Anar al contingut

Patagopelta cristata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Patagopelta cristata és l'única espècie coneguda del gènero extint Patagopelta ( "escut patagónico") de dinosauri tireóforo nodosáurido que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 75 a 70 millons d'anys des del Campaniense al Maastrichtiense, en lo que és hui Sudamérica. Els restants fòssils són provinent de la Formació Allen en Argentina i és conegut a partir d'un esquelet parcial.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Patagopelta Size Comparison.svg
Tamany comparatiu de Patagopelta reconstruïda com un paranquilosaurio en el d'un humà promig.

Patagopelta és un anquilosaurio molt menut, comparable en tamany al nodosáurido nano Struthiosaurus, d'uns 2 metros de llarc. Un fèmur trobat té una llongitut de sol 25 centímetros. Patagopelta es distinguix per altes crestes en els elements laterals de les plaques del coll i una cresta alta, la vora d'un grup de músculs, en la part anterior del fèmur. En les plaques del coll, els elements exteriors tenen altes crestes o quillas en una secció travessera triangular. La quilla de l'element exterior inferior és més llarga i llaugerament inclinada cap a avant.[1]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]
Archiu:Patagopelta into the water.png
Recreació en vida de Patagopelta interpretat com un nodosaurino, basat en l'interpretació original.

El material fòssil de Patagopelta va ser trobat en sediment de la Formació Allen, en la localitat Salitral Moreno, prop de General Roca, Província de Riu Negre, Argentina. Esta localitat data del Campaniense superior al Maastrichtiense inferior del periodo Cretácico superior. Els primers restants varen ser descrits en 1996 i apareixien a sovint en la lliteratura com el "anquilosaurio argentí".[2][3] El material fòssil consta de varis osteodermos, una dent, vèrtebres dorsals i cabals i fèmurés. L'espècimen holotip de Patagopelta, MPCA-SM-78, està representat per un element de mig anell cervical.[1]


Nous restants descrits en 2022 varen permetre que Patagopelta cristata fora descrit com un nou gènero i espècie de dinosauri nodosaurinos per Facundo Riguetti, Xabier Pereda-Suberbiola, Denis Ponce, Leonardo Salgado, Sebastián Apesteguía, Sebastián Rozadilla i Victoria Arbour. El nom genèric, "Patagopelta", es deriva de "Patago", en referència al descobriment del tàxon en la Patagonia argentina, i de la paraula grega "pelta", que significa "escut". El nom específic, "cristata", significa "en cresta" en llatí, en referència a les grans crestes en les seues osteodermos cervicals i fèmur.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Journal of Systematic Palaeontology.20(1)
    2137441.ISSN 1477-2019.doi:10.1080/14772019.2022.2137441.
  2. Swiss Journal of Palaeontology.137(1)
    83–93.ISSN 1664-2376.doi:10.1007/s13358-018-0153-1.
  3. Frontiers in Earth Science.10ISSN 2296-6463.doi:10.3389/feart.2022.803505.