Panax pseudoginseng
Panax notoginseng és una espècie del gènero Panax, conegut en idioma anglés com notoginseng. Notoginseng pertany al mateix gènero del ginseng. Notoginseng creix naturalment en China, i Japó.
Descripció
[editar | editar còdic]L'herba és una planta perenne en fulls de color vert obscur que es ramifican des d'un talle en una arracada de bayas de color roig en el centre. Es cultiva o és obtinguda de boscs selvats, en plantes selvades és més valiós. Els chinencs es referixen a ella com "tres-sèt raïl" perque la planta té tres branques en sèt fulls cada una. També es diu que la raïl deu ser collida entre tres i sèt anys despuix de plantar-la.
Propietats
[editar | editar còdic]Es classifica en la medicina tradicional chinenca com a càlit en la naturalea, dolça i llaugerament amarc en el sabor, i no tòxica. La dosis en decocció per a us clínic és de 5-10 g. Pot reduir-se a pols per a engolir o prendre directament mesclat en aigua: la dosis en este cas sol ser d'1-3 grams.[1] En el Bencao Gangmu (Compendio de Matèria Mèdica, 1596 dC) s'afirma: "A causa del fet de que el sanqi és una herba pertanyent a la fase de sanc dels meridianos yang ming i jue yin, es pot tractar a totes les malalties de la sanc". Notoginseng és una herba que s'ha utilisat en China prou extensament des del final de el XIX.[2] Ha adquirit una reputació molt favorable per al tractament de trastorns de la sanc, incloent l'èxtasis de sanc, sagnat, i la deficiència de la sanc. És l'ingredient més gran de 云南白药 (Yunnan Bai Yao, “remei blanc de Yunnan“), un famós remei herbal patentat hemostático que es va utilisar principalment pel Viet Cong per a fer front a les ferides durant la guerra de Vietnam.
- Components químics
Com a P. ginseng, P. quinquefolius i P. vietnamensis, notoginseng conté dammarano de tipo ginsenósido com els principals components. Dammarano ginsenósidos tipo inclou 2 classificacions: el 20 (S) - protopanaxadiol (ppd) i 20 (S) - protopanaxatriol (ppt). P. notoginseng conté alts nivells de Rb1, Rd (classificació ppd) i Rg1 (classificació ppt) ginsenósidos. Rb1, Rg1 i Rd contingut de P. notoginseng es troba que és major que la de P. ginseng i P. quinquefolius en un estudi.
- Farmacocinética
Quan es pren oralment, els ginsenósidos de tipo PPD són metabolizados principalment per les bactèries intestinals a PPD monoglucósido, 20-O-beta-D-glucopiranosil-20 (S) -protopanaxadiol (M1). En els sers humans, M1 es detecta en el plasma 7 hores despuix de l'ingesta de ginsenósidos tipo ppd i en l'orina 12 hores despuix de l'ingesta. Estes troballes indiquen que M1 és el metabòlit final del ginsenósido de tipo PPD.
M1 es coneix en alguns artículs com IH-901, i en uns atres com compost-K.
Les activitats biològiques vore taula avall
Un estudi realisat en rates reportats en Farmacoterapia va mostrar que el temps de sagnat es va reduir a la mitat. Michael White, Doctor en Farmàcia., De l'Hospital Hartford en Connecticut, va posar a prova l'eficàcia de notoginseng en l'hemorràgia externa. Ell i els seus colegues varen separar els components de notoginseng que podrien ser dissoltes en aigua, alcohol, o oli i les va aplicar per a tallar coes de rata: les saponinas en el component notoginseng soluble en alcohol reducia el temps de sagnat en un 52 per cent[3] Atres estudis mostren la curació i protecció cardiovascular contra el càncer.[4][5][6]
Els principals de tipo dammaranos, saponinas triterpenoides es varen trobar en les raïls i brots de flor de Panax notoginseng per a mostrar potents efectes hepatoprotectores de la lesió induïda per d-galactosamina i lipopolisacárido.
