Parc natural del Moncayo
El parc natural del Moncayo (anteriorment parc natural de la Dehesa del Moncayo) és un espai natural protegit situat en la província de Saragossa (Aragó, Espanya), en el seu llímit en la província de Soria, ocupant part de les comarques d'Aranda, Camp de Borja i Tarazona i el Moncayo. S'assenta en les ales del mont Moncayo, el pico més elevat del sistema Ibèric, concretament en el seu vertent nort, més freda i humida. Es distribuïx entre els térmens municipals d'Añón, Calcena, Litago, Lituénigo, Purujosa, Sant Martín de la Verge de Moncayo, Talamantes, Tarazona i Trasmoz.
Té una extensió de 11 144 ha. L'altitut oscila entre els 600 m sobre el nivell de la mar del riu Huecha i els 2315 m en el cim del cerro de Sant Miguel.[1]
Es va crear el 27 d'octubre de 1978 com a parc natural de la Dehesa del Moncayo per la llei 3060/1978 del Govern d'Espanya,[2][3] canviant a la seua denominació actual el 31 de març de 1998 per mig del Decret 73/1998 del Govern d'Aragó.[4]
Conta en atres figures de protecció com LIC i ZEPA.
Geografia
S'assenta en les ales del mont Moncayo, el pico més elevat del sistema Ibèric, concretament en el seu vertent nort, més freda i humida.
D'un relleu marcat per pissarres , areniscas i quarsita primàries, calcàrees secundàries, i retocat per l'impronta glaciar cuaternaria. De les faldes del Moncayo sorgixen els rius Huecha i Queiles, abdós afluents del Ebre, i que reguen les comarques del Camp de Borja i de Tarazona i el Moncayo.
Història del parc
En els anys 1920 en la Dehesa de Moncayo es va intentar donar un impuls per al turisme i a principis d'agost de 1927 es va declarar lloc natural d'interés nacional de la Dehesa de Mocayo per mig de la real orde N.º 178 del ministeri de foment del 4 d'agost de 1927.[5][6][3]
Més tart es va proyectar una construcció de la Ciutat Montanya d'Agramonte[7][8][9] dels que solament estan fets el vell Sanatori Antituberculoso d'Agramonte (actualment en ruïnes) que abans de la guerra civil havia segut un hotel,[7] i la carretera del monasteri de Veruela al santuari que es va inaugurar a principis de juliol de 1948[8] i alguns chalets particulars. Actualment en Agramonte es troba un Centre d'Interpretació de la Naturalea.
El 27 d'octubre de 1978 va passar a denominar-se Parc natural de la Dehesa del Moncayo.[2][3]
Vore també
Referències
- ↑ Parc natural del Moncayo, Govern d'Aragó.
- ↑ 2,0 2,1 «Real Decret 3060/1978, de 27 octubre: declaració del Parc Natural de la Dehesa del Moncayo.»].BOE.Consultat el 4 d'agost de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 ABC (13/9/1978)El lloc natural d'interés nacional Dehesa de moncayo es declara Parc Natural Dehesa de Moncayo, Consultat el 14/5/2015
- ↑ «Decrete 73/1998, de 31 de març, del Govern d'Aragó, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Comarca del Moncayo i es declara el Parc del Moncayo.».BOA.
- 1770-1781.Consultat el 4 d'agost de 2012.
- ↑ Gasseta de Madrit Nº216 Pag 756 Dia 04/08/1927 R. O. Nº178 del ministeri de foment| BOE. és |Consultat el 14/12/2019
- ↑ La Vanguardia. «Es declara Moncayo sitie natural d'interés nacional». Consultat el 14 de maig de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 «Es pot pujar al Moncayo en coche». Consultat el 14 de maig de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 La vanguarda. «Inauguració de la carretera forestal de la Ciutat Montanya d'Agramonte». Consultat el 14 de maig de 2015.
- ↑ ABC. «Construcció de la Ciutat Montanya Agramonte». Consultat el 14 de maig de 2015.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural del Moncayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.