Anar al contingut

Partit Socialista de Madrit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Partit Socialiste Obrer Espanyol de la Comunitat de Madrit (PSOE-M o PSM) és la federació del Partit Socialiste Obrer Espanyol en la Comunitat de Madrit, constituïda en 1879 i renombrada en la seua actual denominació en 2015.

L'organisació traça els seus orígens en 1879 en la fundació de l'Agrupació Socialista Madrilenya (ASM), el núcleu originari del PSOE. Les entitats successores a esta varen ser la Federació Socialista Madrilenya (FSM; 1977-2004) i el Partit Socialiste de Madrit-PSOE (PSM-PSOE; 2004-2015), que en la celebració d'un congrés extraordinari en juliol de 2015 va donar pas a l'actual denominació de Partit Socialiste Obrer Espanyol de la Comunitat de Madrit (PSOE-M). La seua organisació jovenil són les Joventuts Socialistes de Madrit. Es tracta de la quarta federació en importància numèrica de militants del PSOE,[1] en 00000000001500015000 afiliats.[2][3]

Història

Agrupació Socialista Madrilenya (1879-1977)

Pablo Iglésies, fundador de l'Agrupació Socialista Madrilenya.

Fundat el 2 de maig de 1879 en el nom d'Agrupació Socialista Madrilenya per Pablo Iglésies i atres socialistes internacionalistas en Madrit en temps de l'I Internacional, va ser la primera secció socialista-marxista en Espanya i el núcleu originari del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE). A l'agrupació varen pertànyer històrics militants socialistes com Francisco Llarc Cavaller, Julián Besteiro i Indalecio Prieto.[4]

Federació Socialista Madrilenya (1977-2004)

El 6 de febrer de 1977 l'Agrupació Socialista Madrilenya va passar a denominar-se «Federació Socialista Madrilenya» (FSM). Immersos en la transició democràtica espanyola, en març es va celebrar l'I Congrés Regional presidit per Gregori Peixos Barba.[5] En este Ier Congrés es va aprovar una declaració en la que es va manifestar que la llínea política de la Federació era l'aprovada en el XXVIII Congrés del PSOE, celebrat en novembre de 1976.[6]

El 15 de maig de 1977 es va celebrar l'II Congrés per a la Unificació Socialista de Madrit. Despuix d'un any de conversacions es va acordar l'unificació de Convergència Socialista de Madrit —integrada en la Federació de Partits Socialistes— i la FSM. Es varen incorporar aixina a la FSM noms com el d'Enrique Baró, Joaquín Leguina, Juan Barranc, José Barrionuevo, Miguel Ángel Fernández Ordóñez o Emilio Llepe d'Espinosa. En juny de 1977, en acabant de que el PSOE es convertira en la segona força política en Madrit en les eleccions generals, es varen incorporar al partit militants del PSOE (Sector Històric), encapçalats per José Prat.

En giner de 1978 Alonso Porta va ser reelegit secretari general de la Federació Socialista Madrilenya front al seu rival Francisco Bustelo i José Prat va ser elegit front a Sócrates Gómez, una direcció considerada per alguns mijos de comunicació com a «moderada i continuista». Entre les principals conseqüències polítiques d'este congrés, va senyalar el diari El País en el seu moment, «cal constatar que han segut agranats els membres de l'antic sector històric del partit que més varen treballar per l'unitat socialista —Sócrates Gómez, Manuel Turrión—; hi ha un considerable alvanç del grup procedent de Convergència Socialista —Juan Barranc, Joaquín Leguina, Agapito Ramos—; passen a posats dirigents els dos primers, i al comité federal'últim, s'ha constatat l'escàs respal que sembla tindre Pablo Castellà, que no va poder ni tan sols presidir el congrés i ha quedat en situació un tant desairada el candidat derrotat a la secretaria general, Francisco Bustelo».[7]

Enrique Tendre Galván en 1978

En maig de 1978, despuix d'un any de conversacions, la federació madrilenya del Partit Socialiste Popular (PSP) liderat per Enrique Tierno Galván i la FSM varen proclamar l'unitat orgànica d'abdós federacions.[8] En les fusions es va reconstruir un socialisme madrileny fort, en pes polític en l'interior del partit i en major reflex en la societat.[9]

En les eleccions municipals d'abril de 1979 en Madrit, Enrique Tendre Galván va ser cap de llista del PSOE a l'Ajuntament de Madrit. No va ser la del PSOE la candidatura més votada pero el respal a Tendre del Partit Comuniste d'Espanya (PCE) en l'investidura li va permetre convertir-se en el primer alcalde democràtic de Madrit despuix de la mort de Franco.

