Anar al contingut

Palau dels Ducs de Llíria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Palau dels Ducs de Llíria
Erro al crear miniatura:
Palau dels Ducs de Llíria
Erro al crear miniatura:
Portada principal en l'escut municipal.

El Palau dels Ducs de Llíria, també cridat Ca la Vila[1] (en espanyol casa de la vila) és un edifici situat en Llíria, Província de Valéncia, Espanya. Es troba en la Plaça Major de la població i va ser construït entre els sigles XVI i XVII per a per a almudín, presó, cambra dels Jurats i sala del Consell, de 1596 a 1602, any en que va ser terminat i lloc en funcionament. Presenta en el seu conjunt una estructura bàsicament renaixentista, pero que posseïx un matís un tant manierista i regional. L'obra és atribuïda a l'arquitecte Guillem del Rei. Despuix de la derrota en la batalla d'Almansa, Felip V crea ex novo el ducado de Llíria i Jérica, entregant-ho a Jacobo Fitz-James Stuart.

El primer duc de Llíria i Jérica convertirà el palau municipal de Ca la Vila en un palau residencial que anirà transformant i adaptant a les seues necessitats a lo llarc del temps. Per este motiu s'invita a denominar a l'edifici en el nom de "Palau dels Ducs de Llíria", encara que l'edifici té el seu orige un sigle abans de la conversió de la ciutat en ducado, construint-se per a albergar les institucions municipals del govern foral valencià. Dins d'este debat onomàstic va tindre gran rellevància el croniste i archivero municipal Dumenge Uriel Pascual, qui basant-se en la consulta de documentació municipal (Concejos des de 1586 fins a 1608) va obtindre les senyes fonamentals per a la datació de la construcció de l'edifici a cavall entre el XVI i XVII. Uriel va fer públic les seues troballes en un artícul en el diari valencià Les Províncies el 30 de decembre de 1923. De la mateixa manera, el mege José Durán Martínez[2] i publicaria en 1947 un nou artícul "El palau Municipal de Llíria va ser edificat per a casa consistorial"[3] manifestant una clara voluntat d'aclarir que la creència estesa de l'orige ducal no era certa.

En 1720 es manté un pleit entre la vila de Llíria i el duc de la mateixa, davant la pretensió d'este de colocar el seu escut d'armes en les portes principals. Davant l'oposició de la vila es va dictar una Real Orde en la que es declarava que el duc era amo jurisdiccional de la vila pero no territorial, perque esta continuava sent del Patrimoni Real. Tal i com pot observar-se en l'actualitat l'escut present en la frontera principal de l'edifici és l'original municipal i no el del duc de Berwick.[4]

Està inscrit en el Registre General de Bens d'Interés Cultural de l'Administració de l'Estat en el n.º R-I-51-0011967. Art. 29.2 LPCV 4/1998.

La propietat de l'edifici és municipal segons consta en les senyes catastrals.

En 2002 va finalisar la restauració de l'edifici a càrrec de l'arquitecte Miguel del Rei Aynat[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un edifici exent, de planta rectangular en tres plantes i coberta a quatre aigües sobre la que descolla un menut mirador. La seua frontera principal, arrematada per la clàssic arquería d'el XVI, recau a la plaça major.[6]

Va ser construït per a almudín, presó, cambra dels Jurats i sala de Consell, entre 1596 a 1602. La planta de l'edifici consta de dos crujir formades pels murs de càrrega que constituïxen les fronteres i un mur central que en planta baixa es troba perforat per quatre arcs de mig punt. En l'última planta este mur desapareix deixant únicament quatre pilars rectangulars sobre els que es recolza la viguería que conforma la coberta. L'escala de planta quadrada i buit central se situa en la segona crujir front a la porta principal. En la planta superior es va dispondre la sala de sessions, secretaria i despaig del Sr. Alcalde. En la cambra una escala de caragol de rasilla conduïx al menut mirador octogonal que descolla en la coberta. El conjunt s'arremata, finalment en la clàssica arquería d'el XVI que recorre, baix ample rebanc, el perímetro de l'obra.[6]

La portada principal entre pilastres toscanas, atén als preceptes manieristas divulgats per Giacomo Barozzio de Vignola.[4] Coronant la portada principal trobem l'escut municipal de la vila que manifesta la voluntat dels jurats de Llíria que en 1596 donen instruccions d'incorporar "dos jagants ab els armes de la vila en mig o un sen... mig damunt dit portal de casa a despeses de la vila"[4] La presència de l'escut municipal també manifesta que l'obra de l'edifici va ser costejada per la vila aixina com també està present en la frontera retaule el temple barroc de l'Asunción edificat durant el XVII .

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Ca la Vila».
  2. ↑ José Durán Martínez, mege i croniste oficial de Llíria durant la segona mitat del sigle XX. Gran estudiós de Llíria el seu fondo documental es troba cedit per la seua família a l'Archiu Municipal de Llíria.
  3. ↑ DURÁN MARTÍNEZ (1995). Ajuntament de Llíria (ed.). Perfiles. Siluetes. Glosses de la meua terra., pp. 159-164.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 TRESCOLÍ VORES (2011). «El palau municipal de Llíria.», Ajuntament de Llíria (ed.). Llíria. Història, geografia i art. El nostre passat i present., Universitat de Valéncia, pp. 240-253. ISBN 978-84-370-8051-2.
  5. ↑ «VAM10 arquitectura i paisage: restauració de l'ajuntament de Llíria. 2002».
  6. ↑ 6,0 6,1 (2009) «Ducs de Llíria, palau dels», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Palau_dels_Ducs_de_Llíria&oldid=1070648»