El Partit Popular de les Illes Balears (PPIB; en català, Partit Popular dels Illes Balears) és la secció autonòmica del Partit Popular (PP) en les Illes Balears, Espanya. Va ser refundat en 1989 a nivell nacional a partir d'Aliança Popular. La seua presidenta des de juliol de 2021 és Marga Prohens. Este partit ha governat les illes un total de díhuit anys en cinc presidents: Gabriel Cañellas (1989-1995; com a AP des de 1983), Cristòfol Soler (1995-1996), Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007), José Ramón Bauzá (2011-2015) i Marga Prohens (des de 2023).

Despuix de les eleccions de 2019, presidix el govern en el Consell Insular d'Eivissa i en els ajuntaments d'Alaró, Campos, Escorca, Estellenchs, Llucmajor, Santa Margarita, Selva, Santañí, Les Salines, Sinéu, Sóller i Villafranca de Bonany en Mallorca; Alayor i Sant Cristóbal en Menorca; Santa Eulia del Riu, Sant Antonio Abad i Sant Joan Batiste en Eivissa.

Presidents del partit

Nom

(Naiximent-mort)

Image Periodo en el càrrec[1]
Inici Final
Gabriel Cañellas

(1941-)

  1976[2] 17 de juliol de 1995[3][4]
Cristòfol Soler

(1956-)

  17 de juliol de 1995[5][6] 28 de maig de 1996[7][8]
Jaume Matas

(1956-)

  1996 5 de juny de 2007[9]
Rosa Estaràs

(1965-)

  5 de juny de 2007[10] 11 de setembre de 2009[11]
José Ramón Bauzá

(1970-)

  11 de setembre de 2009[12] 16 de juliol de 2015[13]
Miquel Vidal Vidal[n 1]

(1960-)

16 de juliol de 2015[14] 26 de març de 2017
Gabriel Company Bauzà

(1963-)

  26 de març de 2017[15] 26 de juliol de 2021
Margalida Prohens

(1982-)

  26 de juliol de 2021[16] Actualitat

Diagrama

Des de la creació del partit en 1989.

Coalicions

Mallorca

En les eleccions al parlament balear i al Consell Insular de Mallorca de 1991 es va presentar en coalició en Va unir Mallorquina.[17]

Formentera

Des de 1995 fins a les eleccions de 2007 es va presentar en coalició en el Grup Independents de Formentera, baix el nom d'Agrupació Independent Popular de Formentera. En les eleccions de 2011 es va tornar a presentar en coalició en el Grup Independents de Formentera, pero esta volta baix el nom de Sa Va unir de Formentera.[18]

Des de les eleccions de 2019 es presenta en coalició en Compromís en Formentera baix el nom de Sa Va unir de Formentera.[19]

Resultats electorals

Eleccions Autonòmiques

Parlament de les Illes Balears

Resultat del partit en les eleccions al Parlament de les Illes Balears:

Eleccions Escans ± Posició Vots % Resultat Candidat
1983[n 2] ±0 1.º 110.922
35.55 %
Govern en minoria Gabriel Cañellas
1987[n 3]  4 1.º 123.044
36.87 %
Coalició en UM
1991[n 4]  4 1.º 160.512
47.32 %
Coalició en UM
1995 ±0 1.º 169.351
45.09 %
Majoria absoluta Cristofol Soler
1999  3 1.º 161.728
44.33 %
Oposició Jaume Matas
2003  2 1.º 192.209
45.09 %
Govern en majoria
2007  1 1.º 194.372
46.45 %
Oposició
2011  6 1.º 196.032
46.69 %
Govern en majoria José Ramón Bauzá
2015  15 1.º 121.981
28.50 %
Oposició
2019  4 2.º 94.821
22.21 %
Oposició Gabriel Company
2023  9 1.º 159.755
35.83 %
Govern en minoria Marga Prohens

Consell Insular de Mallorca

Resultat del partit en les eleccions al Consell Insular de Mallorca:[20][21]

