Parc do Ibirapuera

El Parc do Ibirapuera (o Parc del Ibirapuera) és el més important i conegut parc de la ciutat de São Paulo, Brasil i és considerat el pulmó vert de la ciutat. És usat freqüentment per a events governamentals i privats com aixina també per a activitats artístiques que poden incloure concerts. En extensió solament és superat pel Parc do Carmo i el Parc Anhanguera, dins del municipi. Posseïx un àrea de 1,58 km² (158 hectàrees) i tres llac artificials interconectados que ocupen una extensió de 0,16 km².[1] Algunes de les seues parts més representatives inclouen l'Oca (usada per a exhibicions artístiques), i el llac en fonts.
Història
En idioma tupi, significa pal podrido o arbre podrido, ya que ibirá és arbre i puera es referix a l'alguna cosa vell que ya va ser.
La regió llacustre de Ibirapuera, va ser part d'un llogaret indígena en l'época de la colonisació, i despuix es va convertir en zona de pastures i granges.
En 1920 el llavors alcalde de la ciutat José Pires do Rio, va idear la transformació d'aquell lloc en un parc similar als grans parcs europeus o el Central Park de Nova York. No obstant, l'idea va quedar frustrada per la naturalea inundable del lloc fins que un modest funcionari de l'ajuntament, Manequinho Lopes, va iniciar en 1927 la plantació de centenars d'eucaliptos australians que varen permetre un millor drenage del sol i el control de l'excessiva humitat.

Finalment, 1951, el governador Lucas Nogueira Garcez va constituir una comissió mixta per a que el parc de Ibirapuera es tornara el marc de les commemoracions del IV Centenari de la ciutat. La responsabilitat del proyecte arquitectònic va recaure en Oscar Niemeyer, i la del proyecte paisagístic en Roberto Burle Marx, mentres que la construcció va ser dirigida per l'ingenier agrònom Otávio Augusto Teixeira Mendes.
El parc va ser inaugurat el 21 d'agost de 1954 per a la commemoració del centenari, pero 7 mesos despuix de lo previst. Durant la festa d'inauguració es varen montar 640 estants de 13 estats brasilers i 19 països, descollant l'edifici del Pabelló Japonés que és una rèplica del Palau Katsura, i encara es conserva com una de les atraccions del Parc.
Elements destacats en el parc

En el parc hi ha erigits prou elements arquitectònics, destacant:
- el Pabelló Japonés;
- l'Obelisc de São Paulo, símbol de la Revolució Constitucionalista de 1932, el monument de 72 metros d'altura és també mausoleu dels estudantes MMDC;
- el Palau de les Indústries, conegut hui dia com a Pabelló Cicillo Matarazzo, actual sèu de la Bienal de São Paulo i del Museu d'Art Contemporàneu de São Paulo (MAC).
- el Palau de les Nacions, conegut com a Pabelló Manuel dona Nóbrega, que va ser sèu municipal fins a 1992 i hui alberga el Museu Afro Brasil;
- el Monument às Bandeiras, monument en homenage als bandeirantes;
- l'Auditori de Ibirapuera (inaugurat em 2005), dissenyat per l'arquitecte Oscar Niemeyer;
- el Monument a Pedro Álvares Cabral, de Pedro Morrone, en ocasió dels 500 anys del Descobriment de Brasil.
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc do Ibirapuera.
Vore també
Referències
- ↑ «Sobre o parc - Parc Ibirapuera Conservação» (en pt-br). Parc Ibirapuera Conservação. Consultat el 18 de febrer de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque do Ibirapuera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.