Anar al contingut

Parc nacional Cims Barrington

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc nacional Cims Barrington

El parc nacional Cims Barrington és un parc nacional situat en Nova Gales del Sur (Austràlia) i ubicat a 205 km al nort de Sídney.

Història

Els Cims Barrington formen part de la cordillera Monte Real i de la Gran Cordillera Divisòria, una cordillera que va des del centre de Nova Gales del Sur fins al sur de Victoria. Els Cims Barrington són un altiplà entre dos dels més grans picos de la cordillera. Es creu que el parc s'ubica en un volcà extint i que la cordillera està formada d'una mescla de roques sedimentàries en un cim de granit. L'erosió ha desgastat el granit i redonejat les vores rodades de granit que es poden observar en vàries àrees del parc. S'estima que l'edat geològica del parc és d'entre 300 i 400 millons d'anys, molt abans de que Austràlia se separara de Gondwana.

En 1969, l'àrea entre el Mont Barrington, el Mont Real i els Cims Gloucester va ser designada parc nacional. En 1986 es va incloure en la llista de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) com Patrimoni de la Humanitat baix la denominació conjunta Boscs humits Gondwana d'Austràlia i posteriorment com àrea selvada. Alguns dels rius que fluïxen d'a través de la cordillera de Barrington han segut classificats com rius salvages per la purea de les seues aigües i del seu entorn. El pic més alt és el Mont Barrington que alcança una altura d'1.556 metros (5.135 peus).

Clima

El clima varia des de templat en les baixes altituts a subalpino en les més altes elevació. Una temperatura récort de –17 °C s'ha registrat a 1500 m sobre el nivell de mar.[1] Les pluges fluctuen entre 750 en el noroest a més de 2000 mm en el surest.[2]


Referències

  1. ↑ Zoete, T. (2000) Vegetation survey of the Barrington Tops and Mount Royal National Parks for use in fire management. Cunninghamia 6, 511-578.
  2. ↑ Dodson, J.R. & Myers, C.A. (1986) Vegetation and modern pollen rain from the Barrington Tops and Upper Hunter River regions of New South Wales. Australian Journal of Botany 34, 293-304.