Científics taiwanesos varen estudiar l'efecte de sensibilisació de l'extracte de Panax notoginseng i purificada saponina (Rb1) sobre la resposta de la radiació d'un tumor experimental (KHT sarcoma) en comparació als seus efectes en un teixit normal (mèdula òssea) en rates. L'extracte de Panax notoginseng a una concentració de 0,1-100 mg / kg va produir un aument de la radiosensibilidad del tumor. L'efecte de sensibilisació va ser màxima a 10 mg / kg i als 30 minuts despuix de l'injecció. Les dosis més altes eren tòxiques per a les cèlules mare de la mèdula òssea. Rb1 a una concentració de 0,001 a 1 mg / kg va produir un aument de la radiosensibilidad del tumor, en efecte màxim a 1 mg / kg. Les dosis més altes no eren tòxics per a les cèlules mare de la mèdula òssea. L'efecte diferencial sobre tumor sugerix que les futures versions purificades o sintètiques d'este extracte pot ser útil no només en malalties vasculars relacionades, sino també en la teràpia del càncer.
En el seu alt nivell d'us- tal volta un milló de dosis s'utilisen a l'any- pocs reportes d'efectes adversos aparents han aparegut, cap d'ells relacionat en la toxicitat dels seus components herbales. Un artícul en la revista Chinese Herbal Drugs[7] Dos tipos bàsics de respostes adverses varen ocórrer: Dos casos d'esofagitis per tabletas consumides sense beure suficient aigua, causant irritament o refluix àcit. Dèneu reaccions alèrgiques com dermatitis, shock, púrpura, ampolles o atres reaccions idiosincrásicas. El fabricant dels productes notoginseng consumits no es coneixia, ni l'identitat botànica de les matèries primeres i confirmats en la medicina de palesa chinenca a on les fòrmules i l'adulterament ocorren a sovint. Pot haver menys ocasions de reaccions idosincrática degut solament a l'herba.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Panax notoginseng va ser descrita per Burkill) F.H.Chen ex C.I.Wu & K.M.Feng i publicat en Transactions of the Medical and Physical Society of Calcutta 4: 117. 1829.[9]
- Sinonímia
- Aralia pseudoginseng (Wall.) Benth. ex C.B.Clarke
- Aralia quinquefolia var. pseudoginseng (Wall.) Burkill
- Panax schin-seng T.Nees
- Panax schin-seng var. nepalensis T.Nees[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chinese Herbal Medicine: Matèria Medica, Third Edition by Donen Bensky, Steven Clavey, Erich Stoger, and Andrew Gamble (Sep 2004)
- ↑ [1] Subhuti Dharmananda RARE REACTIONS TO A SAFE HERB Sanqi (Panax notoginseng)
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2009. Consultat el 9 de novembre de 2013. Pharmacotherapy 2001 Jul(70):773-7.
- ↑ [2]
- Archivat el 9 de novembre de 2013 archivat en Wayback Machine. Paul CHAN, G Neil THOMAS, Brian TOMLINSON. Protective effects of trilinolein extracted from Panax notoginseng against cardiovascular diseaseActa Pharmacol Sense 2002 Dec; 23 (1 2): 1157 -1162
- ↑ [3]
- Archivat el 9 de novembre de 2013 archivat en Wayback Machine. Hemorheological effects of panax notoginseng F. L.; W. L.; R. W. Biorheology, Volume 32, Number 2, March 1995, pp. 335-336(2)
- ↑ [4] Konoshima T, Takasaki M,and Tokuda H. Anti-carcinogenic activity of the roots of Panax notoginseng. Biol Pharm Bull. 1999 Oct;22(10):1150-2.
- ↑ A Review of the Adverse Effects of Panax notoginseng by Yang Xingang, Lu Benqiang, and Guo Yaping)Chinese Herbal Drugs (2003; volume 25, number 3, pages 216-218.
- ↑ [5] Subhuti Dharmananda RARE REACTIONS TO A SAFE HERB Sanqi (Panax notoginseng)
- ↑ «Panax pseudoginseng». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2014.
- ↑ «Panax pseudoginseng». The Plant List. Consultat el 15 de decembre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Panax pseudoginseng.- Este artícul conté una traducció derivada de «Panax pseudoginseng» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.