Palau dels Vilaragut
El Palau dels Vilaragut va ser un palau renaixentista del sigle XV situat en Valéncia, que va ser derribat en 1959. Es trobava en l'actual plaça de Rodrigo Botet en el cantó entre els carrers de Vilaragut i Trànsits, en el barri de Sant Francisco.[1]
Tenia una altura de tres plantes, en una gran porta adintelada en escut nobiliario en la planta baixa i un segon pis decorat en finestrals en l'interior i balcons en l'exterior. En el cantó oriental s'alçava una torre alguna cosa més alta que el restant de l'edifici. En el moment del seu derribe encara conservava un artesonado del sigle XVI en escuts policromats i un pati principal en columnes de marbre i una gran claraboya policromada.[1]
Va ser la residència de la família Vilaragut, una de les més importants del Regne de Valéncia, famosa pels seus enfrontaments en els Centelles, especialment durant l'elecció del successor del rei Martín I a principis del sigle XV. Ademés, en el palau es varen estajar personages importants, com el futur Benedicto XIII, i Alfonso V junt a la seua esposa María de Castella durant la seua boda en Valéncia en 1415. També en 1520 el llavors bisbe de Tortosa Adriano d'Utrecht, futur papa Adriano VI, enviat a Valéncia en nom de Carlos I, va rebre als representants dels germanías.[2]
Estudis recents creuen que en el palau varen viure algunes de les persones que varen inspirar als personages de «Tirant el Blanco»: Tirant estaria basat en el cavaller Jaume de Vilaragut, mentres que Carmesina es correspondria en una sirvienta del palau, cridada precisament Carmesina.[3]
Durant la primera mitat del sigle XX, l'edifici va ser sèu del Banc Hispà Americà, del Front de Joventuts, del Ateneu Mercantil i del centre d'estudis Acadèmia Castellà.[1]
En 1935 va ser comprat per Joaquín Sendra, que ho va derribar per a la construcció de l'Hotel Astoria Palau, el primer hotel de lux de la ciutat inaugurat el 5 de decembre de 1959.[4]
En 2020 es va demanar preservar la gran cúpula de vidre que des de principis del sigle XX s'havia instalat en el palau, ya convertit en banc, que s'havia traslladat a les instalacions de l'empresa Paduana en Ontinyent.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «PALAU DELS VILARAGUT». Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «Palau dels Vilaragut · Valéncia Actua» (en és). Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «Tres Carmesines reals i una de ficció. Interés del diàleg entre Història i Lliteratura per a la interpretació de Tirant lo Blanc».Mirabilia.
- ↑ «El desaparegut Palau dels Vilaragut» (en és). Valenciabonita. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ «Gemmutxi Shin» (en de). Consultat el 2021-04-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de los Vilaragut» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.