En 1979 la FSM va viure la seua primera crisis despuix de l'arribada de la democràcia en Espanya que es va saldar en l'eixida del secretari general Alonso Porta en decembre. El motiu de la caiguda de Porta va ser la denúncia d'uns presunts soborns dins del grup municipal de l'Ajuntament de Madrit. El cas va acabar en la seua expulsió del partit.[4] Li va substituir al front de la Federació Socialista Madrilenya un atre regidor de l'Ajuntament de Madrit, Joaquín Leguina[10] líder de la cridada «llesta moderada».[11]

En decembre de 1981 es va celebrar l'III Congrés de la FSM en el que José Acosta, considerat un home de confiança del vicesecretari General del PSOE Alfonso Guerra va ser elegit president i Joaquín Leguina, secretari general. Les seues candidatures varen obtindre el 71 % dels vots front al 25 % obtingut pel sector marxiste d'Esquerra Socialista de Manuel de la Rocha i Luis Gómez Llorente i el 5 % obtingut per Carlos Revilla, antic colaborador d'Alonso Porta. Poc despuix Revilla va abandonar el PSOE per a acostar-se al Centre Democràtic i Social (CDS) d'Adolfo Suárez.

Joaquín Leguina rebut per Felipe González en 1991.

En maig de 1983 es varen celebrar les primeres eleccions a l'Assamblea de Madrit en les que la candidatura del PSOE va obtindre majoria absoluta; sent a continuació investit Joaquín Leguina com a primer president de la Comunitat de Madrit. De forma similar en les eleccions municipals de 1983 en Madrit la candidatura liderada per Enrique Tendre Galván va obtindre una majoria absoluta que va supondre a la postre la seua reinvestidura com a alcalde de la capital. En març de 1985 es va celebrar l'IV Congrés. José Acosta va ser reelegit president i Joaquín Leguina secretari general de la FSM.[12]

El PSOE va guanyar les següents eleccions autonòmiques i municipals (juny de 1987), pero en maig de 1989 va perdre l'alcaldia de Madrit quan va prosperar una moció de censura presentada contra Juan Barranc, que governava l'Ajuntament des del decés en giner de 1986 de Tendre Galván.[6]

En 1987, despuix de la folga general, es va produir una dura confrontació ent el conegut com a «clan de Chamartín» —pròxims a Leguina, seguidors de Josep Borrell i una part d'Esquerra Socialista— i el acostisme —i a nivell federal en Alfonso Guerra—. Leguina va secundar la protesta i eixe respal va constituir «el punt de no tornada en el seu enfrontament en Guerra» segons un exdirigente madrileny.[4]

Del 22 al 24 d'abril de 1988 es va celebrar el V Congrés; Joaquín Leguina va ser reelegit secretari general en el 99 % dels vots encapçalant una llista integradora de totes les tendències i José Acosta va ser reelegit president.

El VI Congrés es va celebrar de l'1 al 3 de febrer de 1991 en mig d'una crisis oberta a raïl de l'enfrontament entre els acostistas (guerrista) i els seguidors de Joaquín Leguina (renovadors) en relació en el model de partit a seguir. Cinc dies abans del Congrés regional Joaquín Leguina i Teófilo Serrano varen anunciar un acort pel que José Acosta seria president de la FSM; Teófilo Serrano, secretari general; Joaquín Leguina, candidat a la presidència de la Comunitat; i Juan Barranc, candidat a l'ajuntament de la capital en les eleccions del 26 de maig. La nova eixecutiva va ser aprovada en el 99,72 per cent dels vots. Joaquín Leguina, que des de feya dotze anys ocupava la secretaria general, va ser elegit secretari eixecutiu de la Comissió Eixecutiva regional.[12]

En maig de 1991 Joaquín Leguina va ser reinvestido president de la Comunitat de Madrit en els vots d'Esquerra Unida —13 escans que es varen sumar als 41 del PSOE— front als 47 escans del PP.

