El palau del Marqués de la Scala, siti en la plaça de Manises número 3 de la ciutat de Valéncia (Espanya), va ser construït en el XVI, encara que en el XVII i XVIII va sofrir notables transformacions, mesclant el gòtic valencià, el renaixença i el barroc. Està classificat com be d'interés cultural des de 1948.

Erro al crear miniatura:
Palau del Marqués de la Scala

Descripció

En realitat, l'edifici està format per dos mansions senyorials els patis de les quals estan units, presentant un doble portal. Encara persistixen els quatre nivells típicament gòtics: semisótano, nayeta, pis principal i galeria superior, a pesar de la reformada frontera en grans balcons en la planta principal i galeria superior, propis del XVIII. Un atre interessant i casi únic element conservat entre els palaus valencians és la torre quadrangular arrematada en boles.

La porta principal és adintelada, de pedra, mentres que la frontera és de rajola enfoscado, aixina com la galeria en arquillos renaixentistes que corona l'edifici. En l'interior trobem un ampli zaguán en techumbre plana de grans voltons, que dona pas, per mig d'un arc rebaixat, a un pati quadrat que en la galeria interior de la part alta es ochava sobre pechinas, dos d'elles de fusta llaurada en muzárabe per enllaçar en la techumbre de l'escala.

En alguns elements del pati i en el traçat de la primera escala penjada s'aprecia l'influència gòtica i la factura renaixentista especialment la seua pétrea baranda en balustres moldurados, i motius vegetals goticistas. La techumbre és de fusta en estil d'alfarje en casetones octogonals de reminiscència morisca. L'atra escala d'honor és del XVIII, baix cúpula ovalada que va estar pintada a la fresca.

En el pis principal, grans salons en artesonados de casetones, rajoletes i portes de valor històric afigen més solera al palau, l'importància del qual va aplegar a ser major que la de la pròpia Generalitat, ans que esta es restaurara.

En relació en el Palau del Marqués de la Scala es troba el desig de declarar conjunt històric-artístic la plaça de Manises per concórrer en ella, a banda de la Generalitat i el monument que nos ocupa, la Bailía, de la que es tracta en un atre lloc, i la casa de Vallier, notable eixemple de l'arquitectura d'ascendència italiana dels sigles XIX i XX hui també en restauració, sense descontar el senzill homenage a la "raça espanyola" de Pío Mollar Franch que baix la efigie d'un conquistador, descansa sobre columna renaixentista procedent de l'antic hospital.

Referències

Enllaços externs

Commons