de visitar.^{cita requerida}

Archiu:FILE 2

Image trobada en el llibre de la llegenda de copil

Archiu:FILE 3

Llac de Texcoco rodejant al poble Peñón dels Banys

Ademés les costums folklóricas de la seua gent han seguit vives fins als nostres dies, passant de generació en generació, com un llegat històric que nos permet sentir-nos part d'eixe Mèxic antic que encara seguix present en la gent d'este lloc. Algunes de les costums d'este poble són: el carnestoltes, que consistix en varis punts, un d'ells és la comunicació, dura aproximadament quatre dies, borracheres llargues, que escomencen un dia i se seguixen per semanes, es festeja cada any en el més de febrer, es considera d'orige cristià i també es troben les seues festes patronals dels tres barris que duren casi una semana. També es troba la visita dels peregrins que es dirigixen cap a la Vila de Guadalupe l'11 de setembre, i els pobladors els brinden posada i menjar. Esta tradició té més de 50 anys. Una atra tradició és el Dia de Morts, quan els pobladors van al panteón a visitar als seus familiars, acompanyats de la música de banda, trios i mariachi, nortenya i en cada barri del poble es posen ofrenes donadas pels veïns en el centre dels tres barris.^{cita requerida}

També va ser en el cerro del Peñón dels Banys a on es va originar la llegenda de l'Copal. Coatlicue va tindre dos fills, Malinalxochitl i Huitzilopochtli. La primera va ser abandonada per Huitzilopochtli en Malinalco, pero Malinalxochitl va tindre un fill, de nom Copili, que va reptar al seu tio en el cerro del Tepetzinco o cerro del Peñón dels Banys. A Copili li varen traure el cor i ho aventaron a algun lloc. En el lloc a on va caure va créixer un nopal en tunas i un àguila es posava devorant a una serp. Al vore-ho els mexicas i els sacerdots, va anar per a ells la senyal d'on es deuria construir la Ciutat de Mèxic-Tenochtitlan.^{cita requerida}

Actualment els banys funcionen encara, s'ubiquen en la planta baixa dels tres edificis d'apartaments en el carrer de Port Aéreu n.º 46, entre l'avinguda Del Peñón i Oriente 37. Estes aigües estan certificades per l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. El jesuïta Joseph d'Acosta les va senyalar com entre les millors del món, pels seus components i temperatura.^{cita requerida}

Festivitats

Festivitats religioses en el Poble Peñón dels Banys

Se celebren tres festivitats religioses (per les iglésies que existixen en el poble) i dos generals:

• La primera de l'any és el dia 6 de giner, en l'iglésia del barri “Els Tres Reis Macs“.
• La segona, “El Carnestoltes del Peñón”, data variable.
• La tercera és la Passió de Crist, data variable.
• La quarta és la de l'iglésia del barri “L'Ascensió”, data variable.
• Per últim, la de l'iglésia del barri “La nostra Senyora del Carmen”, el 16 de juliol.
• En el més de març es fa la caminada anual a la Vila, a on s'invita al poble del Peñón.
• En setembre apleguen els peregrins que es dirigixen cap a la Vila, i el poble del Peñón els dona posada i menjar.
• Novembre, el poble festeja als seus morts, posa ofrenes en la seua cases i visita el panteón del poble en música dedicades als seus familiars.
• Muerteada del Poble Peñón dels Banys
• En decembre inicien les clàssiques posades i es recorren els carrers del poble.
• En decembre també existix la tradició dels peregrins que apleguen pel Circuit Bicentenario - Ric Consulat, a on el poble els dona menjar, café i ponche per al seu peregrinar.
• Pelegrinage a Chalma

Estes dates estan determinades en base en el Concilie de Nicea.

Festivitats cíviques

• El 5 de maig “La Batalla de Pobla” la qual va aplegar com una festivitat prestada de l'estat de Pobla per persones originàries d'este estat que varen aplegar a residir a este poble de la CDMX.

Es realisa una representació del general Saragossa derrotant a les tropes de Napoleón III. Ompli d'un aire carnavalesco, a on els pobladors es caracterisen de soldats d'abdós parts.

• El 16 de setembre “La celebració de l'inici de l'Independència”