Pastor holandés

El pastor neerlandés (en neerlandés: Hollandse Herder) és una raça de gos pastor originària dels Països Baixos. És de talla gran, musculoso i estructura corporal forta i ben proporcionada. És apegado al seu amo, vivaz, cregut, dòcil, sempre atent i en una gran capacitat i agilitat com a pastor ovejero.

Història

Històricament s'associa al pastor neerlandés i al pastor belga en antepassats comuns, provinents de la mateixa regió, que varen quedar dividits durant la creació de l'estat de Bèlgica en 1830. En els països baixos des de fa sigles existien gossos pastors d'orige centre europeu. Es creu que el Schipperke compartix antepassats en estes dos races, encara que les llínees de crío dels pastors holandesos i belgues es devien separar de les del Schipperke molt abans, potser durant l'Edat Mija o el Renaixença perque l'estàndart d'este chicotet gos es va definir i es va inscriure ya en 1889. També compartien un orige propenc en el pastor alemà original. Fins al sigle dèsset, els gossos pastors dels països baixos tenien una complexió física més robusta que els actuals, degut a que devien protegir a les raberes de la presència del llop. A partir de dit sigle, el llop és pràcticament esquilmado en Europa, i açò fa que ya no siga necessari dispondre de gossos de tanta fortalea, en lo que poc a poc, es va conformant una raça de pastors inteligents i eficients en el desenroll de les seues tasques, pero més llaugers que els seus antepassats. Els gossos pastor holandés complien una varietat de treballs tals com el pastoreig de grans raberes d'ovelles, vigilant que estes no s'alimentaren de camps cultivats de cereals, el pastoreig i vigilància de vaques, aixina com el tir de menuts carros en els que els ganaders transportaven llet i atres productes per a ser venuts en els mercats propencs.

Antigament els pastors holandesos eren seleccionats principalment seguint criteris de funcionalitat i aptitut per al treball, i no tant criteris de bellea, per això, no existia una descripció física específica. Açò va canviar en époques més recents, ya que en l'any 1898 es fixen els estàndarts de la raça.

• Comparatiu de les dos races fa un sigle, el tercer és Horand von Grafrath, el primer pastor alemà inscrit com a tal i el quarto és un schipperke de la mateixa época:

• 
  Pastor neerlandés de 1915.
• 
  Pastor belga de 1915.
• 
  Pastor alemà de 1899.
• 
  Schipperke de 1904.

La FCI (Federació Cinológica Internacional) no ho va reconéixer com a raça fins a 1960. És una raça molt poc coneguda i molt poc comercialisada fòra dels Països Baixos, llevat en els cossos de seguritat internacionals i en els eixèrcits a on comença a competir en el pastor belga (Malinois), a sovint se'ls confon en els pastors belgues, en atres gossos de pelage atigrado com els pitbulls o inclús en els llops.

Varietats

Pele Curt

Pèl curt

Pèl: És desijable la presència de pèl raonablement dur, no massa talle sobretot el cos, en lanilla interna abundant. El collar, els pantalons i la coa en plomes deuen ser clarament visibles.

Color : Més o menys clarament atigrado sobre el color bàsic pardo (atigrado dorat) o color bàsic gris (atigrado plateado). El atigrado s'estén en tot el cos, incloent en el collar, els pantalons i la coa en plomes. És indesijable la capa externa en molt pèl negre. Es preferix la caraça negra.

Pèl Llarc

Hollandse herder langhaar

Pèl : Sobretot el cos, pèl llarc, pla, pegat, asprós al tacte, sense ondulacions o rulls, en lanilla interna abundant. El cap, les orelles, els peus i els membres posteriors per baix de les articulacions tébeu-tarsianas estan coberts de pèl i dens. La part posterior dels membres anteriors mostra molt desenrollat, el qual és més llarc en les seues parts inferiors les, cridades plomes. La coa està coberta en tot el seu contorn de pèl abundant. No es formen franges de pèl en les orelles.

Color : El mateix que en la varietat de pèl curt.

Pèl Dur

Verwandte

Pèl : És desijable que tot el cos estiga cobert per una capa de pèl dens, dur, abundant; en excepció del cap, presència de lanilla interna densa. El pelage deu ser molt tupido. Els llavis superiors i inferiors estan coberts de pèl abundant (comunament cridat mostacho o perilla), el qual no és suau i està ben separat. Celles prominents, en pèl hirsuto. El pèl està menys desenrollat sobre el cràneu i les galtes. Coa ben coberta de pèl en tot el seu contorn. Són indesijables els pantalons molt desenrollats.

Color : Blau grisàceu i sal en pebre, atigrado dorat o plateado. El atigrado deu ser menys aparent en la capa externa en el gos de la varietat de pèl dur, al contrari de lo que succeïx en les atres varietats.