Pansori
Es coneix com pansori (hangeul, 판소리) a l'estil d'art dramàtic propi de Coreja que consistix en narrar històries de forma cantada per part d'un cantant i acompanyat per un percusionista. Donada la seua importància, actualment està considerat Patrimoni cultural immaterial per l'UNESCO.
Per a l'interpretació de les vores del pansori és necessària l'intervenció d'un cantant (sorikkun), que vaig poder ser una dòna o un home, i l'intervenció d'un percusionista (gosu) que toca un tambor (buk).
Història
[editar | editar còdic]El pansori queda registrat per primera volta en 1754 en Manhwajib, obra escrita per Yu Jihan en forma de poema i en caràcters chinencs (hanja).[1] Segons la Associació Han-A Madrit [1] archivat en Wayback Machine., els orígens del pansori estarien relacionats en el chamanisme coreà, molt popular antigament entre les classes populars. D'esta manera:
La més acceptada [teoria de l'orige del pansori] a nivell general en la comunitat musical és la que diu que el pansori va ser creat per grups chang-o. Estos eren artistes d'entreteniment professionals que representaven arts folklòriques. Segons la tradició, estos artistes estan relacionats en les chamans de les tribus. Quan terminaven els seus rituals, els seus marits o fills (els chang-o), interpretaven obres d'entreteniment utilisant vores i formes melòdiques. Les formes musicals del chang-o són molt similars a les que es poden trobar actualment en el pansori. Per lo tant, es va concloure que esta forma musical venia del chang-o.[1]
A pesar de registrar-se per primera volta en 1754, es tenen indicis sobre una tradició similar al pansori en el XVII.[2] Antigament, lo cantants de pansori anaven de poble en poble narrant les històries del seu repertori. A pesar de tindre un orige popular, la noblea coreana (yangban) també va acabar mostrant interés pel gènero musical. Per eixemple, és famós l'eixemple del noble Sense Jae-hyo (1812-1884), gran aficionat del pansori i que en la casa del qual sempre hi havia cantores de pansori, als que els oferia menjar, robes i estage debades. Es diu que no hi ha un sol cantor de pansori de renom que no haja passat per eixa casa.[3]
El pansori va alcançar el seu màxim apogeu en el XIX, pero durant el XX va estar a punt de desaparéixer per la ràpida modernisació de Corea, de fet, les “Vores del Nort” (una de les diferents formes que havia d'interpretar el pansori) varen acabar desapareixent. Des de que va ser declarat en 1964 “Ben cultural immaterial nacional”, la situació d'este art escènic es va vore millorada. De tots modos, els esforços actuals per conservar i estudiar el pansori varen tindre l'efecte de perdre l'espontaneïtat original del gènero, ya que ara s'interpreta d'una forma més escolàstica.[2]
Característiques i forma d'interpretació
[editar | editar còdic]Com ya es va indicar, per a l'interpretació del pansori és necessària l'intervenció d'un cantant (sorikkun) i d'un percusionista (gosu). El treball d'un cantant pansori és realment exigent, ya que les representacions duren de tres a nou hores i requerixen anys de preparació. Molts cantants apleguen a crear el seu propi estil. Els cantants a voltes entrenen la veu en cascades.[3] Els cantants se solen acompanyar d'un palmito per a dotar de major expressivitat als seus moviments.
A pesar de ser el cantant el que es du el protagonisme, l'percusionista no és menys important, ya que acompanya en el seu ritme al cantant durant tota la representació i de tant en tant realisa exclamació per a animar al cantant i al públic, conegudes com chimsae (originalment, la participació del públic era molt important en les representacions, ya que també realisa exclamació de respal, sorpresa, etc.). El rol del tamborista és tan important que hi ha un dit que resa: “Primer el gosu i després el cantor”.[3]
El terme pansori ve de pa (lloc en molta gent) i sori (sò).[4] Es pot dir que el pansori conta en tres elements: sori (cançó), aniri (narració) i ballim (gests mímicos).[1]
Sobre la forma d'interpretar el pansori, despuix de la desaparició de les Vores del Nort, hui en dia existixen dos formes d'interpretació: les Vores de l'Est (Dongpyoje) i les Vores de l'Oest (Seopyonje). Segons el Centre Cultural Coreà en Espanya, “les Vores de l'Est es caracterisen perque són cantats en una veu més greu, i d'una forma que podríem definir com a «forta». Pel contrari, les Vores de l'Oest tenen notes més suaus i llargues, entonats per una veu més aguda.”[4] Ademés, hui en dia existixen versions que es varen adaptar al teatre en les que apareixen varis artistes que interpreten als diferents personages de l'història.
Temàtica
[editar | editar còdic]Donat l'orige popular del pansori, la seua temàtica se centra en històries en les que els protagonistes provenen d'un orige humil. Estos sofrixen diverses injustícies, pero és la seua determinació la que els permet superar els seus desafius. Donada l'enorme importància del confucianisme en la societat coreana durant la Dinastia Joseon (1392-1910), en les històries d'estes vores s'aborden aspectes del pensament confuciano, com la pietat filial.
A partir de el XIX, les classes altes varen escomençar a mostrar un gran interés pel pansori i com a conseqüència, el gènero va sofrir un procés de refinament per a adaptar-se al gust dels yangban.
Respecte a les històries del pansori, es té constància de fins a dotze, pero solament es conserven cinc. Estes històries són les següents:
1. Història de Chun-hiang (춘향)
2. Història de Sim-chong (심청)
3. Història de Hung-bu (흥부)
4. Història del conill
5. Història del penya-segat roig
De les cinc històries, l'història de Chun-hiang i la de Sim-chong són les més conegudes. Segons el Centre Cultural Coreà en Espanya, el seu argument es pot resumir de la següent manera:
L'Història de Chu-hiang nos conta la vida d'una chicona plebea que s'enamora d'un jove noble, encara que és corresposta s'enfronta a llastraves que els impon el pertànyer a una classe social distinta. Inclús ara Chu-hiang es posa com a eixemple d'amor increbantable i fidelitat. En l'Història de Sim-chong lo més important és la pietat filial d'una filla disposta a morir per a que aixina el seu pare cego puga recuperar la vista. És l'ideal a seguir pels fills que farien qualsevol cosa pels seus pares.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pansori (판소리) (en Han-A Madrit)». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2020. Consultat el 1 de decembre de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Les vores épicos pansori».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2012) Acadèmia d'Estudis Coreans (ed.). EXPLORANDO LA HISTORIA DE COREA A TRAVÉS DE SUS PATRIMONIOS DE LA HUMANIDAD (en espanyol). ISBN ISBN 978-89-7105-886-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Pansori, la vora coreà». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2020. Consultat el 1 de decembre de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Vídeo de la UNESCO sobre el pansori
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «pansori» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.