Parc Carlos Manuel d'Herbes

El parc Carlos Manuel d'Herbes, més conegut com a parc Sant Josep, és un dels espais públics més antics i emblemàtics de la ciutat de Holguín, Cuba. A lo llarc de més de dos sigles ha segut escenari d'acontenyiments històrics, punt de reunió social, sèu d'activitats religioses i lloc d'homenage als próceres de les guerres d'independència.[1]
Entorn a este parc s'alcen edificacions de gran valor cultural i patrimonial, entre elles l'Iglésia de Sant Josep, la Casa d'Iberoamèrica, l'antic Colege Mèdic i vàries institucions governamentals.[2]
Situat en el cor de Holguín, i junt als parcs Calixto García i Juliol Greu de Peralta, conforma el conjunt d'espais citadinos més representatius de la ciutat, coneguda popularment com la ciutat dels parcs per la presència i rellevància històrica de les seues places.[3][4]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]En l'oficialisació de la ciutat de Holguín es va proyectar la creació d'una tercera plaça destinada a la construcció d'un temple per l'Orde dels Franciscanos.[5] El terreny triat estava situat en la part atrassera del carrer Sant Isidoro, actual Llibertat, i es va concebre com un espai lliure d'accés frontal per a la futura iglésia.
Encara que els habitants de la vila varen reunir una suma considerable per a portar a terme l'obra, el proyecte inicial no va aplegar a materialisar-se. El lloc, conegut llavors com a plaça nova o de Sant Francisco d'Assís, va ser considerat la primera ampliació planificada de la ciutat i pronte es va convertir en un àrea a on es varen edificar vivendes i establiments comercials.
Construcció de l'iglésia de Sant Josep
[editar | editar còdic]En 1803 un veí va solicitar a l'Arquebisbe de Cuba autorisació per a edificar un temple baix l'advocaació de Sant Josep. La construcció va començar en 1809 i va concloure en 1819, sent inaugurada pel presbítero de la parroquial major i el tinent governador Manuel Calderín i Francisco Zayas i Armijos.
A partir de llavors, la plaça va adoptar el nom de plaça de Sant Josep, i la nova iglésia va dividir la jurisdicció eclesiàstica de la ciutat: els veïns del nort, a partir de la calle Mercaders (actual Frexes), varen quedar baix la seua responsabilitat, mentres que els de el sur varen continuar atesos per la catedral de Sant Isidoro. En 1839 la plaça i les seues afores varen començar a funcionar com a mercat, lo que va generar inconformitat entre els residents, i en 1842 el temple va ser reconstruït en canvis en la torre i el frontón.
Guerra d'Independència i deterioració
[editar | editar còdic]Durant la Guerra d'Independència iniciada en 1868, l'iglésia va ser presa per les forces del general Juliol Greu de Peralta i en la seua torre va onejar per primera volta la bandera cubana en Holguín. En els anys de la Treua Fecunda (1878-1895), la plaça va ser pavimentada en lloses de fanc, pero en el reinicie de la lluita en 1895, l'iglésia va ser convertida en quarter per les tropes espanyoles i tant ella com la plaça varen sofrir severs danys. Despuix de la lluita, l'espai va quedar en estat de deterioració.
XX
[editar | editar còdic]En 1900 la plaça va ser renombrada oficialment com a parc Carlos Manuel d'Herbes, en homenage al Pare de la Pàtria. El 10 d'octubre de 1916 es va inaugurar en el seu centre el monument als màrtirs fusilats durant les guerres d'independència, una obra de la casa Hugo Luissis realisada en bronze i marbre de Carrara, que popularment va passar a conéixer-se com El Angelote.
Durant la tercera década de el xx el parc va ser recuperat del seu estat ruïnós i l'iglésia va ser ampliada cap al fondo, en la construcció d'un recibidor i una sacristia. En 1951, a petició del sacerdot Casimiro García Surita, es va acometre una remodelació de l'iglésia per la seua mal estat; el proyecte va conservar el pòrtic i la torre, encara que la restauració va quedar inconclusa.[6]
Época contemporànea
[editar | editar còdic]En 1981 es va inaugurar un monument a Carlos Manuel d'Herbes, que es va convertir en el tercer en emplaçar-se en la plaça. El seu develaació va estar a càrrec de Milagritos Cables Pérez, una chiqueta de dotze anys i neta del comandant libertador Facundo Cables Osorio. Anys més vesprada, en 1987, es va colocar un bust del prócer en el parc, reforçant el víncul simbòlic del lloc en el seu nom oficial. En l'actualitat el parc constituïx un espai de gran valor històric i cultural, sèu d'activitats commemoratives i lloc de passejada per a residents i visitants.[7]
Característiques
[editar | editar còdic]El parc està conformat per àrees ajardinades, bancs i zones d'ombra proporcionades per arbres que rodegen el seu perímetro. És un espai urbà de recreació i descans, ademés de funcionar com a sèu d'actes oficials i commemoratius. Entre els seus monuments destaquen dos peces fonamentals: el monument a Carlos Manuel d'Herbes i l'escultura del Angelote.
L'iglésia Sant Josep, situada front al parc, conserva elements arquitectònics colonials combinats en modificacions de el XIX i XX. Encara que ha sofrit múltiples reconstrucció, encara es mantenen el seu pòrtic i torre com a parts originals de l'edificació.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Parc Sant Jose» (en és-es). Sitie Web Patrimoni Holguín. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «Parc Carlos Manuel d'Herbes, Holguín». www.visitarcuba.org. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «Si els parcs de Holguín parlaren» (en en). El Caimà Barbudo. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «Parcs Holguin» (en és-es). Sitie Web Patrimoni Holguín. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «"Paquemío"» (en és). OnCubaNews. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «Parc Sant Jose, Holguin, Cuba». www.urbansquares.com. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «Nova image dels parcs holguineros» (en és-és). Ara. Consultat el 2025-09-16.
- ↑ «Parc Cespedes i Iglésia Sant Jose. Holguin Antes i Despues» (en és). Consultat el 2025-09-16.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Carlos Manuel de Céspedes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.