Del 28 al 30 de giner de 1994 es va celebrar un Congrés Extraordinari per a elegir als seus representants en el XXXIII congrés federal del PSOE. Es varen produir enfrontaments entre els guerrista i renovadors, que no varen aplegar a un acort per a presentar una llista de consens. Els guerrista no accepten a Leguina com a cap de delegació i els renovadors no estan d'acort en que Juan Barranc, propost pel sector afí a Alfonso Guerra, ocupe el primer lloc en una llista d'integració. Els renovadors, encapçalats per Leguina, obtenen 274 vots front als guerrista de Juan Barranc (259). Leguina considera que es posa fi a lo que denomina «l'época del tresillo i de la taula llitera», en la que ell, Juan Barranc i José Acosta apareixien en tots els congressos de la FSM.[12]

Rafael Simancas en 2012 durant la clausura del XXXVIII Congrés del PSOE

Del 6 al 8 de maig de 1994 es va celebrar el VII Congrés en un acort global que va permetre a tots els sectors del socialisme madrileny (renovadors, guerrista, Esquerra Socialista i Renovadors per la base) formar part de la direcció que va obtindre el respal del 86,4 % de delegats. L'acort va aplegar pese a que als renovadors els va sorgir competència interna en els Renovadors per la base, que serien fonamentals més avant per a impulsar a José Luis Rodríguez Zapatero i varen protagonisar la traïció a Rafael Simancas.[4] Jaime Lissavetzky, candidat de Leguina, va ser elegit secretari general, mentres que Acosta va repetir en la presidència. En la nova direcció es varen integrar com a vocals, entre atres dirigents, Joaquín Leguina i Juan Barranc, els qui també varen ser elegits representants de la FSM en el Comité Federal del PSOE. El Congrés va aprovar també una resolució política en la que es va acordar la redacció d'una proposta de còdic ètic que deurien assumir tots els càrrecs públics de la comunitat autònoma.[12]

En la següent convocatòria electoral autonòmica en 1995 el PP va obtindre majoria absoluta i Leguina va eixir del govern regional. En el VIII Congrés, celebrat del 24 al 26 d'octubre de 1997, no va haver acort entre guerrista i renovadors i es varen presentar dos llistes: una liderada per Lissavetzky —recolzada fonamentalment pels renovadors— per a la secretaria general i Cristina Alberdi per a assumir la presidència i una atra composta per Acosta per a la secretaria general i Barranc per a la presidència de la federació. Lissavetzky va conseguir revalidar el càrrec en el 56,21 % vencent al guerrisme madrileny que va conseguir el 43,12 %.

L'IX Congrés es va celebrar del 24 al 26 de novembre de 2000. De nou es varen presentar dos candidatures per a la Secretaria General: una encapçalada per José Antonio Díaz, recolzat per la direcció federal i pels Renovadors per la base, i una atra liderada per Rafael Simancas, adscrit al sector guerrista. José Acosta, que en principi va presentar la seua candidatura a la secretaria general, finalment la va retirar en favor del regidor madrileny Rafael Simancas que va ser elegit en el 57,6 per cent dels vots, mentres la llista de José Antonio Díaz va obtindre un 42,3 per cent de respals. Simancas va propondre un equip d'integració en la nova Eixecutiva, que va incloure a Pedro Sabando com a president i a José Antonio Díez com a vicesecretari general. La nova Eixecutiva es va aprovar en el 50,4 per cent dels vots i va quedar composta per un 75 per cent de representació per a la llista vencedora i un 25 per cent per als Renovadors per la base que formaven la candidatura de Díaz.[12]

En 2002 José Luis Rodríguez Zapatero, encara en l'oposició, va apostar per Trinitat Jiménez per a l'Alcaldia de Madrit. El llavors president de la FSM Pedro Sabando va mostrar la seua oposició.

