Paritat R

La paritat R és una hipotètica simetria en física de partícules. En el Model Mínim Estàndart Supersimétrico (MSSM), el número bariónico i el número leptónico no es conserven per tots els acoplament renormalisables de la teoria. Ya que estes lleis de conservació s'han comprovat experimentalment de forma molt precisa, els acoplament que els violen deuen ser molt menuts per a no contradir les observacions. La paritat R és una simetria ${\mathbb{Z}}_2$ que actua sobre els camps de el MSSM definida com

$P_{\mathrm{R}}=(-1{)}^{3B+L+2s},$

o, de forma equivalent, com

$P_{\mathrm{R}}=(-1{)}^{3(B-L)+2s},$

a on s és l'espin, B el número bariónico, i L el número leptónico. Totes les partícules del model estàndar tenen paritat R +1, i les partícules supersimétricas paritat R -1.

Acoplament que violen la paritat R en el MSSM

Els acoplament renormalisables de el MSSM que violen la paritat R són:

• $\int d^2\theta {\lambda }_1{U}^c{D}^c{D}^c$ viola B per 1 unitat. La acotación més forta per a este terme prové de la no observació d'oscilacions neutró-antineutrón.

• $\int d^2\theta {\lambda }_{2}Q{D}^{c}L$ viola L per 1 unitat. La acotación més forta d'este terme esla violació de l'universalitat dr la constant de Fermi $G_F$ en desintegracions en corrents carregades de quarks i leptones.

• $\int d^2\theta {\lambda }_{3}L{E}^{c}L$ viola L per 1 unitat. La acotación més forta d'este terme esla violació de l'universalitat dr la constant de Fermi $G_F$ en desintegracions en corrents carregades de quarks i leptones..

• $\int d^2\theta \kappa L{H}_u$ viola L per 1 unitat. La acotación d'este terme prové de la massa dels neutrins.

Encara que les cotes per als acoplament indivinduales són prou forts, si es combinen vàries donen lloc a la desintegració del protón. Per lo tant hi ha cotes més restrictives en els acoplament tenint en conte la taxa màxima de desintegració del protón.

Desintegració del protón

Si els números bariónico i leptónico no es conserven i s'assumixen acoplament que violen la paritat R d'orde $𝒪(1)$, el protó es pot desintegrar en aproximadament en 10⁻² segons, o si s'assumix violació mínima del sabor, la seua vida mija es pot estendre a 1 any. Ya que s'ha observat que la vida mija del protó és major que 10³³ a 10³⁴ anys (depenent del canal de desintegració), lo que desfavoriria enormement el model.

La paritat R fa que tots els térmens renormalisables que violen el número bariónico o leptónico siguen zero. D'esta manera el protó és estable al nivell renormalisable, i la seua vida mija aumenta a 10³² anys, casi compatible en les observacions actuals.

Com la desintegració del protó involucra la violació tant del número bariónico com el leptónico, l'existència d'un únic acoplament renormalisable que viole la paritat R no conduïx a la desintegració del protón. L'hipòtesis del domini d'un únic acoplament estudia casos de violació de la paritat R solament en un acoplament.