Eleccions Consellers ± Posició Vots % Líder
1979[22][n 5] ±0 - - - Gabriel Cañellas
1983[n 2]  11 1.º 88 068
34.37 %
1987[n 3]  2 1.º 96 637
35.02 %
1991[n 4]  5 1.º 130 275
47.52 %
1995  2 1.º 136 767
44.57 %
Cristòfol Soler
1999 ±0 1.º 130 815
44.46 %
Jaume Matas
2003 ±0 1.º 155 641
45.01 %
A partir del 2007 es voten als consellers en llistes separades de les del Parlament. Candidat
2007 ±0 1.º 154 112
45.66 %
Rosa Estaràs
2011  3 1.º 154 964
46.08 %
María Salom
2015[23]  9 1.º 95 110
27.78 %
María Salom[24]
2019  3 2.º 69 286
20.59 %
Llorenç Galmés[25]
2023[26]  6 1.º 122 403
34.12 %
Llorenç Galmés[27]

Consell Insular de Menorca

Resultat del partit en les eleccions al Consell Insular de Menorca:

Eleccions Consellers ± Posició Vots % Líder
1979[28][n 5] ±0 4.º - - Gabriel Cañellas
1983[n 2]  3 2.º 9 042
32.67 %
1987[n 3]  1 1.º 11 288
39.03 %
1991  1 1.º 14 901
45.11 %
1995  1 1.º 14 968
44.20 %
Cristòfol Soler
1999  1 1.º 13 287
40.33 %
Jaume Matas
2003 ±0 1.º 14 253
39.10 %
A partir del 2007 es voten als consellers en llistes separades de les del Parlament. Candidat
2007 ±0 1.º 15 027
40.92 %
José Vaig seguir Díaz
2011  2 1.º 17 781
46.82 %
Santiago Tadeo Florit
2015[29]  3 1.º 11 780
31.78 %
Santiago Tadeo Florit[30]
2019  1 1.º 11 176
28.63 %
Misericòrdia Sugrañes Barenys[31]
2023[32]  2 1.º 15 307
39.37 %
Adolfo Vilafranca Florit[33]

Consell Insular d'Eivissa i Formentera

Resultat del partit en les eleccions al Consell Insular d'Eivissa i Formentera:

Eleccions Consellers ± Posició Eivissa Formentera Líder
Consellers Vots % Posició Consellers Vots % Posició
1979[28][34][n 6] ±0 1.º - - - - - - - - Gabriel Cañellas
1983[n 2] ±0 1.º 12 868
51.47 %
1.º 816
39.23 %
2.º
1987[n 3]  1 1.º 14 160
53.42 %
1.º 959
39.78 %
2.º
1991 ±0 1.º 14 656
49.49 %
1.º 680
28.61 %
3.º
1995[n 7]  1 1.º 16 421
50.63 %
1.º 1 195
49.40 %
1.º Cristòfol Soler
1999[n 7]  2 2.º 16 443
47.14 %
1.º 1 183
42.80 %
2.º Jaume Matas
2003[n 7]  2 1.º 20 668
50.40 %
1.º 1 647
53.40 %
1.º
A partir del 2007 es dividix entre el Consell Insular d'Eivissa i el de Formentera[35]

Consell Insular d'Eivissa

Resultat del partit en les eleccions al Consell Insular d'Eivissa:

Eleccions Consellers ± Posició Vots % Candidat
2007 ±0 2.º 19 428
46.69 %
Pere Palau
2011  2 1.º 21 368
51.38 %
Vicent Serra Ferrer
2015[36]  2 1.º 14 496
34.03 %
Vicent Serra Ferrer[37]
2019 ±0 1.º 17 831
39.43 %
Vicente Marí Torres[38]
2023[26]  2 1.º 23 186
52.37 %
Vicente Marí Torres[33]

Consell Insular de Formentera

Resultat del partit en les eleccions al Consell Insular de Formentera (L'ajuntament complix la funció de Consell Insular):[39]

Eleccions Consellers ± Posició Vots % Candidat
2007 ±0 2.º 1 068
30.88 %
Juan Manuel Costa Escanellas
2011[n 8]  1[n 9] 2.º 1 308
34.66 %
Javier Torres Serra
2015[40]  1 2.º 802
21.96 %
José Manuel Alcaraz Escandell
2019[n 10] ±0[n 11] 2.º 1 329
33.75 %
Lorenzo Còrdova Marí[38]
2023[n 10][41]  3 1.º 1 870
47.12 %
Lorenzo Còrdova Marí[42]