Cas Tamayo i Sáez

El 25 de maig de 2003 es varen celebrar eleccions autonòmiques en els que el PP va conseguir 55 diputats front als 47 del PSOE i 9 d'IU, estos dos partits varen iniciar negociacions per a formar un govern d'esquerres. El 10 de juny, durant la sessió constitutiva de l'Assamblea regional, l'absència en les votacions de dos diputats socialistes, Eduardo Tamayo i Teresa Sáez, varen deixar en minoria al PSOE, que havia pactat el respal d'IU per a governar en la Comunitat. Tamayo i Sáez, que varen alegar la seua disconformitat en els pactes de govern PSOE-IU, varen ser expulsats del PSOE i conminados sense èxit a tornar les seues actes al partit. La «deserció» dels dos diputats va donar lloc a una crisis institucional sense precedents en la Comunitat, que va vindre a conéixer-se com «Tamayazo» i que va forçar a la celebració anticipada d'uns comicis per primera volta en la comunitat autònoma. Estes noves eleccions es varen celebrar el 26 d'octubre i varen donar la majoria absoluta al PP, que va obtindre 57 diputats, front als 45 del PSOE i 8 d'IU.[13]

Partit Socialiste de Madrit (2004-2015)

En juliol de 2004, el X Congrés Regional va reelegir a Rafael Simancas com a secretari general en el 89,51 dels vots i va aprovar canviar el nom de la FSM pel de «Partit Socialiste de Madrit» (PSM), a proposta de l'agrupació de Vallecas liderada pel senador i exalcalde de Madrit Juan Barranc.[13] La composició de la nova Comissió Eixecutiva, que es va ampliar de 37 a 39 membres, es va aprovar en el 76,32 per cent dels vots. Pedro Sabando va continuar com a president, mentres Antonio Romero va passar ocupar el càrrec de vicesecretari general i Andrés Rojo el de secretari d'Organisació.

Teófilo Serrano, Trinitat Jiménez i Jaime Lissavetzky en un acte del PSOE en Leganés en 2010.

En les eleccions de maig de 2007 a l'Assamblea de Madrit els socialistes varen conseguir el 33,53 %, llunt del 39 % conseguit en octubre de 2003. Varen perdre dos diputats a pesar de que el número d'escans de l'Assamblea va aumentar en nou.[14] el PSM va sofrir també séries derrotes en importants ajuntaments de la regió - es varen perdre alcaldies històricament en mans del PSOE, com les de Torrejón d'Ardoz, Alcobendas i Sant Sebastià dels Reis- lo que va provocar una nova crisis en el partit.

El 31 de maig de 2007 Miguel Sebastián, candidat socialiste a l'alcaldia de Madrit, va anunciar la seua despedida de la política per a retornar al seu lloc de professor universitari. Una declaració sense preguntes en la sèu socialista de Madrit, acompanyat per la número 8 de la llista socialista, Àngels Álvarez, i pel número 15, Pedro Sánchez, aixina com pel tinent d'alcalde de Getafe, David Lucas Parrón.[15]

Per la seua banda, Rafael Simancas va comunicar que continuaria al front d'el PSM fins al pròxim Congrés Regional, encara que va alvançar que no repetiria com a candidat. Encara que una semana despuix, el 4 de juny, va anunciar la seua dimissió com a secretari general del partit en Madrit, despuix de reunir-se en el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.[16]

Despuix de la dimissió de Simancas, el PSOE, per primera volta en l'història va nomenar a una comissió gestora, presidida per la ministra Cristina Narbona, que es va fer càrrec del partit fins a la celebració d'un congrés extraordinari.

El 27 i 28 de juliol de 2007 se celebra un nou Congrés extraordinari en tres aspirants per a accedir a la Secretaria General: Tomás Gómez (alcalde de Parla), Manuel García-Ferro (regidor de l'Ajuntament de Madrit) i José Cepeda (diputat regional). Es requerien a lo manco el 25 % d'avals dels delegats del cónclau per a declarar vàlida la candidatura a la secretaria general. Tomás Gómez va obtindre casi el 77 % de respals a la seua candidatura, lo que va impossibilitar matemàticament que prosperaran les candidatures dels atres 2 precandidatos (José Cepeda i Manuel García-Ferro). Gómez va ser elegit secretari general en 723 vots a favor, 69 en blanc i 3 nuls, lo que va representar un respal del 91,18 per cent dels delegats i va configurar una eixecutiva en la que alcaldes, regidors, portaveus municipals i ex edils varen copar el 52 per cent de les secretaries d'àrea i en la que les nomenades famílies no varen obtindre quota de representació. Delia Blanco va ser nomenada presidenta de la nova eixecutiva i Francisco José Pérez Fernández, secretari d'Organisació.

