Papilio astyalus
Papilio astyalus, és una palometa de la família Papilionidae. La seua distribució va des d'Argentina fins al sur de Mèxic. La seua presència ha segut ocasionalment reportada en el sur de Texas i es poden trobar en situacions excepcionals en el sur d'Arizona i el nort de Texas.
Descripció
[editar | editar còdic]La envergadura de les ales és de 110-120 mm.[1] En l'eixemplar mascle les ales són negres, en ventral les ales anteriors estan creuades per una franja ampla de color groc creuada per nervaduras negres. En el marge hi ha una chicoteta taca groga en la cela i una série de taques grogues.
En tota l'extensió de les ales anteriors hi ha una franja groga, taques marginals grogues i un ocelo (taca en forma d'ull) roig-anaranjado en un semicírcul blau iridiscent. En el revers, les ales tenen patrons similars, pero la cela de les ales anteriors posseïx ralles de color groc i la part negra de les ales posteriors és més menuda.
Les ales posteriors posseïxen "coa" i presenten una série de #lúnula de color blau iridiscent coronades per #lúnula de color roig anaranjado.
La femella és de coloració més obscura i carix de la franja groga #present en el macho. En l'anvers les ales anteriors són de color marró obscur, més pàlides en la regió submarginal i presenten una série de taques grogues submarginales. Les ales posteriors són de color marró obscur en una série de taques submarginales roges, blava iridiscent i groc, un ocelo taronja en l'àngul anal i "coes" més reduïdes. En el revers, les ales presenten un patró similar, pero les taques blaves són més reduïdes i estan coronades per #lúnula de color roig anaranjado.
El mascle té el cos groc per davall i els costats, pero negre per damunt, la femella té el cos negre. Molt similar a Papilio thersites.[2]
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Esta palometa es troba freqüentment tant en boscs caducifolios com a tropicals, usualment en les vores o les àrees obertes d'estos ambients. No obstant, també pot ser trobada en atres hàbitats com a camps oberts i zones urbanes com a carrers i jardins.[3]
Les plantes hospederas per al desenroll de les larves d'esta espècie són del gènero Citrus. No obstant, existixen registres d'eixemplars adults alimentant-se de Euphorbia pulcherrima i Lantana camara.[3]
Trichogamma pretiosum i Trichogamma bruni parasitan ous de Papilio astyalus en espècies de cítrics.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tricio, Aída Ester; Fernández Díaz, {{{nom2}}}; Morawicki, Patricia M. (2002). , MG Grup Creatiu. ISBN 9872042004.
- ↑ Jean-Baptiste Godart, Encyclopédie méthodique : Histoire naturelle, Paris, chez Panckoucke, 1819
- ↑ 3,0 3,1 3,2 International Union for Conservation of Nature and Natural Resources; Morris, {{{nom2}}} (1988). , Reprint edició, IUCN. ISBN 978-2-88032-603-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Papilio astyalus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- nearctica.com
- Butterflycorner Images from Naturhistorisches Museum Wien
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papilio astyalus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.