Eleccions generals

Congrés dels Diputats

Resultat del partit en les eleccions al Congrés dels Diputats:[39]

Eleccions Escans ± Posició Vots % Candidat
1977[n 12] ±0 3.º 28 472
9.03 %
Gabriel Tous Amorós[43]
1979[n 5] ±0 3.º 27 554
9.17 %
Antonio Alemany Dezcallar[44]
1982[n 13]  3 2.º 134 444
37.71 %
Abel Matutes Juan[45]
1986[n 2] ±0 2.º 117 007
34.31 %
José Canellas fondo[46]
1989 ±0 1.º 140 163
40.66 %
José Canellas fondo[47]
1993  1 1.º 191 461
46.41 %
Francisco Gilet Girart[48]
1996 ±0 1.º 194 859
45.13 %
Eduardo Gamero Mir[49]
2000  1 1.º 214 348
53.87 %
María Rosa Estaràs Ferragut[50]
2004  1 1.º 215 737
45.89 %
María Salom Coll[51]
2008 ±0 2.º 208 246
43.97 %
María Salom Coll[52]
2011  1 1.º 217 327
49.59 %
Miquel Ramis Sòcies[53]
2015  2 1.º 140 640
29.06 %
Mateo Isern Estela[54]
2016 ±0 1.º 163 045
35.08 %
Teresa Palmer Tous[55]
Abril 2019  2 4.º 87 352
16.85 %
Margalida Prohens Rigo[56]
Novembre 2019  1 2.º 103 722
22.84 %
Margalida Prohens Rigo[57]
2023  1 1.º 178 715
35.64 %
José Vicente Marí Bosó

Senat

Resultat del partit en les eleccions al Senat:[39]

Eleccions Senadors ± Posició Vots % Mallorca Menorca Eivissa-Formentera
1977[n 12] ±0 3.º 42 577
7.43 %
1979[n 5] ±0 4.º 51 848
9.82 %
1982[n 13]  1 2.º 236 407
37.40 %
1986[n 2] ±0 2.º 205 212
35.43 %
1989  2 1.º 236 251
41.77 %
1993 ±0 1.º 324 026
46.64 %
1996  1 1.º 324 374
45.20 %
2000  1 1.º 351 637
54.89 %
2004 ±0 1.º 360 798
46.29 %
2008  2 2.º 353 856
44.42 %
2011  2 1.º 365 663
52.63 %
2015 ±0 1.º 241 186
30.48 %
2016 ±0 1.º 285 813
37.10 %
Abril 2019  3 2.º 161 754
18.59 %
Novembre 2019  1 2.º 199 905
27.71 %
2023  1 1.º 318 903
37.57 %

Eleccions municipals

Resultat del partit en les eleccions municipals:[39]

Eleccions Regidors ± Posició Vots % Líder
1979[n 5] ±0 4.º 19 415
7.04 %
Gabriel Cañellas
1983[n 2]  195 2.º 104 257
33.56 %
1987[n 3]  11 1.º 108 346
31.89 %
1991  106 1.º 145 332
42.87 %
1995  5 1.º 159 541
42.45 %
Cristòfol Soler
1999  28 1.º 146 244
39.82 %
Jaume Matas
2003  14 1.º 179 435
41.56 %
2007  28 1.º 182 614
42.95 %
2011  45 1.º 188 956
44.15 %
José Ramón Bauzá
2015  137 1.º 126 842
29.03 %
2019  37 2.º 102 809
23.62 %
Gabriel Company
2023  92 1.º 156 158
34.16 %
Marga Prohens

