Anar al contingut

Palau dels Ferrer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Palau dels Ferrer

El palau dels Ferrer en el barri de Sanz (Enova), és un edifici construït a finals d'el XV per la família del senyor de la localitat. És un clar representant de l'estil arquitectònic gòtic flamígero o gòtic tardà.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Palau dels Ferrer (Sanz)
Erro al crear miniatura:
Sostre artesonado del palau de Sanz

El palau dels Ferrer és un edifici situat en el barri de Sanz, municipi d'Énova encara que en el moment de la seua construcció, dit barri era una localitat independent.

Este element arquitectònic pertany a l'estil del gòtic tardà o gòtic flamígero, un estil artístic casi de transició en la renaixença, sent el palau dels Ferrer un dels escassos eixemples en la comarca de la Ribera del Xúquer. Esta edificació va ser un encàrrec de Pere Ferrer, cavaller valencià, senyor de Sanz, que despuix de les campanyes italianes d'Alfonso el Magnánimo va tornar a les seues possessions en un gran botí i un major estatus social, lo que li duria a donar un impuls transformador i de renovació a la localitat de Sanz,[1] que llavors encara es mantenia independent d'Énova. Este objectiu no se centraria solament en la construcció d'una casa senyorial més concorde a la seua posició social, sino que també va intentar canviar el nom al municipi pel de Castellnou, en referència al Castel Nuovo, a on estava situada la cort alfonsina en la seua campanya napolitana. Esta iniciativa fracassaria,[2] encara que no ho faria el seu proyecte de transformar el pla urbà demolint la majoria de cases dels vassalls moros i transformant-ho en una plaça de cases rectangulars i alineades,[1] per tant continuaria sent conegut com Sanz, o Sanç en la seua variant valenciana.

Descripció

[editar | editar còdic]

El palau està conformat per un bloc quadrat, en un deslunado central i un pati de servici anexe. La planta de l'edifici -sense contar en el pati- forma un quadrat casi perfecte (16,5 per 15,25 metros) que conforma 250 metros quadrats de superfície construïda. El deslunado central es va construir inicialment com un quadrat d'huit per huit vares valencianes (uns 52 metros quadrats), pero es va reduir cap a finals d'el XV, quedant reduït a un quadrat de tres per tres metros, i destinant-se el restant a una galeria coberta per a la planta noble.[3]

Dispon de dos pisos d'altura, estant en la part superior la part noble. Un element destacable és el artesonado de fusta tarde gòtic, que recorda a l'esplendor del tarde gòtic flamígero.[4] En la part superior es trobarien en el seu moment les estructures per a la crío del cuc de seda, un negoci prou habitual en el regne de Valéncia a finals d'el XV.[4]

A pesar del seu valor patrimonial, a inicis d'el XXI es troba en un estat important d'abandó i desprotecció, sent necessària una gran llabor de restauració.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Soldre, Abel (2019). «Jaume I i l'Énova medieval 'dels Cristians'», L'enova. Geografia. Història. Patrimoni (en valencià), L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova, p. 147.
  2. Soldre, Abel (2019). «El nom i l'evolució històrica del poble», L'enova. Geografia. Història. Patrimoni (en valencià), L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova, p. 68.
  3. «Palau Gòtic dels Senyors de Sanç» (en ca). Consultat el 2023-09-05.
  4. 4,0 4,1 Soldre, Abel (2019). «Patrimoni: l'hérencia dels avantpassats», L'enova. Geografia. Història. Patrimoni (en valencià), L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova, p. 352.
  5. Soldre, Abel (2019). «Patrimoni: l'hérencia dels avantapassats», L'enova. Geografia. Història. Patrimoni (en valencià), L'Énova: L'Ajuntament de L'Énova, p. 356.