En el XI Congrés celebrat del 5 al 7 de setembre de 2008 Tomás Gómez, que va concórrer com a candidat únic, va ser reelegit secretari general del partit en el respal del 85,7 % dels delegats. La nova eixecutiva, aprovada en el 82,8 % dels vots, va incloure a Trinitat Rollán com a secretària d'Organisació i número dos i a Delia Millán com a presidenta. Varen entrar en la direcció el periodiste Eduardo Sotillos com a secretari de Comunicació i Estratègia, la ministra de Vivenda, Beatriz Corredor i la secretària d'Estat per a Iberoamèrica, Trinitat Jiménez, com a vocals.[12]

Tomás Gómez (centre) i Maru Menéndez (esquerra) durant la primera sessió del debat d'investidura d'Esperanza Aguirre (dreta) en 2011.

Tomás Gómez va ser el candidat socialiste a la presidència de la Comunitat de Madrit en les eleccions autonòmiques de maig de 2011. En estes eleccions, el Partit Socialiste de Madrit va obtindre el resultat més baix de la seua història, en 36 escans, 6 menys que en les eleccions de 2007.

El 12 de juny de 2014 el diputat madrileny Pedro Sánchez va guanyar les eleccions primàries enfrontant-se a Eduardo Madina i va resultar elegit nou secretari general del PSOE. Entre els seus objectius, declara, estava la recuperació de la majoria socialista en Espanya recuperant els governs de Valéncia i Madrit.[17]

Pedro Zerolo en el districte Centre de Madrit (2011). En 2015 va ser elegit president d'el PSM

En giner de 2015 Pedro Zerolo va substituir a Juan Barranc com a president d'el PSM en acabant de que este anunciara la seua retirada total de la vida política.[18]

En 9 de febrer de 2015 Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, va destituir a Tomás Gómez arguyendo «la deterioració de l'image pública d'el PSM, ademés de l'inestabilitat orgànica dins de la federació madrilenya» i va crear una nova gestora presidida per Rafael Simancas.[19] Pocs dies despuix, l'11 de febrer l'exministre i doctor en Filosofia i Lletres Ángel Gabilondo, sense militància en el PSOE, va anunciar la seua acceptació a l'oferiment per a ser l'aspirant d'el PSM a la presidència de la Comunitat de Madrit de cara a les eleccions autonòmiques convocades per a maig de 2015 en el repte de conseguir en 100 dies donar a conéixer la seua proposta per al govern regional.[20]

El 24 de maig en les eleccions autonòmiques Gabilondo va conseguir el 25,44 % de vots i 37 escans, millorant en 7 punts les sifres de les eleccions europees celebrades un any arrere i les sifres de Tomás Gómez de 2011. La candidatura socialista per a les eleccions a l'Ajuntament de Madrit liderada per Antonio Miguel Carmona, no obstant, va quedar molt per baix de les expectatives relegat a un tercer lloc en el 15,28 % dels vots i nou regidors. Dos dies despuix Rafael Simáncas, president de la gestora va declarar que el PSM no estava satisfet en el resultat de Carmona.[21]

El 27 de juliol de 2015 es varen celebrar eleccions primàries en el PSM en les que venç Sara Hernández, alcaldesa de Getafe, en el respal del 57,7 % de militants front al 42,3 % del seu oponent Juan Segòvia. Varen participar en la votació el 42,6 % d'afiliats.[22]

Partit Socialiste Obrer Espanyol de la Comunitat de Madrit (des de 2015)

El 31 de juliol de 2015 un nou Congrés Extraordinari va acordar que el Partit Socialiste de Madrit passaria a denominar-se «Partit Socialiste Obrer Espanyol de la Comunitat de Madrit» (PSOE-M).[23] Entre atres modificacions es va establir també que el Comité Regional de l'organisació passara de 500 a 350 membres, ademés d'introduir-se l'elecció directa per part de la militància de la Secretaria General del Partit, fòrmula que ya es va portar a terme en l'elecció de la nova secretària general Sara Hernández. L'eixecutiva elegida en este congrés no va contar en cap membre de l'equip de Juan Segòvia derrotat per Hernández.[24]

El 3 d'agost de 2015 es dona a conéixer una de les primeres decisions de la nova eixecutiva: la cessació d'Antonio Miguel Carmona com a portaveu municipal del grup socialiste i la seua substitució per Purificació Causapié.[25]