Notes

  1. ↑ President Interí
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cóm Aliança Popular en coalició en el Partit Demòcrata Popular i l'Unió Lliberal (AP-PDP-UL), coneguda com la Coalició Popular
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cóm Aliança Popular-Partit Lliberal (AP-PL)
  4. ↑ 4,0 4,1 Cóm Coalició Partit Popular-Va unir Mallorquina (PP-UM)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Cóm Coalició Democràtica (CD)
  6. ↑ Membres de la candidatura Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, vinculada a Coalició Democràtica.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 En Coalició en Formentera en el Grup Independents de Formentera, baix el nom d'Agrupació Independent Popular de Formentera.
  8. ↑ Es presenta en coalició en Grup Independents de Formentera baix el nom de Sa Uniò.
  9. ↑ Comparat en el resultat en 2007 de la suma del Partit Popular en el Grup Independents de Formentera
  10. ↑ 10,0 10,1 Es presenta en coalició en Compromís en Formentera baix el nom de Sa Uniò
  11. ↑ Comparat en el resultat en 2015 de la suma del Partit Popular en el Compromís en Formentera.
  12. ↑ 12,0 12,1 Cóm Aliança Popular (AP)
  13. ↑ 13,0 13,1 Cóm Aliança Popular en coalició en el Partit Demòcrata Popular (AP-PDP)

