Anar al contingut

Paradoxa de la regió-beta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
La paradoxa de la regió beta: una persona preferix caminar (a 3 milles per hora) si les distàncies són de menys d'una milla, i anar en bicicleta (15 milles per hora) per a distàncies més llargues. A pesar de la lluntea dels punts en la regió beta, s'alcançaran més ràpit que la majoria dels punts en la regió alfa propenca.

La paradoxa de la regió beta és un fenomen que descriu cóm a voltes les persones poden recuperar-se més ràpidament d'experiències més angustioses que de les que ho són menys. L'hipòtesis que soporta açò és que els estats emocionals intensos desencadenen processos de defensa sicològica que reduïxen el malestar, mentres que els estats menys intensos no desencadenen els mateixos processos de defensa i, per tant, es produïx una atenuació de l'estrés menys eficaç. No obstant, es prediu que els estats intensos duraran més.[1]

Esta paradoxa s'ha observat en els efectes sicològics de l'exposició a atacs terroristes.[2] És provable que açò estiga relacionat en l'activació del afrontamiento, la dissonància cognitiva i atres formes de defensa sicològica.[3][4][5]

També s'ha modelat computacionalment en un model de computació afectiva.[6]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Si algú manté una relació romàntica mediocre, serà menys provable que la finalise per a trobar una atra millor, respecte a si la seua relació actual fora pijor, açò, per tant, empijoraria la seua situació general actual. Lo mateix seria cert si el cas fora tindre un treball mediocre.

Orige del nom

[editar | editar còdic]

El nom s'origina en l'ilustració de l'artícul de Daniel Gilbert et al.,[1] a on es va presentar esta paradoxa. En ell es planteja el cas d'un viager que té la costum de caminar exclusivament a destins dins d'una milla de distància des del seu punt d'orige i desplaçar-se en bicicleta si estos són més distants. Ya que la bicicleta és més ràpida, el viager aplegarà a alguns llocs distants més ràpit que a destins més propencs (regió beta en el seu diagrama), invertint la tendència normal d'aplegar més vesprada a llocs més distants.

Esta no monotonicidad s'aplica als estats a on es poden elegir intervencions, pero no s'elegixen per baix de certs llindars (pel cost, etc.). Per eixemple, és més provable que les persones lesionades busquen mijos efectius per a accelerar la seua recuperació (prendre medicaments, anar al mege, sometre's a una cirugia) quan la lesió és més greu que per a les lesions lleus, lo que fa que les lesions menors duren més.

Un genoll danyat adolix més que una ròtula destrossada, perque esta última lesió supera el llindar crític del dolor i desencadena aixina els mateixos processos que ho atenuen.
Gilbert et al. 2004

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Psychological Science.15(1)
    14–19.ISSN 0956-7976.doi:10.1111/j.0963-7214.2004.01501003.x.
  2. Brandon, Susan E.; Silke, Andrew P. (2006-09). Near- and Long-Term Psychological Effects of Exposure to Terrorist Attacks, Oxford University Press, pp. 175–193. doi:10.1093/med:psych/9780195172492.003.0013. ISBN 978-0-19-517249-2.
  3. Science.151(3707)
    217–219.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.151.3707.217.
  4. Psychological Bulletin.110(1)
    67–85.ISSN 1939-1455.doi:10.1037/0033-2909.110.1.67.
  5. Wilson, Timothy D; Gilbert,, {{{nom2}}}; Centerbar, David B (2003-02-13). «Making Sense: The Causes of Emotional Evanescence», The Psychology of Economic Decisions: Rationality And Well-Being Get access Arrow, Oxford University PressOxford, pp. 209–234. doi:10.1093/orso/9780199251063.003.0011. ISBN 978-0-19-925106-3.
  6. IEEE Transactions on Affective Computing.4(2)
    197–210.ISSN 1949-3045.doi:10.1109/T-AFFC.2013.2.