El 30 de setembre de 2017 es varen celebrar primàries a la secretaria general del PSOE-M en 6 candidatures: Sara Hernández, Eusebio González Jabonero, José Manuel Franco, Juan Lobato, Enrique de l'Om i Manuelucas.[26] Finalment Sara Hernández va retirar la seua candidatura a última hora despuix de negociar en José Manuel Franco, considerat pròxim a Pedro Sánchez, que va anar el guanyador en el 71,7 % dels vots.[27]

El 22 d'octubre de 2017 es va celebrar el 13 Congrés Regional del PSOE-M. José Manuel Franco va assumir la Secretaria General del partit en un 70 per cent de respals front al 28 per cent que es varen contabilisar en blanc. La nova eixecutiva està formada per 50 membres i 14 grans secretaries d'Àrea. Manuel Roures va mantindre la presidència del partit, la secretària d'Organisació va passar a ser Carmen Barahona, edil del PSOE en Rivas-Vaciamadrid. l'alcalde d'Alcalà Javier Rodríguez Palaus va passar a presidir el Comité d'Ètica. La secretaria general encapçalada per José Manuel Franco va eliminar els dos càrrecs de vicesecretaría general que en l'época de Sara Hernanez varen ostentar David Lucas Parrón i Javier Rodríguez. Es va contemplar la representació dels edils en un consell d'alcaldes de creació futura que tractaria temes de finançació local, política territorial i gestió de mancomunidades. L'eixecutiva de Franco va integrar a Maru Menéndez en Ocupació i Relacions Laborals. La secretaria de Cultura va passar a mans de la dramaturga Juana Escabias.[28]

El 28 de setembre de 2023 va tindre lloc un succés en el regidor Daniel Viondi (PSOE), el qual va aplegar a tocar fins a tres voltes la cara de manera amenaçant a l'alcalde madrileny José Luis Martínez Almeida (Partit Popular). El regidor socialiste, despuix d'agotar la seua tanda de paraula, es va acostar a l'assent del mandatari i li va donar unes palmades en la galta de manera despectiva mentres li deixava uns documents, lo que va provocar la seua expulsió de l'hemicicle. Hores despuix Viondi anunciava en les seues rets socials la seua dimissió, deixant escrit de manera expressa en un tuit lo següent: “He comunicat al meu partit que en les pròximes hores deixaré la meua acta de regidor. He demanat disculpes públiques i intentat de forma personal pero no ha segut possible”.[29]

En juliol de 2025 es va crear Consell del Feminisme del PSOE-M com a orgue intern d'assessorament per a impulsar el debat i les polítiques d'igualtat d'oportunitats i la defensa dels drets de les dònes, compost per dònes i hòmens de diferents generacions. També té el mandat d'elaborar el Pla d'igualtat del PSOE-M.[30] Està presidit per Lorena Morals, secretària d'igualtat del PSOE-M. Té dos vicepresidències: María Sainz, diputada en el Congrés, i el diputat i secretari d'Estat de Relacions en les Corts i Assunts Constitucionals, Rafael Simancas. Formen partel del Consell del Feminisme: la sociòloga Soledad Murillo, Rosa Sant Segon, experta en igualtat i violència de gènero i Directora de l'Institut Universitari d'Estudis de Gènero de l'Universitat Complutense de Madrit, Paca Sauquillo presidenta del PSOE-M, Pilar Sánchez Acera, secretària d'Organisació del PSOE-M, Juan de Deu Morán president d'Espai Dòna Madrit, Rosario Aguilar,secretària de Polítiques Migratòries i Refugiats del PSOE-M, la secretària d'Igualtat de Joventuts Socialistes de Madrit, Ana Serrano; i la diputada en el Congrés Isaura Leal.[30]