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ «Tres décades d'autonomia balear» (en es). ELMUNDO (2017-01-01). Consultat el 2023-06-11.
  2. ↑ Manresa, Andreu. «Gabriel Canellas va fundar una urbanizadora quan era president de Balears», El País, 1996-08-29. Consultat el 2023-06-11 (en es). «Cañellas va ser president del Govern balear des de 1983 fins a 1995 i líder del PP regional des de 1979 fins a la seua forçada dimissió en estiu de l'any passat.»
  3. ↑ «Gabriel, tens que dimitir. Has perdut la batalla mediàtica» (en es). Ultima Hora (2005-07-17). Consultat el 2023-06-11.
  4. ↑ «El ‘cas Soller’ obliga a Gabriel Cañellas (PP) a dimitir com a president de Balears, li substituïx Cristofol Soler». lahemerotecadelbuitre.com. Consultat el 2023-06-11.
  5. ↑ palma, efe (2015-04-19). «El expresident Cristòfol Soler, nou president de la Assemblea Sobiranista» (en es). Diari de Mallorca. Consultat el 2023-06-11.
  6. ↑ «De president balear del PP a líder independentiste» (en es). ELMUNDO (2015-04-19). Consultat el 2023-06-11.
  7. ↑ Manresa, Andreu. «Un sector del PP balear s'agrupa entorn a l'ex president Cristòfol Soler», El País, 1996-06-06. Consultat el 2023-06-11 (en es).
  8. ↑ «Crisis en el PP balear: els hòmens de Cañellas derriben a Cristofol Soler i coloquen a Jaume Matas com a nou president de Balears». lahemerotecadelbuitre.com. Consultat el 2023-06-11.
  9. ↑ Agències (2007-06-21). «Jaume Matas, líder del PP en Balears, abandona la política despuix dels resultats electorals» (en es). Cadena SER. Consultat el 2023-06-11.
  10. ↑ Palma, VIRGINIA EZA (2007-09-08). «El PP elegix a Estaràs com a líder per unanimitat per a tancar la seua crisis» (en es). Diari de Mallorca. Consultat el 2023-06-11.
  11. ↑ Error: es necessita omplir el camp títul.
  12. ↑ Palma, Europa Press | (2009-09-11). «José Ramon Bauzà, nou president del PP balear» (en es). Diari d'Eivissa. Consultat el 2023-06-11.
  13. ↑ Palma, Miquel Adrover (2015-07-17). «Bauzá dimitix de president del PP balear forçat per Madrit i les bases» (en es). Diari de Mallorca. Consultat el 2023-06-11.
  14. ↑ Confidencial, El (2015-07-17). «Miquel Vidal substituïx a José Ramón Bauzá com a president interí del PP de Balears» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2023-06-11.
  15. ↑ Ferrer, Alexander Cortés, Mateu (2017-03-26). «Biel Company, nou president del PP balear» (en es). Diari de Mallorca. Consultat el 2023-06-11.
  16. ↑ Mestre, J. F. (2021-07-24). «Marga Prohens assumix la presidència del PP balear arropada per la cúpula nacional» (en es). Diari de Mallorca. Consultat el 2023-06-11.
  17. ↑ Manresa, Andreu. «Va unir Mallorquina abandona la coalició en el PP en Balears», El País, 1994-03-28. Consultat el 2023-06-09 (en es).
  18. ↑ «El PP desapareix en Formentera per a convertir-se en Sa Va unir | Balears | elmundo. és». www. elmundo. es. Consultat el 2023-06-09.
  19. ↑ Press, Europa (2022-12-30). «El PP de Formentera reitera el seu acort per a concórrer en Compromís a les eleccions de 2023». www. europapress. es. Consultat el 2023-06-09.
  20. ↑ Revista Bellpuig (1983-05-14). «RESULTAT ELECCIONS - 83» pàg. 5. Consultat el 2023-06-09.
  21. ↑ Junta Electoral dels Illes Balears (2015). «Resultats electorals (Eleccions al Parlament dels Illes Balears 1983-2015).». Consultat el 2023-06-09.
  22. ↑ Rodriguez, Jose Antonio. «Constituït el Consell Insular de Mallorca», El País, 1979-04-24. Consultat el 2023-06-11 (en es).
  23. ↑ «Eleccions 2015 al Parlament dels Illes Balears i als consells insulars - Mallorca». web. archive.org (2016-03-03). Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 2023-06-09.
  24. ↑ Bolletí Oficial de les Illes Balears (2015-04-28). «Relació de candidatures proclamades als Eleccions al Consell Insular de Mallorca del proper dia 24 de maig de 2015». intranet.caib. és. Consultat el 2023-06-10.
  25. ↑ «Els candidats al Consell de Mallorca en les eleccions 2019» (en es). Ultima Hora (2019-01-29). Consultat el 2023-06-09.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Eleccions: Resultats Consell en Mallorca» (en es). Ultima Hora. Consultat el 2023-06-09.
  27. ↑ . Ultima Hora. Consultat el 2023-06-09.
  28. ↑ 28,0 28,1 Consell Insular de Menorca. «Història del Consell Insular de Menorca» (en ca). Consell Insular de Menorca. Consultat el 2023-06-11.
  29. ↑ «Eleccions 2015 al Parlament dels Illes Balears i als consells insulars - Menorca». web. archive.org (2016-03-07). Archivat des de l'original, el 7 de març de 2016. Consultat el 2023-06-09.
  30. ↑ Bolletí Oficial de les Illes Balears (2015-04-28). «Relació de candidatures proclamades als Eleccions al Consell Insular de Menorca del proper dia 24 de maig de 2015». intranet.caib. és. Consultat el 2023-06-11.
  31. ↑ Bolletí Oficial de les Illes Balears (2019-04-30). «Candidatures proclamades a les Eleccions al Parlament de les Illes Balears i al Consell Insular de Menorca de 26 de maig de 2019» pàg. 14. Consultat el 2023-06-11.
  32. ↑ «Eleccions: Resultats Consell en Menorca» (en es). Ultima Hora. Consultat el 2023-06-09.
  33. ↑ 33,0 33,1 «Els principals candidats dels Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa per a les eleccions del 28M» (en es). www. antena3. com (2023-05-20). Consultat el 2023-06-10.
