Anar al contingut

Parasimplesita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Parasymplesite Asturias.jpg
Parasimplesita

La parasimplesita és un mineral, arseniat de ferro hidratado, dimorfo de la simplesita, que pertany al grup de la vivianita. Va ser descrit a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Kiura, Saiki, prefectura d'Oita, Japó, que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom deriva del del seu dimorfo triclínic, la simplesita.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La parasimplesita és l'anàlec en ferro ferroso de l'eritrina i de la köttigita. En esta última forma solucions sòlides,[2] per lo que és freqüent la presència de zinc substituyendo al ferro. Es troba com a cristals aciculares o prismàtics aplanados, generalment disposts en forma radial o com esférulas. El color va des del blau clar al blau molt obscur, en llaugeres tenyides verdosos.

Jaciments

[editar | editar còdic]

La parasimplesita és un mineral relativament rar, que s'ha trobat en al voltant d'un centenar de localitats.[3] Es forma per alteració de arseniuros de ferro, com arsenopirita i especialment de löllingita. En la mina Ojuela, en Mapimi (Mèxic) s'han trobat eixemplars en composicions entre els extrems de la série köttigita - parasimplesita, en un o un atre com a dominant, o inclús com zonados en distint terme dominant en el mateix cristal.[4] Apareix com a agrupacions de cristals que poden alcançar tamanys de varis centímetros, encara que els de bona calitat i morfologia ben definida rarament sobrepassen el centímetro.[5] En Espanya s'ha trobat, entre atres llocs, en la mina de Carlés, Sales (Astúries), i en la mina Aigüera, en Belalcázar (Còrdova).[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Proceedings of the Japan Academy, 30, 318-324..
  2. Journal of Mineralogical and Petrological Sciences, 111, 363-369..
  3. «Parasymplesite. Mindat».
  4. The Mineralogical Record, 7, 185-189.
  5. The Mineralogical Record, 34 (5), 4-91.
  6. Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 299-301. ISBN 978-84-95063-97-7.