Parcs pleistocénicos

Archiu:Pleistocene Park.jpg

Parcs pleistocénicos

El proyecte Parcs Pleistocenos és un experiment liderat pels russos Serguéi Zimov i Nikita Zimov, experts en Geodèsia. El seu objectiu principal és determinar en major precisió el paper que varen jugar els animals del Pleistoceno en el manteniment del seu propi ecosistema. El proyecte consistix en lliberar grans herbívors (com alces, búfalos o bisontes) per a millorar el seu efecte sobre l'ecosistema actual i retornar a un ecosistema preponderant en pastures, denominat «L'Estepa Mamut», en l'objectiu de recuperar lo que es va perdre en els assentaments humans.

Es considera que la recuperació de l'estepa del Pleistoceno pot evitar la descongelación del permafrost, que a la seua volta llibera una gran cantitat de gasos d'efecte hivernàcul. Este canvi de tundra a estepa podria generar una relació elevada entre l'emissió i l'absorció d'energia de l'àrea i, per lo tant, generar un menor desgel.

Evidències

Durant l'última Edat de Gèl, el paisage de la tundra estava dominat per planures i valls en a on habitaven mamuts, rinoceronts lanudos, bisontes, cavalls, renos, yaks, alces, lleons i llops. La particularitat de que el sol de Siberia actualment es congela i es contrau permet fer una narrativa provable de l'ascens i la caiguda de l'ecosistema del Pleistoceno succeït en la regió.

En el Holoceno, el sistema que ha segut cridat «L'Estepa de Mamut» va desaparéixer per complet i va ser substituït per una tundra forestal i de verdet. Els herbívors supervivents varen ser els renos i alces, mentres que els mamuts i uns atres grans animals varen desaparéixer. Els científics vinculats al proyecte consideren que la causa principal d'eixa extinció no varen ser els canvis climàtics, sino els canvis en la dinàmica ecològica provocats per la caça feta per el humà. Per a comprovar lo anterior, un equip d'investigació ha treballat en reconstruir l'ecosistema del mamut en Yakutia, Siberia.

Existix evidència de que l'extinció de la mega fauna té relació directa en els efectes de la cacera humana, la qual podria haver jugat un paper tan important com el clima, ya que va provocar el canvi del mosaic de vegetació que sustentava l'ecosistema. En eixa época abundava l'estepa dominada per pastures, per a després canviar a un mosaic dominat per verdet de Tundra. Este fet va repercutir directament en la productivitat de l'ecosistema, ya que les pastures són productores primaris més eficients que els verdets. Alguns models sugerixen que l'ambient en Beringia era més fret comparat en l'actual, que té patrons de vent i precipitació molt similars, pero, i lo que té més rellevància, en sols més humits; estes observacions sugerixen que la vegetació i el sol en Beringia no és una conseqüència directa del clima.

Resultats d'un model de simulació prediuen que qualsevol dels dos tipos de vegetació (estepa dominada per pastures o tundra dominada per verdet) podrien existir en Beringia, tant en l'actualitat com en el Pleistoceno. Este mateix model sugerix també que la tundra es veu favorida quan el pastoreig es reduïx, indicant que la cantitat de mamífers herbívors que habiten la zona té un efecte significatiu sobre la vegetació i la humitat del sol, per lo que la seua disminució podria haver contribuït al canvi de l'estepa a la tundra en el llímit Pleistoceno-Holoceno.

Funcions

Recrear l'ecosistema del Pleistoceno podria ser una contribució contra el canvi climàtic, ya que en ser més fret que atres ambients, mantenen el permafrost (capa del sol que permaneix congelada) congelat, la qual cosa prevé la lliberació de gasos d'efecte hivernàcul. Este procés es realisa a través de l'introducció d'espècies herbívores, puix estes podrien retornar a les frondoses praderies.

Zimov i els seus colaboradors sugerixen un mecanisme de restauració pel qual l'ecosistema de l'estepa podria restaurar-se per parts del seu ranc anterior, reintroduciendo els mamífers herbívors involucrats en l'impacte a la vegetació, els mateixos que varen ser caçats per el home.