Líders

Secretari general Periodo
1. Alonso Porta 1977-1979
2. Joaquín Leguina 1979-1991
3 Teófilo Serrano 1991-1994
4. Jaime Lissavetzky 1994-2000
5 Rafael Simancas 2000-2007
- Comissió gestora presidida per Cristina Narbona Juny-juliol de 2007
6. Tomás Gómez 2007-2015
- Comissió gestora presidida per Rafael Simancas Febrer-juliol de 2015
7. Sara Hernández 2015-2017
8. José Manuel Franco 2017-2021
- Comissió gestora presidida per Isaura Leal Maig-novembre de 2021
9. Juan Lobato 2021-2024
- Comissió gestora presidida per Isaura Leal Novembre de 2024 - giner de 2025
10. Óscar López 2025-actualitat
Portaveu en l'Assamblea de Madrit Periodo
1. Marcos Sanz Agüero 1983-1991
2. Teófilo Serrano 1991-1994
3. María Dolors García-Ferro 1994-1995
4. Jaime Lissavetzky 1995-2000
5. Pedro Sabando 2000-2003
6. Rafael Simancas 2003-2007
7. Matilde Fernández 2007
8. Maru Menéndez 2007-2011
9. Tomás Gómez 2011-2015
10. José Manuel Franco 2015
11. Ángel Gabilondo 2015-2021
12. Hana Jalloul (etapa de gestora) 2021
13. Juan Lobato 2021-2024
14. Jesús Ángel Celada Pérez (etapa de gestora) 2024-2025
15. Mar Espinar Taula-Moles 2025-actualitat
Portaveu en l'Ajuntament de Madrit Periodo
1. Alonso Porta 1979-1981
2. José Barrionuevo 1981-1982
3. Joaquín Leguina 1982-1983
4. Juan Barranc 1983-1986
5. Emilio García Horcajo 1986-1987
6. Luis Larroque 1987-1989
7. Juan Barranc 1989-1999
8. Fernando Morán 1999-2000
9. Rafael Simancas 2000-2003
10. Trinitat Jiménez 2003-2006
11. Óscar Iglésies 2006-2007
12. Pilar Gallego 2007
13. David Lucas 2007-2011
14. Jaime Lissavetzky 2011-2015
15. Antonio Miguel Carmona 2015
16. Purificació Causapié 2015-2019
17. Pepu Hernández 2019-2021
18. Mar Espinar Taula-Moles 2021-2023
19. Reis Maroto 2023-actualitat

Resultats socialistes en eleccions a l'Assamblea de Madrit

Assamblea de Madrit
Eleccions Escans ± Posició Vots % Govern Líder
1983 1.º 1.181.277 50,47% Govern majoritari Joaquín Leguina
1987 Erro al crear miniatura: 11 1.º 932.878 39,13% Govern en minoria Joaquín Leguina
1991 Erro al crear miniatura: 1 2.º 820.510 37,07% Govern en minoria Joaquín Leguina
1995 Erro al crear miniatura: 9 2.º 860.726 29,72% Oposició Joaquín Leguina
1999 Erro al crear miniatura: 6 2.º 944.819 36,43% Oposició Cristina Almeida
maig de 2003 Erro al crear miniatura: 8 2.º 1.225.390 39,99% Investidura no concloent Rafael Simancas
octubre de 2003 Erro al crear miniatura: 2 2.º 1.083.205 39% Oposició Rafael Simancas
2007 Erro al crear miniatura: 3 2.º 1.002.862 33,57% Oposició Rafael Simancas
2011 Erro al crear miniatura: 6 2.º 786.297 26,27% Oposició Tomás Gómez Franco
2015 Erro al crear miniatura: 1 2.º 807.385 25,43% Oposició Ángel Gabilondo
2019 = 1.º 884.218 27,31% Oposició Ángel Gabilondo
2021 Erro al crear miniatura: 13 3.º 610.190 16,85% Oposició Ángel Gabilondo
2023 Erro al crear miniatura: 3 3.º 614.296 18,18% Oposició Juan Lobato

Resultats en les eleccions generals

Eleccions Vots % de vots Escans
1977
731 380 31,68 %
1979
769 328 33,34 %
1982
1 439 137 52,09 %
1986
1 054 730 40,81 %
1989
899 723 33,49 %
1993
1 093 015 34,69 %
1996
1 046 904 31,42 %
2000
1 023 212 33,06 %
2004
1 544 676 44,11 %
2008
1 401 785 39,68 %
2011
878 724 26,05 %
2015
645 645 17,84 %
2016
678 340 19,57 %
Abril 2019
1 031 354 27,27 %
Novembre 2019
957 401 26,87 %
2023
993 870 27,89 %

