Paloma mensager
La coloma mensager (Columba livia domestica) és una varietat de la coloma bravía que s'entrena per a que torne a la seua colomer des de distàncies llargues duent algun tipo de mensage o carta,[1] cridat columbograma, en un tubo anular que se'ls coloca en una pata. L'activitat d'crío i adestrament d'estes colomes es denomina colombofilia.
Característiques
[editar | editar còdic]L'actual coloma mensager és el resultat del creuament de varis tipos de colomes, que té com a característiques principals el sentit d'orientació i el morfotipo atlètic.[2] Es diferencien del restant de les colomes per la seua viveza, la seua rapidea de vol, el seu plomall abundant i lluent, la seua coa sempre plegada, el seu coll fortament implantat i empinat i la seua gran resistència a la fatiga. Tenen un pes mig comprés entre 425 i 525 g per al mascle i 300 i 480 g per a la femella.[3] És capaç d'afranquir, en un sol dia, distàncies de 700 a 1000 km a velocitats miges superiors als 90 km/h.[4]
Història
[editar | editar còdic]
La coloma ha segut presa per diferents cultures com un símbol per a transmetre diferents emocions.[5] Per eixemple, segons la tradició bíblica una coloma seria la que li va dur a Noé el mensage de la reculada de les aigües despuix del Diluvi en retornar en una branca d'olivera en el pico, convertint-se en el símbol de la pau.[5][6]
L'utilisació de les colomes com mig de comunicació a distància es coneix des de l'Antiguetat. Els grecs transmetien a les ciutats els noms dels guanyadors dels Jocs Olímpics per mig de colomes i les legions romanes contaven en colomers mòvils que acollien millers d'eixemplars. Per eixemple, se sap que varen ser usades durant el Sitie de Mòdena de Marco Antonio en el 43 a. C. També els àraps varen perfeccionar el seu us i les varen utilisar, per eixemple, en les seues lluites contra els creuats en Terra Santa per a conéixer els seus moviments.
L'us de colomes mensager es va fer indispensable en l'Europa guerrera de l'Edat Moderna i existixen eixemples del seu us en la guerra, com en el cas dels seges de Haarlem i Leiden entre el 1572 i el 1574. Aixina, varen aplegar a existir servicis de correu regulars per mig de colomes mensager, com els de Reuters, i es varen emetre sagells d'us exclusiu per a estos servicis.
L'utilisació de la coloma mensager com a mig de comunicació va disminuir en l'aparició de la telegrafia sense fils. Actualment el seu us és casi exclusivament deportiu encara que els diferents eixèrcits mantenen unitats especialisades per a casos de conflictes militars que duguen aparellat el colapse de les telecomunicacions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ mensager Diccionario de la lengua española
- ↑ Levi, Wendell (1977 Pg 82). The Pigeon, Sumter, S.C.: Levi Publishing Co, Inc. ISBN 0-85390-013-2.
- ↑ «The Speed of Birds» (Web article). BBC.Co.UK. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2009. Consultat el 4 de giner de 2008.
- ↑ Blechman, Andrew (2007). Pigeons-The fascinating saga of the world's most revered and reviled bird., St Lucia, Queensland: University of Queensland Press. ISBN 978-0-7022-3641-9.
- ↑ 5,0 5,1
- ↑ Plantilla:Bíblia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paloma mensajera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.