Parasimplesita
La parasimplesita és un mineral, arseniat de ferro hidratat, dimorfo de la simplesita, que pertany al grup de la vivianita. Va ser descrit a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Kiura, Saiki, prefectura d'Oita, Japó, que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom deriva del del seu dimorfo triclínic, la simplesita.[1]
Propietats físiques i químiques
La parasimplesita és l'anàlec en ferro ferroso de l'eritrina i de la köttigita. En esta última forma solucions sòlides,[2] per lo que és freqüent la presència de zinc substituyendo al ferro. Es troba com a cristals aciculares o prismàtics aplanados, generalment disposts en forma radial o com esférulas. El color va des del blau clar al blau molt obscur, en llaugeres tenyides verdosos.
Jaciments
La parasimplesita és un mineral relativament rar, que s'ha trobat en al voltant d'un centenar de localitats.[3] Es forma per alteració de arseniuros de ferro, com arsenopirita i especialment de löllingita. En la mina Ojuela, en Mapimi (Mèxic) s'han trobat eixemplars en composicions entre els extrems de la série köttigita - parasimplesita, en un o un atre com a dominant, o inclús com zonados en distint terme dominant en el mateix cristal.[4] Apareix com a agrupacions de cristals que poden alcançar tamanys de varis centímetros, encara que els de bona calitat i morfologia ben definida rarament sobrepassen el centímetro.[5] En Espanya s'ha trobat, entre atres llocs, en la mina de Carlés, Sales (Astúries), i en la mina Aigüera, en Belalcázar (Còrdova).[6]
Referències
- ↑ Tei-ichi Ito, Hideo Minato i Kin-ichi Sakurai(1954).«Parasymplesite, a New Mineral Polymorphous with Symplesite».Proceedings of the Japan Academy, 30, 318-324..
- ↑ Yoshiasa, A., Miyano, Y., Isobe, H., Sugiyama, K., Arima, H., Nakatsuka, A., Momma, K. i Miyawaki, R.(2016).«Structural refinement of köttigite–parasymplesite solid solution: Unique cation site occupancy and chemical bonding with water molecules.».Journal of Mineralogical and Petrological Sciences, 111, 363-369..
- ↑ «Parasymplesite. Mindat».
- ↑ White, John S.(1976).«What's new in minerals?.».The Mineralogical Record, 7, 185-189.
- ↑ Moore, Thomas P.(2003).«The Ojuela mine, Mapimi, Durango, Mèxic».The Mineralogical Record, 34 (5), 4-91.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 299-301. ISBN 978-84-95063-97-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parasimplesita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.