Referències

  1. ↑ «Valéncia i Madrit defenen que Susana Díaz lidere el PSOE». Europa Press (29 de maig de 2015). Consultat el 29 d'agost de 2015.
  2. ↑ «Hernández reconeix que la situació del PSOE-M no és positiva». Europa Press (29 d'agost de 2015). Consultat el 29 d'agost de 2015.
  3. ↑ «La crisis d'el PSM ni nova ni diferent». Canvi 16 (2 d'agost de 2015). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «La guerra eterna entre les famílies del PSOE de Madrit». El Diari (14 de febrer de 2015). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  5. ↑ «Fallix Peixos-Barba, expresident del Congrés i «pare» de la Constitució». Última hora (24 de juliol de 2012). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Més de tres décades de socialisme madrileny, dèsset des de l'oposició» (28 de febrer de 2012). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  7. ↑ (31 de giner de 1978).«La Federació Socialista Madrilenya elegix una direcció moderada i continuista».El País.Consultat el 3 d'agost de 2015.
  8. ↑ «Una gestora es fa càrrec d'el PSM per primera volta en la seua història». EFE (6 de juny de 2007). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  9. ↑ «Consumada l'unitat socialista en Aragó, Canàries i Madrit». El País (23 de maig de 1978). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  10. ↑ «El avispero de Madrit». El País (15 d'agost de 2010). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  11. ↑ «Victoria pírrica de Joaquín Leguina en el PSOE de Madrit despuix de la ruptura de l'ala esquerra». El País (11 de decembre de 1979). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 «Cronologia dels Congressos organisats pel Partit Socialiste de Madrit (PSM)» (28 de febrer de 2012). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Socialistes de Madrit o l'unitat impossible» (11 de febrer de 2015). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  14. ↑ «Resultats de les eleccions a l'Assamblea de Madrit entre 2011 i 1991» (24 de maig de 2015). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  15. ↑ «Sebastián: "Em vaig sense resentiment"». El País (31 de maig de 2007). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  16. ↑ «anomenada per a una dimissió». El País (10 de juny de 2007). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  17. ↑ «Pedro Sánchez: "Anem a recuperar la majoria en Espanya recuperant els governs de Valéncia i Madrit"». Europa Press (13 de setembre de 2014). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  18. ↑ «Pedro Zerolo substituïx a Juan Barranc com a president d'el PSM». El País (19 de giner de 2015). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  19. ↑ «El PSOE diu que s'aparta a Gómez per la “deterioració de l'image” d'el PSM». Publique (11 de febrer de 2015). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  20. ↑ «Ángel Gabilondo accepta l'oferiment per a ser el candidat d'el PSM a la Comunitat de Madrit». El Món (11 de febrer de 2015). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  21. ↑ «el PSM “no està satisfet” en el resultat de Carmona». El País (26 de maig de 2015). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  22. ↑ «Sara Hernández és elegida secretària general d'el PSM en el 57,7% de vots». El País (27 de juliol de 2015). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  23. ↑ «el PSM es rebateja com a Partit Socialiste Obrer Espanyol de la Comunitat de Madrit (PSOE-M)». El Món (31 de juliol de 2015). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  24. ↑ «La nova direcció del PSOE-M deixa a l'oposició fòra de l'eixecutiva». El País (31 de juliol de 2015). Consultat el 2 d'agost de 2015.
  25. ↑ «El PSOE de Madrit relleva a Carmona com a portaveu municipal». El País (3 d'agost de 2015). Consultat el 3 d'agost de 2015.
  26. ↑ Serrato, Fran. «Els socialistes madrilenys afronten les seues primàries dividits en sis blocs», EL PAÍS, 3 de setembre de 2017. Consultat el 4 de setembre de 2017 (en es).
  27. ↑ Casal, Javier Bañuelos, Javier. «José Manuel Franco guanya les primàries del PSOE-M i evita el segon regrés», Radi Madrit, 30 de setembre de 2017. Consultat el 22 d'octubre de 2017 (en es-és).
  28. ↑ «L'Eixecutiva regional del PSOE-M de Franco obté un respal del 70,33 %», eldiario. és. Consultat el 22 d'octubre de 2017 (en es).
  29. ↑ Olaizola, Elena Regna, Beatriz (2023-09-28). «Dimitix el regidor socialiste Daniel Viondi per donar-li tres tocs en la cara a Almeida» (en es). El País. Consultat el 2023-09-28.
  30. ↑ 30,0 30,1 «El nou Consell Feministe del PSOE-M incorpora a Soledad Murillo, Rafael Simancas i l'investigadora Rosa Sant Segon» (en es). PressDigital. Consultat el 2025-07-20.

Enllaços externs