  34. ↑ «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Independents al Consell Insular d’Eivissa i Formentera (ICIF)» (en ca). www. eeif. cat. Consultat el 2023-06-11. «Agrupació d'electors independents que rebia el respal de Coalició Democràtica (Aliança Popular).»
  35. ↑ «Història del Consell d Eivissa» (en és-és). Consell d Eivissa. Consultat el 2023-06-11. «En l'entrada en vigor, l'any 2007, del nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el Consell Insular d'Eivissa i Formentera es va convertir en Consell Insular d'Eivissa, en tindre l'illa de Formentera el seu propi orgue de govern insular.»
  36. ↑ «Eleccions 2015 al Parlament dels Illes Balears i als consells insulars - Eivissa». web. archive.org (2016-03-07). Archivat des de l'original, el 7 de març de 2016. Consultat el 2023-06-09.
  37. ↑ Bolletí Oficial de les Illes Balears (2015-04-28). «Relació de candidatures proclamades per als Eleccions al Consell Insular d'Eivissa del proper dia 24 de maig de 2015». intranet.caib. és. Consultat el 2023-06-11.
  38. ↑ 38,0 38,1 Bolletí Oficial de les Illes Balears (2019-04-30). «Candidatures proclamades als Eleccions al Parlament dels Illes Balears, al Consell Insular d'Eivissa i Formentera i als eleccions municipals de 26 de maig de 2019». intranet.caib. és. Consultat el 2023-06-10.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 «Infoelectoral | Resultats electorals». infoelectoral. interior.gob. és. Consultat el 2023-06-08.
  40. ↑ «Eleccions 2015 al Parlament dels Illes Balears i als consells insulars - Formentera». web. archive.org (2016-03-07). Archivat des de l'original, el 7 de març de 2016. Consultat el 2023-06-09.
  41. ↑ «Eleccions: Resultats Consell en Formentera» (en es). Ultima Hora. Consultat el 2023-06-09.
  42. ↑ . Periòdic d'Eivissa i Formentera (2023-05-23). Consultat el 2023-06-10.
  43. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (20-05-1977). «Candidatures definitivament admeses per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat (BOE núm. 120, de 20 de maig de 1977).» pàgs. 5-6. Consultat el 2023-06-08.
  44. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (1979-02-03). «Candidatures definitivament admeses per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 3073/1978, de 29 de decembre (BOE núm. 30, de 3 de febrer de 1979).» pàg. 5. Consultat el 2023-06-08.
  45. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (1982-10-02). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat convocades per Real Decret 2057/82, de 27 d'agost (BOE núm. 236, de 2 d'octubre de 1982).» pàgs. 7-8. Consultat el 2023-06-08.
  46. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (1986-05-21). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 794/1986, de 22 d'abril (BOE núm. 121 supl., de 21 de maig de 1986).» pàgs. 9-11. Consultat el 2023-06-08.
  47. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (1989-09-30). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 1047/1989, d'1 de setembre (BOE núm. 235, de 30 de setembre de 1989).» pàgs. 11-13. Consultat el 2023-06-08.
  48. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (1993-05-11). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 534/1993, de 12 d'abril (BOE núm. 112, fasc. 2º, d'11 de maig de 1993).» pàgs. 14-15. Consultat el 2023-06-08.
  49. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (1996-02-06). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 1/1996, de 8 de giner (BOE núm. 32, de 6 de febrer de 1996).» pàgs. 8-9. Consultat el 2023-06-08.
  50. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2000-02-15). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 64/2000, de 17 de giner (BOE núm. 39, de 15 de febrer de 2000).» pàgs. 11-13. Consultat el 2023-06-08.
  51. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2004-02-17). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 100/2004, de 19 de giner (BOE núm. 41, de 17 de febrer de 2004).» pàgs. 12-13. Consultat el 2023-06-08.
  52. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2008-02-12). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 33/2008, de 14 de giner (BOE núm. 37, de 12 de febrer de 2008).» pàgs. 21-24. Consultat el 2023-06-08.
  53. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2011-10-25). «Candidatures proclames per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 1329/2011, de 26 de setembre (BOE núm. 257, de 25 d'octubre de 2011).» pàgs. 38-45. Consultat el 2023-06-08.
  54. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2015-11-24). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 977/2015, de 26 d'octubre (BOE núm. 281, de 24 de novembre de 2015).» pàgs. 44-51. Consultat el 2023-06-08.
  55. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2016-05-31). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 184/2016, de 3 de maig (BOE núm. 131, de 31 de maig de 2016).» pàgs. 34-40. Consultat el 2023-06-08.
  56. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2019-04-02). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 129/2019, de 4 de març (BOE núm. 79, de 2 d'abril de 2019).» pàgs. 36-43. Consultat el 2023-06-08.
  57. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat (2019-10-15). «Candidatures proclamades per a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, convocades per Real Decret 551/2019, de 24 de setembre (BOE núm. 248, de 15 d'octubre de 2019).» pàgs. 36-42. Consultat el 2023-06-08.