Parvibellus
Parvibellus (del llatí parvus, "menut" i bellus, "bonico") és un gènero de menuts animals que varen habitar en el periodo Cámbrico.[1] Va ser descrit en 2020 per Jianni Liu, Jason A. Dunlop, Michael Steiner i Degan Shu. L'única espècie del gènero, Parvibellus atavus, es coneix a partir d'un únic espècimen o holotip (ELI-EJ 048A/B) trobat en els esquistos de Maotianshan, China.
Descripció
[editar | editar còdic]
En aproximadament 5.25 mm., P. atavus tenia característiques paregudes a les dels radiodontos i lobópodos branquiados. El seu cos estava dividit en dos parts distintives: el cap i el tronc.[1]
El cap era circular i media poc més d'1 mm., contava en un parell de proyeccions laterals orientades llaugerament cap a arrere la funció de les quals es desconeix, no hi ha evidència de que dites proyeccions presentaren ulls a manera de pedúnculs oculars, ya que no tenen forma bulbosa, ademés, tampoc semblen tractar-se d'apèndixs utilisats en la caça (com els de els radiodontos i lobópodos branquiados) ya que no posseïxen espines i són massa chicotetes per a poder haver eixercit eixa funció, per lo que es propon que varen poder haver servit com òrguens sensorials a manera d'antenes.[1] En el centre de la regió ventral se situava la boca, que tenia forma circular i que presentava dos anells en dèu a dotze plaques dentals cada u (pero no és segur, perque les plaques no estan ben conservades), el primer anell estava ubicat cap a fòra i tenia totes la plaques iguals, en el segon, que es trobava per baix del primer, les plaques eren més chicotetes pero també eren iguals entre sí.[1] Esta boca era molt similar al con oral que presenten els radiodontos i alguns lobópodos, pero aparentment, no hi havia disposició tri o tetraradial (com en els radiodontos). No se sap si P. atavus tenia ulls, ya que animals relacionats no els tenien (com Pambdelurion)[2] pero uns atres sí (Kerygmachela i Opabinia).[3][2]
El tronc era llarc i recte i tenia onze parells de "aletes" o "lòbuls laterals" en tota la seua llongitut, cada una de les aletes té forma de subovalada a subtriangular i els parells 3 i 4 són més grans que els demés, les subsegüents es van tornant més chicotetes a mida que s'aplega a la coa. Totes estes aletes li donen al cos un contorn àmpliament ovalat. Al final del tronc, presenta un parell de proyeccions curtes.[1]
No se sap si l'espècimen trobat era adult o jovenil, per lo que podria tractar-se d'una fase jovenil en la que encara no s'han desenrollat ulls en les proyeccions laterals i tampoc apèndixs frontals raptoriales. Pero el fet de que un organisme relacionat, Lyrarapax (adult de 8.3 cm.), tinguera apèndixs frontals i ulls pedunculados ya ben desenrollats en l'estat larvario (18 mm.)[4] no sembla recolzar esta afirmació.
Filogenia
[editar | editar còdic]
En comparació als radiodontos i lobópodos, P. atavus era molt similar, tenint, per eixemple, una "boca" molt semblada a la dels radiodontos pero que (com es va senyalar abans) no era tri o tetraradial com en estos últims, sent més be més pareguda a la de Pambdelurion, un lobópodo branquiado. Els seus lòbuls laterals també són semblats als de radiodontos i lobópodos branquiados, i encara que presenten també diferències, com la morfologia i la separació entre estos, el seu número és similar, en onze parells en P. atavus i el mateix número en Pambdelurion, Kerymachela,[3][2] i alguns radiodontos que es coneixen en cos complet.[5][6] Els seus apèndixs cefàlics també podrien ser homòlecs als de radiodontos i lobópodos branquiados pero són massa menuts i simples per a poder haver eixercitat una funció similar (a menos que es tracte d'un espècimen jovenil). Per últim, el seu tamany és molt inferior al dels dos grups mencionats anteriorment (una mija de 18 cm. per als lobópodos branquiados i radiodontos en tamanys de 20 cm. a més de 2 m.).
S'ha propost classificar-ho com grup germà de radiodontos i lobópodos branquiados (A), presentats com a animals que haurien adquirit lòbuls laterals i desenrollat un estil de vida més orientat a la natació com a método de locomoció. Els radiodontos i lobópodos branquiados podrien ademés caracterisar-se pel seu major tamany i estil de vida depredador en haver adquirit grans extremitats raptoriales, diferenciant-se de P. atavus en tindre este últim uns apèndixs i tamany molt menors. El problema d'esta hipòtesis és l'aparent absència de lobópodos (pates) en P. atavus, que o be no es varen conservar durant la fossilisació o va haver dos pèrdues i/o transformacions independents en l'animal. Situar a P. atavus més dalt en l'arbre filogenético, p. eix., com a grup germà de Radiodonta (B), podria concloure en la pèrdua de les extremitats lobópodas en l'espècie pero requeriria una inversió en perdre el tamany i utilitat dels apèndixs raptoriales. Aixina, a pesar del seu gran semblat en atres animals similars, la posició filogenético de P. atavus no pot resoldre's inequívocament fins que es facen atres descobriments que ajuden a comprendre la seua posició.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 doi:10.21203/rs.3.rs-47449/v1.Consultat el 2022-04-11.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Arthropod Relationships.
- 125–138.doi:10.1007/978-94-011-4904-4_11.Consultat el 2022-04-11.
- ↑ 3,0 3,1 Earth and Environmental Science Transactions of The Royal Society of Edinburgh.89(4)
- 249–290.ISSN 1473-7116.doi:10.1017/S0263593300002418.Consultat el 2022-04-11.
- ↑ National Science Review.5(6)
- 863–869.ISSN 2095-5138.doi:10.1093/nsr/nwy057.Consultat el 2022-04-11.
- ↑ Nature.522(7554)
- 77–80.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature14256.Consultat el 2022-04-11.
- ↑ Philosophical Transactions of the Royal Society of London. B, Biological Sciences.309(1141)
- 569–609.doi:10.1098/rstb.1985.0096.Consultat el 2022-04-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parvibellus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.